Carolina de Nord

Artìculu in LSC

Sa Carolina de Nord (in ingresu North Carolina [/ˌnɔrθ kærəˈlaɪnə/]) est unu istadu de sos Istados Unidos de Amèrica chi s'agatat in sa regione de Sud-Est. Sa capitale est Raleigh, tzitade majore Charlotte.

Sa Carolina de Nord, inditada in ruju in sa mapa de sos Istados Unidos de Amèrica

Bandera de sa Carolina de Nord

Su nomìngiu est "Tar Heel State" (Istadu Tar Heel) e "Old North State" (Betzu Istadu de Nord). Tar Heel est unu faeddu impreadu pro inditare Carolina de Nord e bividores suos, significadu e etimologia non sunt connotos.

Geografia

Allàcanat in su Sud cun Carolina de Sud e Geòrgia, in s'Ovest cun su Tennessee, in su Nord cun sa Virgìnia e in s'Est cun s'Ocèanu Atlànticu.

Est su de 28 istados prus istèrridos e su de 10 prus populados de sos Istados Unidos.

Istòria

Sos primos europeos a si nche istabilire sunt istados sos colonizadores ispagnolos in su 1567, ghiados de Joan Pardo. Sos ispagnolos aiant pesadu unu forte, chi at tentu però vida meda curtza: 18 meses a pustis de su fraigu sa comunidade nativa de sa zona, sos Joara, nde aiat bochidu totus sos 120 bividores, francu unu.

Su territòriu fiat a coa fatu colònia de sa Rennu Unidu. A primìtziu e fintzas a su 1729 Carolina de Nord e Carolina de Sud sunt istadas aunidas in sa Provìntzia de Carolina.

Fiat una de sas trèighi colònias a si ribellare in sa RIvolutzione Americana e duncas unu de sos trèighi istados originales de sa natzione.

Su 20 de maju 1861 fiat s'ùrtimu istadu a decrarare sa bessida de s'Unione. A pustis de de sa Gherra Tzivile sa Carolina de Nord fiat logu de brigas intre biancos e nieddos.

Sos biancos, chi ant pòdidu cumandare e gubernare fintzas gràtzias a sa violèntzia de su Ku Klux Klan, sunt resissidos a controire su deretu de votu a sos afro-americanos fintzas a su 1965.

Su primu afro-americanu rapresentadore de sa Carolina de Nord est nointamas istadu elèghidu isceti in su 1992.