Rivolutzione sarda de su 1794

(Reindiritzadu dae Revolutzione sarda de su 1794)

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Sa rivolutzione sarda de su 1794, fentomada meda in su sentidu comente vespri sardi o moti rivoluzionari sardi in limba italiana, est istada una rebellia contra su podere feudale piemontesu acontèssida in Sardigna in su 1794.

IstòriaModìfica

CàusasModìfica

Sa vitòria contra a sos frantzesosModìfica

In su 1793 s'esèrtzitu repubblicanu frantzesu aiat chircadu de invàdere sa Sardigna pro pòdere controllare su Mediterràneu otzidentale. Sa Frantza repubblicana fiat, in cussos tempos, bida che a una potèntzia in pesada. Sa Sardigna fiat colada a sa domo Savoja in su 1720 a pustis de sèculos de dominatzione ispagnola. Sos Savoja e su guvernu sabàudu (chi teniat sede in Torinu) non fiant istados in gradu o no aiant tentu intentzione de aprontare sas defensas de sa Sardigna pro rispòndere a custa invasione frantzesa. Sos sardos, nointames, aiant organizadu un'esèrtzitu de voluntàrios reclutados dae sas biddas e dae sas tzitades e chi teniant un'ecuipagiamentu pagadu dae donatziones voluntàrias de sas figuras prus de importu de sa sotziedade sarda (intre custos su pìscamu de Casteddu e su magistratu de s'Udièntzia Reale Giuanne Maria Angioy).

 
Giuanne Maria Angioy, magistradu de s'Udèntzia Reale e finantziadore, in paris cun àteros personàgios de importu de sa tzitade, de s'amparu de Casteddu

In su ghennàrgiu de su 1793 una flota frantzesa fiat arribbada in su Golfu de Casteddu. In antis sos frantzesos aiant conchistadu chene dificultade s'Ìsula de Santu Perdu e Carluforte, in ue fiant istados acollidos in manera favorèvole dae sa populatzione locale. Fintzas a pustis a custu risultadu initziale, e ischende chi s'amministratzione piemontesa non fiat pronta a una amparada longa, sos frantzesos pensaiant de tratare una resa de Casteddu chene dèpere gherrare. Pro custa punna, arribados a curtzu de Casteddu sos frantzesos aiant imbiadu una delegatzione a riba pro tratare sas cunditziones de resa, ma custa delegatzione l'aiant refudada deretu. Sos frantzesos tando aiant bombardadu Casteddu dae su mare (unas cantas de sas bòcias de cannone frantzesas sunt galu visìbiles in su muru de Palatzu Boyl in su bighinadu de Casteddu in Casteddu). Nointames unu bombardamentu mannu sa tzitade aiat resìstidu e s'esèrtzitu sardu aiat pigadu coràgiu. Sos frantzesos si fiant preparados, tando, a s'isbarcu e a un'invasione. S'isbarcu de sas tropas fiat acontèssidu in sa localidade de Margiani Arrubiu, chi como fàghet parte de su litorale de Cuartu Sant'Aleni.

Su pranu de sos frantzesos fiat su de imbiare contingentes in su litorale pro pigare possessu de sas fortificatziones in su montigru de Sant'Elia, dae ue diant àere, a pustis, pòdidu bumbardare sa tzitade. Unas àteras tropas diant àere dèpidu pigare possessu de sa bidda de Cuartu Sant'Aleni dae ue diant àere incumentzadu sa conchista de su restu de s'ìsula martzende in sa prana de su Campidanu. Sos sardos, però, ant derrotadu sos frantzesos fintzas gràtzias a carchi eventu de fortuna (sas tropas frantzesas no aiant aprontadu s'ocupatzione a sa minuda e non connoschiant sos logos comente si tocat: in sa note de su 13 de freàrgiu custa impreparazione at determinadu chi carchi plotone frantzesu aberrerent su fogu subra plotones amigos iscambiende·los pro s'esèrtzitu inimigu). Su 14 de freàrgiu de su 1794 sos frantzesos ant imbarcadu sas tropas e ant abbandonadu su pranu de conchistare Casteddu. In su nord de sa Sardigna, tropas bènnidas dae sa Còrsica, chi teniant intre sos cumponentes fintzas su Napoleone Bonaparte, tando galu giòvanu, diant àere dèpidu incumentzare sa conchista de su nord de s'ìsula, ma fintzas custas sunt istados derrotadas. Sa vitòria de s'esèrtzitu aprontadu dae sos sardos in cara a una de sas potèntzias europeas prus tìmidas est istadu unu de sos catalitzadores de sas rivendicatziones de sa classe dirigente sarda e de sos popolanos chi ant partetzipadu a s'àmparu de sa Sardigna.

