Guinea-Bissau

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinatas: 12°N 15°W / 12°N 15°W12; -15

Sa Guinea-Bissau, ufitzialmente Repùblica de Guinea-Bissau (República de Guiné-Bissau in portughesu) est un'Istadu de s'Àfrica otzidentale, unu de is prus piticos de su continente. Sa capitale est Bissau, sa limba ufitziale su portughesu, est fintzas allegada una limba crèola subra base portughesa.

Bandera
Posidura in su continente africanu
Tirada

S'istadu tirat a 36.120 km² pro unos 1.500.000 bividores. Allàcanat cun su Senegàl a norte, cun sa Guinea a sud e a est e cun s'Otzèanu Atlànticu a ovest. A illargu de sa capitale, Bissau, est situadu s'artzipelagu de sas ìsulas Bijagos, cumpostu dae chentinas de ìsulas de vàrias tiradas, medas de is cales disabitadas. Pretzedentemente colònia de su Portugallu cun su nùmene de Guinea Portughesa, sa Guinea-Bissau at proclamadu s'indipendèntzia su 24 de cabudanni de su 1973 e est istada reconnota a livellu internatzionale su 10 de cabudanni de su 1974. A su nùmene originàriu fiat istadu agiuntu su de sa capitale Bissau, pro evitare de si cunfùndere cun su istadu bighinu de Guinea, ex colònia frantzesa.

S'atuale territòriu de sa Guinea-Bissau faghiat paris unu tempus cun su regnu de Gabù, custu etotu parte de s'Impèriu de su Malì; is ùrtimos rastos de custu regnu aiant subravìvidu fintzas a su sèculu XVIII. Is costas e is cursos de is frùmenes fiant intre is primas terras a èssere colonizadas dae su Portugallu, chi ddas aiat isfrutadu pro buscare iscraos dae is mercantes àrabos a partire dae su sèculu XVII. Is zonas prus in intro fiant abarradas inesploradas fintzas a su sèculu XIX. Sa Guinea-Bissau aiat cumintzadu sa gherra pro s'indipendèntzia in su 1956, annu cando su PAIGC (Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde) fiat resèssidu, a pustis de una rebellia armada, a afortigare is posiduras pròpias in su paisu. A diferèntzia de is movimentos anticoloniales chi si fiant organizados in unas àteras colònias portughesas, su PAIGC fiat resèssidu a ispaniare a lestru su controllu militare suo subra de zonas ampras de su paisu: custu fiat istadu possìbile gràtzias a is caraterìsticas de su territòriu, ammantadu pro s'in prus de sa giungla, e a is cantidades mannas de armas frunidos dae sa Tzina, dae s'Unione Soviètica e de àteros paisos africanos. Su PAIGC ifat resèssidu finas a si dotare de una fortza contra-aèrea. A manu de su 1973, agiumai totu sa Guinea-Bissau fiat in is manos de su PAIGC. S'indipendèntzia fiat decrarada in manera unilaterale su 24 de cabudanni de su 1973 e reconnota in su mese de santandria de su matessi annu dae s'Assemblea generale de is Natziones Unidas. Su Portugallu aiat reconnotu s'indipendèntzia de sa comomai ex-colònia a fatu de su corpu militare portughesu, passadu a s'istòria cun nùmene de Rivolutzione de is gravellos.

Dae s'indipendèntzia a in antis s'istadu at subrabìvidu in una situatzione polìtica instàbile meda, caraterizada dae una intrusida forte de is militares in sa vida pùblica, rutas violentas de guvernos, intentos de istabilire sa democratzia e corpos de istadu vàrios. S'ùrtimu copru de istadu militare est acontèssidu su 13 de abrile de su 2012.

Àteros progetosModìfica