Sadurru de Casteddu

Articulu in campidanesu

Sadurru (Saturnus o Saturninus in latinu, e Saturnino in italianu; Casteddu, 23 de maju 285 – Casteddu, 30 de ladàmini 304) est stau unu cristianu biviu in Sardigna e, segundu su connotu, martirizau duranti is persecutzionis de s'imperadori Diocletzianu. Venerau de sa Crésia catòlica, est su patronu de sa citadi de Casteddu e de s'arcidiòtzesi cosa sua.

Agiografia

Sa Passio Sancti Saturnini Martyris ("Passioni de Santu Sadurru Màrtiri") est su documentu prus atendìbile e antigu chi contat su fatu de su santu. Est stau scritu de is mòngius Vitorinus de sa basìlica de Santu Sadurru in Casteddu in su sèculu XII, sighenti sa base de testus prus antigus^[1]. Sa Passio, lòmpia a nosu peri una còpia Cuatrucentu, contat chi su giòvanu Sadurru, arreconnotu cristianu, est stau decollau su 30 de ladàmini de su 304, a s'edadi de 19 annus, 5 mesis e 8 dìs, e interrau in sa necròpoli aundi est stada apustis pesada sa basìlica a issu etotu dedicada^[1].

Cultu

	« In Casteddu, in Sardìnnia, santu Sadurru Màrtiri, chi est stau decollau in sa persecutzioni de Diocletzianu, asuta de su Prèsidi Bàrbaru. »
	(Martyrologium romanum, 1955)

Su 12 de ladàmini 1621 is ossus de su santu funt stau agataus e trasladaus in sa crìpta de sa Seu de Casteddu, su santuàriu de sos Màrtires, aundi funt oi etotu; in cudda ocasioni, s'archipìscopu Francisco de Esquivel at mòvidu sa data de su martìriu, e duncas de sa festa, a su 30 de ladàmini^[2].Bisòngiat nai chi, però, is ossus agatus in su 1621 funt de retenni unu farsu, ca s'agatadura est acuntèssia duranti sa chistioni intestina po s'afirmadura de su poderiu de sa Crèsia de Casteddu contra a sa de de Turris (oi de Tàtari).

Difatis a inghìriu de su 750, duranti sa dominatzioni longobarda, is restus de santu Sadurru funt staus bortaus in parti in Pavia e in parti in Milanu, po ddus sarbai de is curreras saratzenas. Una màgini de santu Sadurru s'agatat asusu de una punta de sa Seu de Milanu. Si tenet nova de s'arreconnòscida in Milanu subra de is ossus de su santu fata de santu Càrolu Borromeo. S'arreconnoscimentu ùrtimu est stau fatu de su cardinali Schuster in su 1941.

Sa Basìlica de Santu Sadurru in Casteddu, aundi est stau agatau su corpus in su 1621.

Patronau e crésias

Santu Sadurru est patronu de Casteddu e de Ìsili. Ainnantis de su Concìliu Vaticanu II, su santu fiat afestau puru cumenti patronu de s'Arcidiòtzesi de Casteddu e ancora ddu est, ma est oramai consuetudini de venerai cumenti patronu a sant'Efis.

Sa devotzioni a su màrtiri casteddaju s'est spainada in partis vàrias de s'ìsula, cumenti testimòngiant is crésias chi ddis funt stadas dedicadas:

sa basìlica de Santu Sadurru in Casteddu;
sa crésia de Santu Sadurru in Ùssana;
sa crésia de Santu Sadurru (chi non esistit prus), primu parrochiali de Sìnnia;
sa crésia parrochiali de Santu Sadurru in Ìsili;
su santuàriu de sa Madonna de is Gràtzias in Igrèsias, a primu dedicau a santu Sadurru;
sa crésia de Santu Sadurru in Aristanis;
sa crésia de Santu Sadurru de Usolvisi intre Urtei e Benetutti;
is arruinas de sa crésia de Santu Sadurru de Musidanu in Pàdria;
is arruinas de crésias de Santu Sadurru ande Arixi e Mandas.

Notas

↑ ^1.0 ^1.1 Roberto Coroneo, Architettura Romanica dalla metà del Mille al primo '300, Nuoro, Ilisso, 1993, p. 31, ISBN 88-85098-24-X.
↑ San Saturnino: martire Patrono di Cagliari, in sanpietroapostolopirri.it. URL consultadu su 23 novembre 2009.

[coroneo-1] 1.0 ^1.1 Roberto Coroneo, Architettura Romanica dalla metà del Mille al primo '300, Nuoro, Ilisso, 1993, p. 31, ISBN 88-85098-24-X.

[2] San Saturnino: martire Patrono di Cagliari, in sanpietroapostolopirri.it. URL consultadu su 23 novembre 2009.

[1]

[2]