Su re Vittorio Amedeo III de Savoja aiat bòlidu premiare sos sùdditos chi aiant derrotadu su perìgulu de invasione. In sos acumpensos, però, aiat favoridu sos piemontesos e non sos sardos chi imbetzes aiant aprontadu un'esèrtzitu e aiant gherradu. Sos acumpensos pro sos sardos fiant istados:

  • 24 dotes de 60 iscudos de distribuire cada annu a sas bajanas pòberas
  • Sa fundatzione de 4 postos de badas pro su Collègiu de sos Nòbiles de Casteddu
  • Sa cuntzessione de 2 postos de su Collègiu de sos Nòbiles de Torinu
  • Sa cuntzessione de 1000 iscudos a s'annu pro s'Ispidale tzivile de Casteddu
  • S'amnistia pro totu sos crìmines commitidos in antis de sa gherra

In particulare, sos voluntàrios chi aiant pigadu parte a s'àmparu de sa Sardigna no aiant retzidu sos cumpensos isperados, e custu est istadu un'àtera resone de malumore in sas biddas dae ue sos voluntàrios fiant bènnidos.

Sas chimbe dimandasModìfica

Aende dadu proa de balentia e fidelidade a sa corona, e fintzas de capatzidade de organizatzione, sas classes dirigentes sardas aiant cunvocadu issas matessi sos Istamentos pro negotziare sas rivendicatziones issoro a su guvernu piemontesu. Sos Istamentos fiant òrganos de rapresentàntzia de su Regnu de Sardigna. Sos Istamentos fiant tres: cussu militare, chi riuniat sos nòbiles possidentes e sos militares de artu gradu, s'eclesiàsticu, chi riuniat eclesiàsticos de rangu artu, e su reale, chi riuniat sos sìndigos e sos funtzionàrios artos de sas tzitades règias de Sardigna. Paris a sos Istamentos, un'àteru òrganu chi faghiat de esecutivu fiat s'Udièntzia Reale, de sa cale faghiant parte giùighes e magistratos.

Acabados sos traballos, sos Istamentos ant cunsertadu una prataforma chi teniat sa fine de ammìtere sas classes dirigentes sardas a s'amministratzione de sa Sardigna. Difatis sos Savoja aiant difatis ispoderadu sos sardos de cale si siat ruolu in s'amministratzione de su territòriu: dae s'incumintzu de sa dominatzione sabàuda s'ala manna de sas càrrigas fiant istadas riservadas a piemontesos e funtzionàrios bènnidos dae foras e sos re sabàudos no aiant mai cunvocadu sas assembleas sardas (cortes generales) chi teniant su ruolu de tratare chistiones de importu pro sa Sardigna. In prus, un'àtera resone de malumore fiat fintzas su fatu chi su guvernu piemontesu aeret istituidu una Segreteria de Istadu chi fiat gestida diretamente de su vitzeré de Sardigna. Cust'òrganu istitutzionale, in paris a no èssere prevìdidu dae sa costitutzione de su Regnu, fiat fintzas gestidu in manera non trasparente. Una de sas lamentelas de sos Stamenti cunsistiat in su fatu chi sa Segreteria de Istadu pigaret issèberos in manera arbitrària, acordende pragheres, esentziones e amnistias sighende critèrios misteriosos chi a s'ispissu induiant reselos de pràticas clientelares.

Sas dimandas chi sos Istamentos ant cunsertadu a s'acabu de sas tratativas intre sas diferentes positziones rapresentadas fiant chimbe:

  • Cunvocamentu de sas cortes generales pro tratare totu sos argumentos de interesse pùblicu.
  • Sa cunfirma de totu sas leges, consuetùdines e privilègios de su Regnu de Sardigna.
  • Sa privativa de sos impreos pro sos sardos (sarvu pro sas càrrigas istitutzionales prus artas).
  • S'istitutzione de unu Cussìgiu de Istadu chi depiat èssere consultadu in totu sos afares chi in antis dipendiant de s'arbìtriu de unu segretàriu ebbia.
  • Unu ministru distintu in Torinu pro sos Afares de sa Sardigna.

Sos Istamentos ant isseberadu de imbiare sas chimbe dimandas non pro mèdiu de su vitzeré in Sardigna ma diretamente a su re, aprontende una delegatzione chi est partida su 17 de austu de su 1793. Sa delegatzione fiat assentada dae ses persones bènnidas dae totu tres sos Istamentos: pro s'Istamentu eclesiàsticu munsennore Aymerich e su canònicu Perdu Maria Sisternes, pro s'Istamentu militare sos abogados Girolamo Pitzolo e Domenico Simon e pro s'Istamentu reale sos abogados Maria Ramasso e Antonio Sircana.

Sos delegados sunt arribbados a Torinu in sos primos de cabudanni, ma sunt istados pretzèdidos dae sos messàgios de su Vitzeré Vincenzo Balbiano in ue issu cussigiaiat a su re de refudare sas dimandas de sos sardos e de chircare de corrùmpere sos membros de sa delegatzione. Sa delegatzione fiat istadu fata isetare tres meses in antis de èssere retzida dae su re, chi in tantu aiat ordinadu chi in Casteddu sessarent sas riuniones de sos Istamentos.

