Croàtzia

(Reindiritzadu dae Croatzia)
Custu artìculu est iscritu in sa grafia Ozieri-Stemma.pnglogudoresaOzieri-Stemma.png. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · LSC · nugoresu

Coordinatas: 45°15′N 15°28′E / 45.25°N 15.466667°E45.25; 15.466667

Croàtzia
Croàtzia – Bandera Croàtzia - Istemma
(detàllios) (detàllios)
Croàtzia - Localizzazione
Datos amministrativos
Nùmene intreu Croàtzia
Nùmene ufitziale Repùblica de Croàtzia
Limbas ufitziales croatu
Àteras limbas albanesu, italianu, serbu, ungheresu (limbas rezonales o locales)
Capitale Zagàbria  (792.875 ab. / 2011)
Polìtica
Forma de guvernu repùblica parlamentare
Indipendèntzia 25 de làmpadas de su 1991 (dae sa Jugosàvia)
Intrada in s'ONU 22 maju 1992
Mannària
Totale 56.594 km² (124º)
% de sas abbas 1,90%
Populatzione
Totale 4.076.246 ab. (2019)
Densidade 75,4 ab./km²
Nùmene de sos abitantes Template:AggNaz
Geografia
Continente Europa
Làcanas Bosnia e Erzegòvina, Islovènia, Montenegro, Sèrbia, Ungheria
Fusu oràriu UTC+1 (Ora legale: UTC+2)
Economia
Valuta Kuna croata
PIL (numenale) 68.688 milliones de $
PIL pro capite (nominale) 16.815 $
PIL (PPC) 119.406 milliones de $
Vàrias
Còdighes ISO 3166 HR, HRV, 191
TLD .hr
Prefissu tel. +385
Sigla autom. HR
Innu natzionale Lijepa naša domovino
Festa natzionale 25 de làmpadas, 8 de santugaine
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu Flag of Yugoslavia.svg Jugoslàvia
 

Sa Croatzia, ufitzialmente Repùblica de Croàtzia (in croatu Republika Hrvatska), est un'istadu indipendente de s'Europa. Sa capitale sua est Zagàbria. Dae su 1mu de làmpadas de su 2013 est un'Istadu chi faghet parte de s'Unione europea.

Contat populatzione de unos 4.076.246. Allàcanat a nord cun s'Islovènia, a nord-est cun s'Ungheria, a est cun sa Sèrbia, a sud cun sa Bòsnia e Erzegòvina e su Montenegro, mentras a ovest s'incarat a su mare Adriàticu. Sa superfìtzie territoriale est de 56.594 km² de sos cales 620 de abbas internas[1].

Sa Croàtzia est una repùblica parlamentare[2] sa cale limba ufitziale est su croatu. Sa rezone istriana adotat ufitzialmente su bilinguismu (croatu e italianu), ma s'atuatzione vàriat a livellu comunale[3].

Intre su 1102 e su 1918 sa Croàtzia fiat unida a su Regnu de Ungheria, sighende·nde is sortes; fiat istadu a pustis un'unidade territoriale de sa Jugoslàvia fintzas a su 1991 — fata etzetzione pro s'efìmeru Istadu Indipendente de Croàtzia, istadu-buatone a su soddu de sa coalitzione nazifascista de s'Asse italo-tedescu — faghende-si indipendente a su cumintzu de sas gherras de sos Balcanos. Sa Croàtzia aderit a sa NATO de su 1º abrile 2009 e de su 1º trìulas 2013 est su de 28 membros de s'Unione Europea[4]. Paris a Tzipru, Bulgaria e Romania, sa Croàtzia faghet parte de cussos Paisos sutaiscritores de sa cunventzione de Schengen puru abarrende a foras de su relativu ispàtziu pro farta de adeguamentos tècnicos, mantenende tando sos controllos a sas fronteras.

Su Paisu tenet duas dies de festa natzionale: su 25 làmpadas, anniversàriu de s'indipendèntzia decrarada, e su 8 santugaine, anniversàriu de cussa efetiva dae sa Jugoslàvia in su 1991.

RiferimentosModìfica

  1. (EN) Explore All Countries Croatia, in cia.gov.
  2. (EN) Explore All Countries Croatia, in cia.gov.
  3. Statuto della Regione istriana, in istra-istria.hr (archiviadu dae s'url originale su 20 ghennàrgiu 2020).
  4. (IT) Croazia, in europa.eu.

Àteros prozetosModìfica