Gibuti (tzitade)

Artìculu in LSC

Sa tzitade de Gibuti (o Gibuti) —in àrabu جيبوتي, Jībūtī; in sòmalu Jabuuti; in frantzesu Gibuti— est una tzitade e portu, capitale de sa Repùblica de Gibuti, posta in una penìsula (Ras Gibuti) chi istèsiat su golfu de Aden de su golfu de Tadjoura. Tenet istatus de regione in sa partzidura amministrativa de s'istadu. Sa populatzione est de unos 400.000 bividores. Est logu finale o de cumintzu de caminu ferroviàriu Gibuti-Addis Abeba. S'aeroportu si narat Gibuti-Ambouli.

Gibuti

Posidura in s'istadu

Logos de interèssiu sunt su portu, su mercadu tzentrale, s'istàdiu natzionale, su palatzu presidentziale e sa moschea Hamouli.

Istòria

Su territòriu est istadu tzèdidu a sa Frantza dae is notàbiles de sa tribù Issa. Sa tzitade de Gibuti fiat fundada dae su catalanu Eloi Pino in su 1888 e inaugurada dae su guvernadore Lagarde sa die 6 de martzu de 1888. In su 1896 aiat remplasadu Obock che a capitale de sos Istabilimentos Frantzesos de sa Costera de is Sòmalos. In su 1897 fiant cumintzadas is òperas de sa ferrovia cara a Addis Abeba, acabadas in su 1917 (784 km). Su portu at surbidu parte manna de su tràficu de Zeila e Tadjoura. A pustis de sa II Guerra Mundiale sa populatzione s'istimaiat de 32.000 bividores (28000 musulmanos) cun su de tres duos de sòmalos e su tres unu de àfars. B'aiat bonu nùmeru de emigrantes jemenitas e àrabos (unos 5000). S'autoridade religiosa fiat su cadi de sa tzitade. Cando fiat creadu su Territòriu Frantzesu de sos Àfars e sos Isses fiat abarrada capitale e aiat dadu a pustis nùmene a s'istadu indipendente. In su mese de maju de su 1998 cun sa gherra intre Etiòpia e Eritrea, sa majoria de su tràficu de is portos de Assab e Massàua fiat desviadu a Gibuti chi no dd'aiat pòdidu surbire. Su programma alimentare mundiale aiat istabilidu unu programma de megioru de su portu in su 2001. Sa tzitade at padèssidu allagamentos graes in s'abrile de su 2004.