Sas chimbe dimandas punnaiant a frunire unu ruolu amministrativu a sa nobilia sarda e a sa burghesia professionale emegente sarda, chi fiat crèschida gràtzias a sa rifondatzione de sas duas universidades sardas aviada dae su ministru de su Regnu pro sos afares de Sardigna Giovanni Batista Lorenzo Bogino in sa metade de su de XVIII sèculos. Comente si podet bìdere, sas dimandas non punnaiant a una reforma istitutzionale sustantziale ma a un'acontzamentu chi daret un'autonomia mìnima a sa Sardigna. Nointames, in sa chirca istoriogràfica reghente s'anàlisi de documentos de s'època (pro esempru, sas memòrias de unos cantos de sos protagonistas de sos motos) at postu in evidèntzia chi sa punna de calicunu de sos esponentes de sas classes dirigentes sardas fiat de torrare a istabilire unu ruolu paritàriu pro sa Sardigna in s'àmbitu de su Regnu a su cale daiat su nùmene: in sas memòrias de s'època unos faeddant de sa Sardigna che a de unu "cun-istadu" cun dignidade uguale a s'Istadu piemontesu, sos duos istados unidos in suta de sa matessi corona ma cun sas matessi cumpetèntzias e poderes.[1]

Su guvernu sabàudu, difidente in manera estrema cara a cale si siat forma de detzentramentu polìticu o amministrativu, persighiat una polìtica reatzionària de atzentramentu de su podere in manos de sa corona e in sos rapresentantes diretos suos in Sardigna, cun sa punna de afortiare su podere e su prestìgiu de su Piemonte, nùcleu beru, pro issos, de su regnu. Su guvernu piemontesu, fidele a custa polìtica, aiat impostu, durante sa permanèntzia a Torinu de sos rapresentantes de su parlamentu, s'isorvimentu de sas assembleas de sos Istamentos (non chene tènnere resistèntzias). A pustis, su re sabàudu aiat refudadu de acunsentire a sas chimbe dimandas. A fàghere crèschere galu de prus s'arrennegu de sos sardos fiat istadu fintzas sa manera impreada pro comunicare su refudu: sa delegatzione imbiada dae sos Istamentos no aiat retzidu difatis peruna comunicatzione, chi fiat istada imbetzes colada diretamente a su vitzeré in Sardigna cun su còmpitu de la comunicare a sos sardos. Custu atu non faghiat chi cunfirmare chi su guvernu piemontesu non reconnoschiat peruna autoridade legìtima a sos rapresentantes de sos Istamentos e a sos Istamentos matessi, est a nàrrere chi non reconnoschiat peruna legitimidade a sas rechestas de autonomia e autoguvernu de sas classes dirigentes sardas.

S'istòricu filo-sabàudu[2][3] Giuseppe Manno at sustentadu in s'òpera sua "Storia Moderna della Sardegna" chi a pustis a custos eventos sos nòbiles e sa burghesia sardas aerent preparadu un'abbolotu. Cando chi siat dàbile chi b'esserent istados a banda pranos contingentes pro un'eventuale rivolta fatos dae carchi nòbile e burghesu sardu, s'istoriografia moderna at postu in duda sa balidesa de sa ricostrutzione de unu disinnu insurretzionale pretzisu.

Sa rebelliaModìfica

Su Manno[4] naraiat chi sa data initziale de sa rebellia detzìdida dae sos cospiradores fiet cussa de su 4 de maju, die de sa torrada de sa Sagra de Sant'Efis in sa tzitade de Casteddu e pro custu die de assembramentu de gente. Semper a parre suo, s'iscoberta dae parte de su Vitzeré de sos pranos de sa sommossa aiatt fatu però antitzipare sa rebellia a sa note intre su 28 e su 29 de abrile. Ma a pustis de una àtera fua de informatziones fiat istadu fatu crèschere su nùmeru de sos militzianos postos in sos bighinados de Casteddu e de sa Marina. Comente giai naradu, però, s'ipòtesi de Manno de una rebellia programmada no at otentu cumproos in s'istoriografia reghente.

Sa chi est atzertadu est chi, a curtzu a s'una de su 28 de abrile de su 1794, unu grupu de sordados, bènnidu de sas casermas de su bighinadu de Casteddu, si fiat aviadu in su bighinadu de Stampace cara a sa domo de s'abogadu Vissente Cabras pro l'arrestare cun s'acusa de seditzione contra a s'Istadu. Cun issu, pro errore, fiat istadu arrestadu Bernardu Pintor, iscambiadu pro su frade Efis. In su mentres chi beniant giutos cara a Casteddu, Efis Pintor e Vissente Crabas impuntzonaiant su pòpulu a sa rebellia. Rispondende a sa mutida issoro unu grupu de popolanos armados at chircadu de ghettare a terra una de sas ghennas de Casteddu, e unos àteros, in su mentres, ant dadu fogu a sa ghenna de Sant'Agostinu. Inoghe, gràtzias a un'àghedu, sunt resèssidos a intrare a Casteddu e ant disarmadu sos sordados postos a amparare sa ghenna. In tantu sas campanas de sos bighinados de Stampace, de Marina e de Villanova ant sonadu e impuntzonadu su restu de sos abitantes a sa rebellia.

Unos àteros rebellos fiant arribbados a su bighinadu de Casteddu e agatende sa ghenna cungiada lis aiant dadu fogu. Sos militares aiant chircadu de fàghere fogu cun sos cannones cara a sos rebellos ma custos ant chessidu a li pigare sas armas issoro e ant puntadu sos cannones cara a su bighinadu matessi. Unos àteros popolanos in tantu ant pigadu sas ghennas de sa Turre de s'Elefante e de sa Turre de su Leone cun s'intentu de arrestare su Vitzeré, Vincenzo Balbiano.

