Futei
Coordinadas: 39°33′44.74″N 8°56′51.64″E / 39.562427°N 8.947678°E
Futei | |
Nùmene ufitziale: | Futei/Furtei |
Istadu: | Itàlia |
Regione: | Sardigna |
Provìntzia: | Campidanu de Mesu (VS) |
Ladiore: | 39°34′00″ Nord |
Longhiore: | 8°57′00″ Est |
Artiore: | 90 m. subra su mare |
Tirada: | 26,12 km² |
Populatzione: | 1.690 31/12/2010 64,7 biv./km² |
Comunes lacanantes: | Guasila, Samassi, Seddori, Segariu, Serrenti, Mara Arbarei |
Còdighe postale: | 09040 |
Prefissu telefònicu: | 070 |
Còdighe istat: | 106004 |
Còdighe catastale: | D827 |
Bividores: | futeisus |
Patronu: - Santu - Die |
Santa Bàrbara 4 Nadale |
Giassu web: | Giassu Istitutzionale |
Futei (nùmene ufitziale in sardu, in italianu Furtei) est unu comunu de unos 1.700 bividores de sa provìntzia de su Campidanu de Mesu.
Sa bidda e su sartu
modìficaFutei s'agatat in su Campidanu de Mesu e a pretzisu in sa Valentza-Marmilla, da atraessat su Frùmini Mannu e est in is pees de unu montigheddu carcàreu. Istèsiat unos 45 km. de Casteddu, est sa gianna de sa Marmilla e de sa Trexenta pro chie benit de su Campidanu. Est fàtzile arribare a Futei passende pro sa SS 197 pustis 4 km de s'ingrugiada de Biddasanta (SS.131 km.40), in deretura de Barùmini.
Sa istòria
modìficaAcanta a su sartu de Futei tocat a regordare a su mancu chimbe nuraghes - mancari oe irrocados - in cussòrgia Cumossàriu, Sos Bagnos, Sa Conca Manna, Nuraghiais e Su Bruncu de su Sentzu. A pagos chilòmetros dae sa bidda nche fiat sa biddighedda Nuraghe, chi esistiat ancora in su XVII sèculu. Sa crèsia retorale fiat intregada a Santu Brai e esistit oe puru. S'orìgine de Futei si ponet in su 1290 mentres su nòmine, capatzu de orìgine prelatina, est atestadu in su 1340 (ecclesie de Frutey calaritane diocesis), ma su chi bolet nàrrere est dudosu. Pagas sunt sas testimonias de sos Pùnicos (cussòrgia Santu Brai), meda prus pagos sos rastos romanos: abarrat feti unu ponte de pedras acanta a sa bidda. Unos cantos de nodas istòricas narant chi Futei est istada una bidda medievale de una cancu importàntzia. In su 1358 Furtei est istada donada in fèudu a Guglielmo Bertrando de Torrente.
In su mentres de su perìodu de sa dominatzione aragonesa Furtei fiat parte de sa Curadoria de Nuràminis. Candu, in su XIV sèculu, sos aragonesos aiant tzerriadu in Casteddu su primu istamentu, Futei, chi giai gosaiat de franchìgias, ddi aiat imbiadu sos rapresentantes suos. In su 1414 Furtei est essida baronia e est istada donada a is Sanjust. Su 8 de freàrgiu de su 1421 su rei Alfonsu V de Aragona aiat donadu sa bidda a Donnu Dalmàtziu Sanjust, pro sa balentia chi issu aiat ammustradu in sa gherra de Còrsica.
Sa cuntzedidura dd'ant cunfirmada su 10 de abrile de su 1426. Mortu Donnu Dalmàtziu chena de fedu, sa bidda est passada, segundu su pregone de su 19 de freàrgiu de su 1456, a su frade Antoni Alibertu, chi at donadu cumentzu a is contes de Santu Larentu. Sa bidda est abarrada a is Sanjust finas a su 1839, cando l'ant luida. Su 1561 est s'annu de s'inghitzu de una sèria de àutus filigresialis, chi si cunservant in s'archìviu arcobispale de Casteddu. Sa filigrèsia avedale est dedicada a Santa Bàrbara, ma in sos àutos de sa bìsita pastorale de su arcobispu Melano in su 1777 resurtat chi Santa Bàrbara fiat s'abogada, mentres Santu Antiogu fiat su titulare de sa crèsia. Oe Futei est connota pro sas mineras de oro.
Archeologia
modìficaAnt agatadu tretos de muros e pamentos de trinta domos de s'edade de su ferru e de s'edade antiga. In su Cùcuru de Santu Brai sos Cartaginesos ant tramudadu una primu fortilesa nuràgica segundu sa fòrmula de s'architetura militare issoro. Su montigheddu anca fiat su nuraghe dd'ant afortiadu cun unu muru o una barandìllia de pedras, e l'ant partzidu in duas partes ponende parte de su nuraghe a intro de una turre tzentrale de forma cuadra. A sa turre s'arribat de nord traessende un'intrada afortiada a forma de ghidu. Un'àtera lìnia afortiada prus in foras paret èssere esìstida a unos 10 m. dae sa prima. Sa manera de fraigare su nuraghe assimìgiat a cussas amparadas pro is biddigheddas de Monti Nari, Pani Lòriga, e Monti Sirai in su VI e V sèculu a.c., e serbiat pro castiare una posidura istratègica, posta acanta a su Frùmini Mannu e a unu istrintu chi acàpiat su Campidanu a sa Marmidda.
