Wrocław

Artìculu in LSC

Wrocław (pronuntziadu [ˈvrɔt͡s.waf ]; in islesianu: Wrocłow ; in tedescu: Breslau) est sa tzitade de bator de sa Polònia a populatzione, cun unos 633.000 bividores, sa de chimbe a subrafache de su territòriu (293 km2), e una de is prus antigas pro fundatzione, chi torrat a su de 9-10 sèculos. Oe est cabulogu de su voivodatu de Bàscia-Islèsia.

Wrocław

Wrocław in sa Polònia

Posta a su sud de is « montes de is Gatos » (in polonesu: Kocie Góry, e Wzgórza Trzebnickie), a su norti de is Sudetos, sa bidda est atraessada de su frùmene Oder (in polonesu: Odra), chi in ie si dividet in unu pore de bratzos, formende 12 ìsulas cullegadas s'una a s'àtera de 120 pontes. Custu fatu balet a Wrokław su nòmingiu de Venètzia de Polònia.

Wrocław est oe unu de is tzentros econòmicos prus dinàmicos de Polònia. De sa ruta de su comunismu, in su 1989 a oe, at connotu isvilupu meda lestru. Su disimpreu est carculadu in su 2009 a su 3%.

Wrocław est isceberada che capitale europea de sa cultura 2016, est su logu de is campionados europeos de fùbalu 2012 e de is giogos mundiales de su 2017.

Istòria

Sa tzitade si naraiat Breslau fintzas a su 1945 e fiat territòriu de sa Germània. A s'acabu de sa segunda gherra mundiale subra una populatzione de prus de 200.000 bividores, is tedescos rapresentaiant unos 190.000 e is polonesos petzi unos 17.000. Segundu is acòrdios de Potsdam (acuntèssidos intre Rènniu Aunidu, Istados Unidos e Unione Sovietica) sa regione de s'Islèsia diat èssere tzedida a sa Polònia.

Ddi fiat duncas torradu s'antigu nùmene polonesu de Wrocław, totu is bividores tedescos bogados e fiat torrada a populare cun polacos chi in manna parte beniant de is territòrios orientales perdidos, mescamente de sa tzitade oe narada Lviv.