Sos sordados piemontesos, bidende·si inghiriados dae sa gente, si sunt arresos, e ant chircadu amparu in intro de su Palatzu Règiu. In Casteddu fiat de aposentu fintzas una guarnigione de sordados isvìtzeros ghiados dae unu generale chi teniat a nùmene Schmid: custos sunt disarmados in manera fàtzile, cun probabilidade ca, comente narant fontes de s'època, custos sordados sustentaiant sa càusa de sos rebellos e aiant fraternizadu cun sa populatzione. Sos rebellos sunt resèssidos in fines a intrare in su Palatzu ma non ant agatadu su Vitzeré, chi si fiat amparadu in su palatzu Artzivescovile. Pro custa resone sunt intrados fintzas in cussu palatzu, in ue ant caturadu su Vitzeré e sas màssimas autoridades piemontesas. Su 7 de maju sighente su Vitzeré e sos àteros funtzionàrios sunt istados torrados a mandare a su Piemonte.

In paris a sa frustratzione pro sa mancada atzetadura de sas chimbe dimandas e s'umiliatzione subida pro more de sa manera in cale custu issèberu l'aiant pigadu, intre sas càusas de sa rebellia andant postos fintzas unos àteros fatores. S'arrennegu pobulare naschiat fintzas dae sos cumpensos mancados chi sos voluntàrios chi aiant partetzipadu a s'amparu contra sos frantzesos s'arreaiant. A custu andat annànghidu sa discuntentesa creada dae unos àteros fatores econòmicos, sos prus mannos de sos cales fiant s'isvalutatzione de sa carta-moneda, su regìmene fiscale atuadu dae su guvernu piemontesu e sa corrutzione de sos funtzionàrios piemontesos.[5] Esistiant, pro esempru, tassas artas pro sas sacas de sa Sardigna, ma custas fiant evitadas chene problemas de cummertziantes chi teniant connessiones cun sos funtzionàrios piemontesos, e in carchi casu si suspetaiat fintzas de sa partetzipatzione de su vitzeré a custas pràticas clientelares. De su restu carchi casu clamorosu de corrutzione fiat giai istadu evidentziadu in su breve perìodu de dominatzione sabàuda (pro esempru, su guvernadore de Tàtari, Tondut, fiat istadu sutapostu a esàmene dae sas autoridades sabàudas pro malversatzione, corrutzione e abusu de ufìtziu) e unas àteras rebellias causadas dae sa discuntentesa pro sa mala amministratzione sabàuda fiant giai nàschidas in su tempus coladu (pro esempru, in Tàtari in su 1780).

S'autoguvernuModìfica

A pustis a sa rivolutzione de su 28 de abrile, sos Istamentos, chi si fiant autocunvocados, ant pigadu su controllu e s'initziativa. Bogados a foras totu sos funtzionàrios piemontesos dae sa Sardigna, sos Istamentos e s'àteru òrganu istitutzionale sardu, s'Udièntzia Reale (formada dae magistratos e giùighes), ant puntadu a torrare a istabilire s'òrdine. Sos Istamentos ant imbiadu difatis unu decraru a su re pro giustificare sa rebellia e l'assegurare chi aiant torradu a batire sos motos in intro de sa legalidade. In sa giustificatzione, sos Istamentos torraiant a afirmare sas chimbe dimandas agiunghende sa pedida de un'amnistia generale pro sos partetzipantes a sos motos de su 28 de abrile. In su cursu de sos traballos sos Istamentos ant aviadu fintzas carchi reforma istitutzionale. Pro esempru, s'at detzìdidu de fàghere pigare parte a sos traballos de sos Istamentos fintzas rapresentantes de su pòpulu casterràrgiu chi meda aiant tentu unu ruolu mannu in s'amparu de sa Sardigna e in sos motos: òmines onestos elègidos in rapresentàntzia de sos bighinados de sa tzitade sunt istados ammìtidos a sos traballos de sos Istamentos. Difatis, comente mustrant sos verbales de sas riuniones istamentàrias, su pòpulu at pigadu parte in manera ativa a sa formulatzione de initziativas e leges, instaurende una casta de regìmene democràticu.In prus sos Istamentos ant aviadu fintzas sa formatzione de milìtzias tzitadinas reclutadas intre su pòpulu casteddàrgiu, chi diant àere rispòndidu diretamente a sos Istamentos. Infines, sos Istamentos e s'Udièntzia Reale ant promòvidu fintzas una trasparèntzia prus manna, aberende sas assembleas a su pùblicu e publichende pro imprentende·los sos atos de custas assembleas, una reforma chi sos Istamentos ant formalizadu, a pustis, cun sa publicatzione periòdica de su Giornale de Sardigna, chi sinnalavat sos relatos de sas riuniones istamentàrias.

A pustis a tratativas medas intre sos Istamentos e su guverno piemontesu, in su cabudanni de su 1794 ant numenadu unu vitzeré nou, Filippo Vivalda de Castellino. Issu est arribbadu paris a su Generale de sas Armas de nòmina noa, Gavino Paliaccio Marchesu de sa Planargia. A pustis, fintzas unos cantos de sos delegados chi aiant fatu parte de sa delegatzione chi aiat presentadu sas chimbe dimandas a su re sunt torrados a Casteddu. Intre custos, at tentu unu ruolu de annotu in sos eventos imbenientes Girolamo Pitzolo. Essende·si postu in manera favorèvole in lughe durante s'amparu de sa tzitade contra a sos frantzesos, sos casteddàrgios l'aiant salutadu che a unu babbu de sa pàtria.

