Coordinatas: 18°S 178°E / 18°S 178°E-18; 178

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Sa Repùblica de Figi est un'istadu insulare de s'Otzeània chi òcupat totu un'artzipèlagu de su Patzìficu Sud, in sa Melanèsia, postu a estu de Vanuatu, a ovest de Tonga e a sud de Tuvalu. Sa capitale est Suva.

Bandera
Posidura in su mundu

S'artzipèlagu de Figi cunsistet de 322 ìsulas, pro una istèrrida totale de 18.270 km², su tres unu de sas cales sunt populadas. Sas duas ìsulas prus importantes sunt Viti Levu e Vanua Levu. A Viti Levu s'agatat sa capitale, Suva, e puru su de bator tres de sa populatzione, chi contat unos 850.000 bividores in totale. Sas ìsulas sunt montosas, formadas sas ìsulas pro su vulcanismu tertziàriu, chi altèrnat materiales vulcànicos in sos setores montosos chi tenent pitzos chi propassant sos 1.200 mslm, e cun su sedimentàriu detríticu e coraddinu, in sos setores prus bàscios, e sunt ammuntadas dae padentes tropicales. S'ìsula de Viti Levu est montosa meda e la atraessant rios meda. Su clima est tropicale ùmidu.

Sos primos bividores de sas Figi sunt arribados dae su sud-estu de Àsia meda in antis chi sas ìsulas esserent iscobertas dae esploradores europeos in su de 17 sèculos, s'olandesu Abel Tasman in su 1643 e sos britànnicos James Cook (1774) e William Bligh (1789). No est istadu fintzas a su de 19 sèculos, però, chi nche sunt imbàtidos europeos pro si nche istabilire permanentemente. Sas ìsulas fiant fatas una colònia britànnica su 1874. In su 1937 sas Figi ant otentu s'autonomia e su 1966 su guvernu britànnicu at emanadu una costitutzione chi introduiat su sufràgiu universale. Su multiètnicu Alliance Party (AP) de Ratu Kamisese Mara, chi s'est mantentu a su pòdere fintzas a su 1987, at chircadu un'echilìbriu intre ambas comunidades pro costituire un'istadu indipendente.

Ant otentu s'indipendèntzia in su 1970. Su guvernu democràticu est istadu interrùmpidu dae duos corpos de istadu in su 1987, a causa de problemas intre sa comunidade indo-figiana e sa nadia melanesiana. Custu at provocadu carchi tentativu separatista, comente su de s'ìsula de Rotuma.

Sas duas etnias dominadoras sunt s'indù e s'indìgena melanèsia (partzida intre sa figiana e sa rotumanesa), onniuna de sas cales rapresentat unu 50% de sa populatzione totale. S'inditu de crèschida naturale est artu (21,8‰), cun totu chi sa natalidade, puru arta (26,8‰), s'est abascendi in presse a causa de sas campagnas de pranificatzione familiare. Sa populatzione est urbana pro 38,7% tzirca. Sa limba ufitziale est s'inglesu. Unu 53% de sa populatzione est cristiana, su 38% indù e aciomai unu 8% musulmana. S'analfabetismu est de su 13%.

Àteros progetosModìfica