Arte e architetura
modìficaSa filigrèsia de Santa Bàrbara mantenet unu cuadru de importu, pintadu a ògiu de Antiogu Mainas (XVI seculu) chi afigurat su cravamentu e una “Dormitio Virginis” de interessu de su setighentos cun sa pannamenta de bestires de brocadu, sàndalos e corona de prata.
In su sartu, sa crèsia de Santu Nartzisu naschet in unu montigheddu acanta de sa bidda e sa crèsia de Santu Brai fiat sa filigrèsia de sa bidda issussada de Nuraghe.
Festas e traditziones
modìfica- Ghennàrgiu
- 19 S.Sebastianu. In sos bighinados de sa bidda alluent is fogadones e domandant a S.Sebastianu una messadura rica.
- Freàrgiu
- 2 Santa Maria candelas. Sa presentada de Gesùs pipiu a su tèmpiu. Sa priorissa de su pòpulu oferit a su retore e a sa cunfraria de su rosàriu duos gatòs, durches de mèndula.
- 3 Santu Braixeddu. Festa litùrgica in onore de Santu Brai, cun s’imposidura de sas candelas contras a su dolore de su gùturu e ònnia àteru male.
- Martzu-Abrile
- Chenàbura prima de su Domìnigu de Pramas: Sa pintadura de sa pramma chi pro connotu su comunu oferit a su pòpulu.
- Su Domìnigu de Pramas: est connotu chi su sìndigu donet sa Prama de su Pàssiu, arta giai 130 cm, a su retore chi l’at a portare in prufessone in sinnu de cumandu e de beneditzione. In custa manera sos futeresos bolent regordare su momentu de sa firma de sa paghe intre sas biddas antigas de Futei e de Nuraxi, acadèssida in su 1605, pro intertzessione de su barone Sanjust, chi aiat donadu a totu sas famìlias de sas duas biddigheddas unu rampu de pramma segada de su giardinu cosa sua.
- Chenàbura Santa: Su Scravamentu de su Cristu de sa rughe. Sacra rapresentatzione in sa filigrèsia e in is pratzas de sa bidda.
- Domìnigu de Pasca: Pasca manna, S’incontru. Cristu torradu a bìvere e sa Madonna s’addòbiant, un'annu in sa parte arta e un'annu in sa parte bassa de sa bidda, pro beneìghere su sartu.
- Maju
- 15 Santu Sidoru. Afestadu de is massajos. Is pipios portant in prufessone mannugheddus de cabitzas.
- 19 Santu Danieli. Festa de is pastores.
- 20 Santu Bernardinu. S' istàtua de su santu dd'at donada in su ‘900 de sa famìllia de Pepinu Corda, pro gratzia retzida. Oe sa festa dd'organizat sa fìgia Evelina.
- 22 Santa Arrita. Afestada dae totu is fèminas a nòmine Arrita, cun s'oferessimentu de is rosas.
- Mese de argiolas/Austu
- Istade Futeresa. Medas manifestatziones isportivas e culturales portadas in antis dae su comunu.
- Austu
- Penùrtimu domìnigu: Santu Brai. Santu Brai, amparadore contras is dolores de su gùturu, dd’afestant in sa cresiedda (in su sartu) de su XIII sèculu, chi fiat sa filigrèsia de sa biddighedda Nuraxi. Sugestiva meda est sa Torrada de su Santu.
- Cabudanni
- 8/15 Santa Maria. Est sa festa prus manna. Pro connotu dd'organizant is bagadius de sa bidda, una chida de festa. Su ballu de meigama e su ballu de su regordu in sa lògia de sa cresiedda e is prufessones in is bighinados de sa bidda.
- Mese de ledàmine
- Ùrtimu domìnigu: Santu Nartzisu. Sa tzelebratzione religiosa de Santu Nartzisu, tzerriadu contras s’invasione de is pibitziris, s’afestat in sa cresiedda de su XIII sèculu, cun sa resada in sardu (su rosarieddu cantadu) intreverada de is òmines a una parte e de is fèminas a s'àtera. A sa fine de s’arrosarieddu si cantant is Cojus a Santu Nartzisu. Sa festa acabbat cun degustatziones de binu nou e castàngias arrustu.
- Onniasantu
- 4 Anniversàriu de sa vitòria. Tzelebratzione religiosa e tzivile in onore de is sordados mortos in sa gherra.
- Mese de Idas
- 4 Santa Bàrbara. Abogada de sa bidda. Tzerriada contras tronos e lampos. A issa est dedicadu su portone tzentrale in brùngiu de sa filigrèsia, fatu de s’artista Gianni Argiolas , cumandadu dae Don Luigi Melis,e pagadu cun is ofertas de su pòpulu.
- 13 Santa Luxia. Amparadora contras is males de sa bista.
Bibliotecas
modìficaS’ùnicu biblioteca de Futei est in Carrera Madre Teresa di Calcutta n°1, e tenet unos 3.500 lìberos.