A pustis de sa torrada de su Pitzolo e de sos àteros delegados a Torinu, su re sabàudu, Vitòriu Amedeu III, at detzìdidu de atzetare unas cantas de sas chimbe rechertas e at nominadu, pro càrrigas istitutzionales de importu, pessonàgios de orìgines sardas. Intre custos, su Pitzolo at otentu sa càrriga de Intendente Generale, e Gavino Paliaccio, marchesu de sa Planargia, at mantentu sa càrriga de Generale de sas Armas.

Nointames sa nòmina de sardos pro càrrigas arta fiet istada una cuntzessione partziale de su re sabàudu a sas rechestas de sos Istamentos, sa manera isseberada pro lu fàghere est istada càusa de brigas allutas in intro de sos Istamentos e at determinadu una truncadura ladina intre duos partidos. Difatis, sos nòbiles e burghesos riformadores cuntestaiant su fatu chi, sighende su detadu de sa costitutzione de su Regnu, su re diat àere dèpidu esecutare custas nòminas a pustis de àere pigadu in cunsideru sas "ternas", est a nàrrere sos indicos a pitzu de sos candidados possìbiles fatas dae sos Istamentos. Su re imbetzes no aiat consultadu sos Istamentos e tantu prus pagu aiat respetadu sa protzedura de pigare bisione de sas ternas. Si fintzas sa nòmina de funtzionàrios sardos sighiat una de sas rechertas, sa protzedura de sas nòminas arragadaiat torra sos tentativos de sos Istamentos de bènnere reconnotos che a un'òrganu de guvernu de sa Sardigna dae su re e, in prus, fiat in cuntrastu cun sas leges e protzeduras de su Regnu matessi.

In sos Istamentos unos cantos ant intentadu de invalidare sas nòminas reales pro chircare de istabilire s'autoridade de sos Istamentos matessi: custos pessonàgios los ant reconnotos che a ala de unu partidu de sos "novadores", est a nàrrere de sos riformadores. Intre custos s'at distintu Giuanne Maria Angioy. In cuntrastu a sos novadores, carchi nòbile e burghesu cunservadore fiat favorèvole a atzetare sas nòminas reales. Intre custos cunservadores sos prus autorèvoles fiant su Pitzolo e su Marchesu de sa Planargia. Gràtzias fintzas a sa popularidade sua, su Pitzolo at aconcadu su pòpulu a validare sas nòminas de sos funtzionàrios isseberados dae su re, atu chi sos Istamentos ant dèpidu atzetare in suta de sa pressione pobulare determinende, in custa ocasione, sa derrota de su partidu de sos novadores.

Nointames, in su cursu de su tempus su Pitzolo e su partidu suo (connotu comente su partidu de sos "normalizadores") s'ant riveladu cuntràrios in manera estrema a cale si siat polìtica chi cuntzederet a sa burghesia e a sas massas populares unu ruolu in su guvernu e in s'amministratzione de sa natzione sarda. Sa fine de sos motos rivolutzionàrios, pro su Pitzolo e su partidu de sos normalizadores, si depiat limitare a s'otenimentu de unu reconnoschimentu e unu ruolu pro sos aristocràticos e sos possidentes sardos, lassende però chene mudàntzias sos assetos istitutzionales e sotzio-econòmicos chi esistint. Prenu de cultura polìtica de s'Ancien Régime, su Pitzolo fiat contràriu cale si siat cuntzessione democràtica o riformadora. In prus, intre s'atòngiu de su 1794 e s'istiu de su 1795, su Pitzolo e su Marchesu de sa Planargia ant traballadu meda a unu progetu reatzionàriu pro instaurare unu beru e pròpiu istadu de politzia. Custos pessonàgios difatis non bidiant àtera solutzione pro derrotare s'ala democràtica de sos Istamentos e sas reformas chi sos Istamentos fiant atuende in s'amministratzione de sa Sardigna. Su determinu de su Pitzolo e de su Paliaccio a ricùrrere a mèdios repressivos s'est ismanniadu fintzas ca su vitzeré nou, Vivalda, at chircadu in ogni modu de agiudare sas rechestas riformadoras de sos novadores. A sos ogros de su partidu de sos "normalizadores" su vitzeré fiat, faghende gasi, minende s'autoridade reale matessi.

Su determinu de su Pitzolo e de su Paliaccio a ricùrrere a mèdios repressivos fiat fintzas induida dae sa pessamentu issoro pro su fatu chi sos Istamentos aiant istituidu milìtzias tzitadinas chi rispondiant diretamente a sa voluntade de sos Istamentos, chi pro cussu teniant un'àteru trastu de atzione. Su Paliaccio, in calidade de Generale de sas Armas, aiat intentadu de formare corpos provintziales de militzianos chi diant àere dèpidu rispòndere diretamente a su Generale de sas Armas, includende persones de rangu artu bènnidas dae sas biddas de sas provìntzias sardas. Contra custu pianu ant gherradu sos Istamentos, firmende·lu; nointames su Generale de sas Armas disponiat de carchi regimentu regulare de piemontesos e de sardos, e aiat organizadu cun su Pitzolo unu regimentu chi colliat persones de rangu nòbile. Mentras su Pitzolo e su Paliaccio assestaiant custas fortzas militares, aiant fintzas redatadu listas de proscrizione chi colliant sos nùmenes de nòbiles, burghesos e popolanos chi, a parre issoro, fiant tropu serentes a positziones democràticas e "giacobinas", e pro custa resone inimigos perigulosos de s'òrdine costituidu.

