Panamá

Artìculu in LSC

Panamá  [panaˈma], ufitzialmente Repùblica de Panamá (in ispagnolu: República de Panamá [reˈpuβlika ðe panaˈma]), est s'istadu prus meridionale de Amèrica Tzentrale. Sa capitale est Panamá, sa limba uffitziale s'ispagnolu.

Posidura de Panamá in s'Amèrica Tzentrale

Bandera de Panamá

Geografia

S'istadu tenet istèrrida de 78.200 km² e populatzione de unos 3.700.000 bividores. S'agatat postu in s'istmu chi unit su sub-continentenordamericanu cun su sudamericanu. Allacanat in su norti cun su Costa Rica e in su su cun sa Colòmbia.

Istòria

In antis de s'arribu de is ispagnolos in su sèculu XVI, su territòriu de Panamá fiat bìvidu de medas tribùs indìgenas.

S'indipendentzia de s'Ispagna dd'at balangiada in su 1821, unida cun Colòmbia (tando narada Noa Granada), Ecuador e Venezuela in sa Repùblica de Colombia Manna.

A s'iscontzu de Colòmbia Manna in su 1832, isceti Panamá fiat abarrada unida a Noa Granada chi a coa aiat pigadu su nùmene de Repùblica de Colòmbia. Cun s'apògiu de Istados Unidos Panamá s'est pois pòdida ischirriare e faghee istadu indipendente in su 1903.

A s'indipendèntzia est cussighida sa fraigadura de su Canale de Panamá, chi est istada fata de s'esèrtzitu USA intre de su 1904 e su 1914. In su 1977, est istadu firmadu unu acòrdiu chi afiantziaiat sa tramudadura de su canale de is Istados Unidos a Panamá cun s'acabu de su sèculu de 20. Sa tramudadura at tentu atu su 31 de nadale 1999.

Economia

Su traficu atraessu su canale rapresentat galu una parte importate de sa richesa de s'istadu, chi bantat sa segunda economia prus manna de s'Amèrica Tzentrale, sa cun crèschida prus lestra e su prus consumu peròmine artu.

In su 2013 Panamá est imbàtida a sa de 5 posiduras in sa classìfica de s'isvilupu umanu intre de is istados latinu-americanos e a sa de 20 posiduras in sa classìfica mundiale.