Palau (istadu)

Coordinatas: 7°28′N 134°33′E / 7.466667°N 134.55°E7.466667; 134.55

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera
Posidura in su mundu

Sa Repùblica de Palau est un'Istadu insulare in s'otzèanu Patzìficu, postu unos 500 km a estu de sas Filipinas. At otentu s'indipendèntzia de sos Istados Unidos de Amèrica in su 1994 e est una de sas natziones prus giòvanas e prus pagu populadas de su mundu. Sa capitale est Ngerulmud.

S'Istadu faghet parte de sa Micronèsia, s'artzipèlagu tenet una subrafache de 459 km² e tenet un'isvilupu de costeras de 1519 km. Su territòriu est costituidu dae 200 ìsulas de orìgine vulcànica e coraddina. Sa populatzione de Palau contat unos 21.000 bividoes. Su grupu ètnicu printzipale (70%) est costituidu dae sos palauanos, de iscratza melanesiana. Sighint minorias de micronesianos, polinesianos, europeos e asiàticos (mescamente de sas Filipinas).

Sos primos bividores de Palau, cun probabilidade lòmpidos dae s'Indonèsia, si fiant istabilidoa in sas ìsulas cara a su 1000 a.C. In su 1543 s'esploradore ispagnolu Ruy López de Villalobos fiat su primu europeu a bisitare Palau, ma sos primos tentativos europeos de aposentamentu e cummèrtziu cun sos locales fiat tentu petzi in su de XVIII sèculos pro òpera de sos britànnicos. S'Ispagna aiat colonizadu sas ìsulas in su de 18 sèculos, ma a pustis las aiat bèndidas a sa Germània in su 1899.

Su Giapone aiat ocupadu Palau a s'iscòpiu de sa prima gherra mundiale e aiat otentu unu mandadu de controllu fintzas sa fine de sa segunda gherra mundiale, cando sas ìsulas fiant tzèdidas a sos Istados Unidos cale ala de su Territòriu in fidecommissu de sas Ìsulas de su Patzìficu (Trust Territory of the Pacific Islands). In su 1979 sos palauanos ant botadu contra s'unione cun sos Istados Federados de Micronèsia, optende pro s'autonomia.

Sa majoria de sa populatzione ischit lèghere e iscrìere; su tassu de sa populatzione alfabetizada est de su 90%. Sas fainas econòmicas printzipales de Palau sunt su turismu, s'agricultura e sa pisca. Su guvernu rapresentat su printzipale datore de traballu de su paisu, chi dipendet forte de sos agiudos istadunidensos.

Àteros progetosModìfica