Sa polìtica reatzionària de su Pitzolo at contribuidu a li fàghere pèrdere in manera lestra cunsensos intre sas massas de popolanos chi a s'incumintzu l'aiant cunsideradu che a unu babbu de sa pàtria. Su partidu de sos normalizadores fiat fintzas contràriu a cale si siat rechesta de mudare o abolire su funtzionamentu de su sistema feudale in Sardigna: cussu sistema sighiat a esistire nointames s'arrennegu semper prus mannu de sa populatzione de sos bidditzolos infeudados e de pagos burghesos illuminados, chi imputaiant a custu sistema - in paris cun unas àteras càusas - s'arretratesa de sa Sardigna.

Sa segunda rebelliaModìfica

Sa gherra intre su partidu de sos novadores (riformadores) e su de sos normalizadores (cunservadores) si fiat fata prus manna a pustis de su càmbiu de su ministru Avogadro cun su ministru Galli della Loggia in su guvernu in Torinu. Su ministru Galli della Loggia aiat dimustradu de èssere de s'ala de su partidu de sos normalizadores, segundende·nde sas atziones polìticas. A fàghere ispentumare sos eventos est istada sa nòmina reale de tres funtzionàrios tataresos in s'Udièntzia Reale, pessonàgios ischierados totus in manera aberta cun su partidu de sos normalizadores. Torra, sa nòmina fiat istada fata dae su re chene respetare sa protzedura de pigare bisione de sos indicos pro sas nòminas fatos dae sas istitutziones sardas matessi. Argumentende chi non fiat istadu respetadu su detadu costitutzionale, su partidu de sos novadores custa borta at aconcadu su vitzeré de Sardigna a annullare sas nòminas de custos tres funtzionàrios.

Su ministru Galli della Loggia, informadu de s'annullamentu, at fatu arribbare una missiva a su vitzeré chi imponiat su respetu de sas nòminas. Su ministru annotamala ordinaiat a su vitzeré de dare autoridade a su Generale de sas Armas pro s'assegurare chi custos disponimentos esserent respetadas e chi cale si siat eventuale opositzione a custas nòminas reales esseret neutralizada. Custu atu fiat, in sustàntzia, unu corfu de istadu, ca destituiat su rapresentante legìtimu de s'autoridade reale in Sardigna de su ruolu suo cunferinde·lu a su capu de s'esèrtzitu. Retzida custa missiva su partidu de sos normalizadores si fiat preparadu a s'iscontru armadu chi oramai pariat inevitàbile. Su Generale de sas Armas, Marchese de sa Planargia, est coladu fintzas diretamente a atziones beras e pròpias, armende sos regimentos suos in sa tzitade. Una riunione de sos Istamentos prevìdida pro su 2 de trìulas de su 1795 est istada annullada ca su clima de intimidazione instauradu dae su Generale de sas Armas aiat fatu tìmere chi sos delegados stamentari diant èssere istados arrestados si s'esserent presentados a sa riunione prevìdida. Su vitzeré at intentadu de ristabilire s'òrdine intimende a su Generale de sas Armas, Gavino Paliaccio marchesu de sa Planargia, de retirare sas fortzas armadas suas, ma su Paliaccio at replicadu cun una lìtera in ue ammitiat chi sa punna sua fiat cudda de impedire sos traballos de sos Istamentos ca timiat chi custos diant àere isseberadu de invalidare sas nòminas reales. Custu fiat un'atu eversivu, ca su Generale de sas Armas non teniat peruna autoridade pro impedire sas riuniones de sos Istamentos.

Su 6 de trìulas de su 1795 b'at àpidu una segunda insurretzione ghiada dae su partidu de sos novadores e dae sas milìtzias tzitadinas chi fiant istadas creadas a pustis de sa prima rebellia de su 28 abrile 1794 (milìtzias invisas a su Pitzolo chi aiat chircadu de nd'ordinare s'isorvimentu in medas ocasiones). Sas milìtzias tzitadinas ant tentu sa mègius contra a sas tropas de su Generale de sas Armas, Marchesu de sa Planàrgia. Su pòpulu armadu est arribadu a sa domo de su Pitzolo chi fiat amparada dae unos cantos armados. A pustis a sas tratativas, su Pitzolo at acunsentidu a s'arrendere pro si fàghere batire a su palatzu de su vitzeré chi diat àere dèpidu garantire s'incolumidade de su Pitzolo e s'istitutzione de unu protzessu contra de issu e sos suos assotziados. Nointames su vitzeré, pro resones chi non sunt istadas craridos, no at bòlidu pigare in tenta su Pitzolo chi, abarradu in manu a sa truma tzitadina, est istadu mortu dae popolanos armados cumandados dae Andrea De Lorenzo, majore de sas milìtzias urbanas.[6] Su Generale de sas Armas, Gavino Paliaccio Marchesu de sa Planàrgia, l'ant arrestadu e tentu in tenta. Nointames, cando sas lìteras chi siat issu chi su Pitzolo aiant iscritu l'as ant letas publicamente rivelende sos pranos issoro de arrestare o eliminare sos simpatizantes de su partidu riformadore, sos matessi armados de su De Lorenzo ant pigadu su Paliaccio e l'ant ochidu lassende su corpus de su mortu a sa gente.

