Ciàd

Artìculu in LSC

Su Ciàd (in àrabu تشاد, Tšād; in frantzesu Tchad), ufficialmente Rèpublica de su Ciàd, est un'istadu de s'Àfrica tzentrale chi tenet capitale in N'Djamena e su frantzesu e s'àrabu sunt is limbas ufitziales.

Bandera

Posidura in su continente africanu

Disterramentu

Tenet istèrrida de 1.284.000 km² e unos 15.477.751 bividores. Allàcanat in su norte cun sa Lìbia, in s'estu cun su Sudàn, in su sud cun sa Repùblica Tzentrafricana, in su sud-ovest cun su Camerùn e Nigèria e in s'ovest cun su Niger. Non tenet essida a mare. Su Ciàd est partzidu in tres regiones geogràficas mannas: sa zona desèrtica de su norte, su chintu àrridu de su Sahel in su tzentru e su territòriu sudanesu fèrtile in su sud. Su lagu Ciàd, pro su cale su paisu at otentu su nùmene, est sa massa de abba prus manna de su Ciàd e sa segunda prus manna de Àfrica. Su puntu prus artu de su Ciàd est s'Emi Koussi in su desertu de su Sahara. Su Ciàd acasàgiat prus de 200 etnias, mentras is religiones cun prus sighidores sunt s'islam (unu 54% de sa populatzione) e su cristianèsimu (unu 20% de catòlicos e unu 14% de protestantes), sighint cultos animistas e àteos.

A cumintzu de su de 7 millènnios a.C., populatziones umanas medas fiant arribadas a su territòriu de s'atuale Ciàd. Pro fines de su primu millènniu a.C., fiant nàschidos e fiant ispèrdidos istados e impèrios vàrios in sa zona tzentrale de su paisu, totus dedicados a cuntrollare is caminos de su cummèrtziu transaharianu chi rugraiant sa regione. In su de 19 sèculos sa Frantza aiat conchistadu custu territòriu e su 1920 dd'at agiuntu a s'Àfrica Ecuatoriale Frantzesa. In su 1960 su Ciàd aiat otentu s'indipendèntzia suta su cumandu de François Tombalbaye. In su 1965 sas intzurpadas contra de is polìticas conca a is musulmanos de su norte de su paisu aiant portadu a una gherra tzivile. Aici, in su 1979 is rebeldes aiant pigadu sa capitale e aiant postu fine a su cumandu de is cristianos de su sud. Sende gasi, is cumandantes de is rebeldes fiant abbarrados in una cumbata costante fintzas a cando Hissène Habré si fiat impostu a in antis de is rivales suos, ma in su 1990 fiat istadu bogadu dae su generale suo Idriss Déby. De reghente, sa crisi de su Darfur in su Sudàn at passadu sa frontera e est desestabilizende fintzas su Ciàd, cun chentinas de millis de pròfugos bivende in is campos in s'estu de su paisu.

Cun totu chi esistent partidos polìticos ativos diversos, su podere abarrat firmu in is manos de su presidente Déby e su partidu suo, su Movimentu Patriòticu de Sarbamentu. Su Ciàd abbarrat inviscadu in sa violèntzia polìtica e fatu·fatu tentativos de corpu de istadu. In die de oe, su Ciàd est unu de is paisos prus pòberos e cun majore ìnditze de corrutzione de su mundu, dae chi sa majoria de sa populatzione bivet in poberesa che a massajos e pesadores de sussistèntzia. Dae su 2009 su petròliu s'est cunvertidu in sa fonte printzipale de esportatziones pro su paisu, propassende s'indùstria traditzionale de su cotone.