Coordinadas: 13°30′N 144°48′E / 13.5°N 144.8°E13.5; 144.8


Artìculu in LSC

Guam (in chamorro: Guåhån) formalmente Territòriu de Guam, est un'ìsula e unu territòriu organizadu no incorporadu de is Istados Unidos de Amèrica. Posta in s'otzèanu Patzìficu norte-otzidentale, Guam est unu de is chimbe territòrios de Istados Unidos cun unu guvernu tzivile istabilidu. Sa capitale est Hagåtña.

Bandera de Guam
Posidura de Guam in s'Otzèanu Patzìficu
Mapa de s'ìsula

Guam est sa prus istèrrida e meridionale de is ìsulas Mariannas e sa majore de sa Micronèsia. Est unu de is deghessete territòrios chi faghent parte de is Natziones Unidas chene guvernu propiu.

S'aribbu de sa populatzione indìgena, is chamorros, a Guam, remontat a unos 4.000 annos a oe. S'ìsula fiat iscoberta dae s'esploradore portughesu Fernão de Magalhães su 6 de martzu de su 1521. Fiat colonizada in su 1668 dae missionàrios catòlicos. Intre su 1500 e su 1700 fiat logu de atracu pro is naves ispagnolas. Is Istados Unidos ant conchistadu s'ìsula durante sa gherra ispanu-americana, su 21 de làmpadas 1898. Cun su Tratadu de Parigi de su 10 nadale 1898 ddi fiat ufitzialmente tzedida.

In antis de sa Segunda Gherra Mundiale Guam e is Hawaiis fiant is solos territòrios de is Istados Unidos in su Patzìficu. A fatu de s'atacu de Pearl Harbor su 7 de nadale 1941, Guam fiat ocupada dae is giaponesos pro trinta meses. Is bividores fiant sugetos a cumbènnidos de alliniamentu culturale, traballos fortzosos, degòllios, isfloramentos e torturas. S'ìsula fiat liberada su 21 de trìulas de su 1944.

S'economia s'apoderat subra s'indùstria, su turismu e is fortzas armadas de Istados Unidos.

Àteros progetos

modìfica