A pustis a custu segundu atu rivolutzionàriu, sos Istamentos ant chircadu torra de ristabilire s'òrdine e sa legalidade. In s'ocasione sunt ant aviadu unas àteras reformas chi regulamentaiant s'atzessu de sos rapresentantes de sos bighinados casteddàrgios a sos traballos de sos Istamentos. In prus, ant fatu incumentzare sa publicatzione de sos atos de sos traballos in unu periòdicu mutidu Giornale de Sardigna.

Sa vitòria de sos riformadores (novadores) nointames at ablandadu sas tensiones finas a tando galu latentes intre s'ala prus moderada de sos novadores e cussa prus democràtica. Sos democràticos cheriant una reforma radicale de sas istitutziones sardas, dende un'atzessu prus mannu a sas istitutziones a sas classes burghesas imprenditoriales emergentes e, in parte, a sas massas tzitadinas chi finas a cussu momentu aiant pigadu parte in manera ativa a su fermentu rivolutzionàriu. Sos democràticos, in prus, cheriant ghetare a terra su feudalèsimu, chi bidiant che a un'ostàculu a s'isvilupu econòmicu de sa Sardigna. Intre sos democràticos s'ant isvilupadu fintzas ideas prus radicales e republicanas ladinas che a cussas de Frantziscu Cillocco[7], ma, a su nessi in s'incumintzu, sas reformas chi sos democràticos proponiant diant èssere dèpidas acontèssere a s'internu de sa monarchia. Sos riformadores moderados fiant imbetzes favorèvoles a reformas chi oferrerent unu ruolu efetivu a sos Istamentos e a s'Udièntzia Reale in s'amministratzione de sa Sardigna, ma fiant contràrios a dare un'imprenta democràtica a custas reformas aberende sas ghennas a una partetzipatzione de classes sotziales mannas in s'amministratzione. Sos riformadores moderados fiant fintzas favorèvoles a moderare carchi etzessu de su feudalesimu, pro esempru cheriant abolire sos deretos feudales contierrados, cussos achiridos dae carchi nòbile ma chi fiant cuntestados dae sas "villas" (biddas o bidditzolos) infeudadas. Nointames, francu s'abolitzione de sos deretos feudales contierrados, sos riformadores moderados fiant favorèvoles a mantènnere su feudalesimu in Sardigna. Custa positzione de cauteladu riformismu est fintzas espressada in su càntigu "Su patriotu sardu a sos feudàtarios" iscritu dae Frantziscu Ignàtziu Mannu, càntigu chi est devènnidu meda pobulare e chi rapresentat oe, dae su 28 Aprile 2018, s'Innu ufitziale de sa Sardigna. In su càntigu, nointames carchi cantzu de denuntzia forte meda, s'autore pedit in manera sustantziale sa fine de s'abusu de pòdere de sos feudatàrios, chene però propònnere sa supressione de unu sistema - cussu feudale - oramai isparidu dae belle totu su restu de s'Europa.

Sa vitòria de sos novadores at determinadu fintzas su cuntrastu intre su Capu de Subra (Tàtari e su Logudoro) ghiadu dae sa nobilia tataresa e su Capu de Suta ghiadu dae sos novadores binchidores in Casteddu. Sos nòbiles de su Capu de Subra, ispuntzonados e segundados dae su ministru piemontesu Galli della Loggia, ant decraradu difatis una setzessione dae su Capu de Suta. In s'intentu de ristabilire s'òrdine su vitzeré at nominadu Giuanne Maria Angioy Alternos, càrriga chi cunferiat a s'Angioy sas funtziones de supridore de su vitzeré. Derrotados sos reatzionàrios, s'Angioy at dadu su bia a una sèrie de reformas chi tiraiant a rinnovare in manera meda prus radicale sa sotziedade sarda e teniant sa punna de abolire su feudalesimu. Su mètodu isseberadu pro abolire su feudalesimu fiat sa còmpora de sos deretos feudales fata dae sas "villas" (biddas e bidditzolos): difatis, sos deretos feudales beniant tzèdidos in càmbiu de unu cumpensu giudicadu ecuànime. Nointames s'Angioy previdiat fintzas s'impreu de sa fortza contra sos feudatàrios chi refudaiant de bèndere sos diritos feudales issoro. Custas reformas fiant cunsideradas tropu radicales dae sos novadores prus moderados in Casteddu, e s'Angioy est agatadu cuntrastadu e infines derrotadu dae s'esèrtzitu de sos Istamentos in su 1796. Nointames s'Angioy est resèssidu a fuire sa catura e sa morte, rifugiende·si in Gènova e a pustis in Frantza, in ue at sighidu a progetare chene fortuna una rivolutzione in Sardigna chi poderet batire a tèrmine sos pranos suos de reforma polìtica e sotziale.

A pustis de custu perìodu rivolutzionàriu, sos Istamentos ant torradu a propònnere sas chimbe rechertas cun una delegatzione de su pìscamu de Casteddu, una prataforma chi a pustis de su perìodu riformisticu de sos motos fiat inadeguada de su totus a sos bisòngios de rinnovamentu de sa Sardigna. Custa prataforma manteniat in manera sustantziale su "status quo", dende nointames unu ruolu limitadu a sa classe nobiliare e de funtzionàrios sardos limitada e isseberada. Medas funtzionàrios, burghesos e popolanos ant sighidu, fintzas a pustis de su 1796 e de sa derrota de Angioy, a persighire pranos de rivolutziones chi batirent a reformas democràticas e anti-feudales, si non pròpiu a sa formatzione de una repùbblica sarda: bi sunt istados tentativos de rivolutzione in su 1799, in su 1802 e in su 1807. In su 1812 b'at àpidu fintzas unu tentativu de burghesos, sa de Palabanda, dae su nùmene de su logu in Casteddu in ue sos rivolutzionàrios si atobiaiant. Àteras duas rebellias de portada limitada b'ant àpidu, infines, in su 1816 e 1821.

NotasModìfica

  1. (IT) Luciano Carta. La Sarda Rivoluzione. Casteddu, Condaghes
  2. su magistradu tataresu Ignazio Esperson l'at definidu "l’antesignano della scuola delle penne partigiane e cortigianesche che vergognano le patrie storie" in sos suos "Pensieri sulla Sardegna dal 1789 al 1848"
  3. Sarvadore Serra, Giuseppe Manno, chi s’est fatu mannu cun sos Savoia, in anthonymuroni.it, 2 santandria 2016. URL consultadu s'8 abrile 2020.
  4. (IT) Giuseppe Manno. Storia di Sardegna: appendice per gli anni dal 1773 al 1799, Capolago, Tipografia Elvetica, 1847.
  5. (IT) Federico Francioni. Vespro Sardo. Cagliari, Condaghes
  6. (IT) Giuseppe Manno. Storia di Sardegna: appendice per gli anni dal 1773 al 1799. Capolago, Tipografia Elvetica
  7. (IT) CILOCCO, Francesco in "Dizionario Biografico", in www.treccani.it. URL consultadu s'8 abrile 2020.

BibliografiaModìfica

  • (IT) Raimondo Carta Raspi, Storia della Sardegna, Mursia, 1971, ISBN 88-425-0685-0, OCLC 868643061.
  • (IT) Girolamo Sotgiu. Storia della Sardegna sabauda, Roma-Bari, Laterza, 1984.
  • (IT) Dionigi Scano. La vita e i tempi di Giommaria Angioy, Casteddu, La Torre, 1985.
  • (IT) Federico Francioni (a cura di), 1793: i franco-corsi sbarcano in Sardegna, Tàtari, Condaghes, 1993.
  • (IT) Luciano Carta. La Sarda Rivoluzione: Studi e ricerche sulla crisi politica in Sardegna tra Settecento e Ottocento, Casteddu, Condaghes, 2001.
  • (IT) Federico Francioni. Vespro sardo: dagli esordi della dominazione piemontese all'insurrezione del 28 aprile 1794, Casteddu, Condaghes, 2001.
  • (IT) Manlio Brigaglia, Attilio Mastino, Gian Giacomo Ortu (a cura di). Storia della Sardegna. 2. Dal Settecento a oggi, Roma-Bari, Laterza, 2002.
  • (IT) Alberto Loni e Giuliano Carta. Sa die de sa Sardigna - Storia di una giornata gloriosa, Tàtari, Isola editrice, 2003.
  • (IT) Massimo Pistis. Rivoluzionari in sottana. Ales sotto il vescovado di mons. Michele Aymerich, Roma, Albatros Il Filo, 2009.
  • (IT) Adriano Bomboi, L'indipendentismo sardo. Le ragioni, la storia, i protagonisti, Casteddu, Condaghes, 2014.
  • (ITSC) Giovanni Maria Angioy, Memoriale sulla Sardegna (1799), a incuru de Omar Onnis, Casteddu, Condaghes, 2015 [1799], ISBN 978-88-7356-256-6, OCLC 1045959048.
  • (IT) Omar Onnis, La Sardegna e i sardi nel tempo, Casteddu, Arkadia, 2015.
  • (IT) Francesco Casula, Carlo Felice e i tiranni sabaudi, 1ª ed., Patiolla, Grafica del Parteolla, 2016, ISBN 978-88-6791-124-0, OCLC 980297209.
  • (IT) Omar Onnis e Manuelle Mureddu, Illustres. Vita, morte e miracoli di quaranta personalità sarde, Sestu, Domus de Janas, 2019, ISBN 978-88-97084-90-7, OCLC 1124656644. URL consultadu su 6 nadale 2019.
  • (IT) Omar Onnis (a incuru de), Storia di Sardegna. I grandi personaggi. Giovanni Maria Angioy, Tàtari, La Nuova Sardegna, 2019.

Artìculos ligadosModìfica

Ligàmenes esternosModìfica