Èsodu giulianu-dàlmata

(Reindiritzadu dae Esodo istrianu)


Artìculu in LSC

S'èsodu giulianu-dàlmata, nòdidu fintzas che a èsodu istrianu, est un'acontessimentu istòricu cunsìstidu in s'emigratzione fortzada de sa majoria de sos tzitadinos de etnia e de limba italiana de sa Venètzia Giulia e de sa Dalmàtzia, acaessidu partinde dae sa fine de sa segunda gherra mundiale (1945) e in sos annos a issa sighentes. S'istimat chi sos giulianos, sos fiumanos e sos dalmatas italianos chi fiant emigrados de sas terras issoro de orìgine assummant a unu nùmeru cumprèndidu intre sas 250.000 e sas 350.000 persones.

Su fenòmenu, sighente a sos disacatos connotos che istragos de sas fòibas, at interessadu in generale totu is chi difidaiant de su nou guvernu jugoslavu e est istadu rilevante in Ìstria e in su Cuàrnaru, in ue fiant isboidadas de sos bividores suos biddas e tzitades intrenas. In sos disterros finat interessados totu sos territòrios tzèdidos dae s'Itàlia a sa Jugoslàvia cun su tratadu de Parigi e fintzas sa Dalmàtzia, in ue biviant sos dalmatas italianos. Sos istragos de sas foibas e s'èsodu giulianu-dalmata sunt oe in die ammentados cun sa Die de s'ammentu, solennidade tzivile natzionale italiana tzelebrada su 10 freàrgiu de cada annu.

Unu nùmeru de persones, chi segundu istimas autorèvoles podiat istare a rodeu de unas 250.000 o 270.000, intre chie cumprèndidu unu tzertu nùmeru de croatos e islovenos anti-titinos, aiat seberadu de abbandonare sos logos de residèntzia e sas relativas propiedades. Fintzas sa Cummissione istòricu-culturale italo-islovena, formada in su 1993 de sos respetivos guvernos pro crarire unas cantas bisuras iscuncordadas in sas cuntierras istòricas intre sos duos pòpulos, at frunidu, in su raportu finale de su 2000, istimas prètzisas pro totu sa parte de Venètzia Giulia colada in su segundu pustis-gherra a sa Jugoslàvia, comente fintzas Fiume e sa Dalmàtzia. Intre sos èsules italianos, cussos aproliados de zona de Capodistria, chi pertenet oe a sa Repùblica de Islovènia sunt istados, semper segundu tale Cummissione, unos 27.000, a sos cales cherent atzuntos carchis millis de islovenos. Si cunsìderet chi s'èsodu s'est isvilupadu massimamente in una iscuta de tempus non curtzu: cumprèndidu intre su 1943 e 1956.

Medas pròfugos si fiant istabilidos a s'àteru chirru de sa làcana noa, in su territòriu abarradu italianu, mescamente in Trieste e in su Norte-estu. Àteros fiant emigrados in Europa e deghinas de millis in su restu de su mundu.

Sunt istaos averguadu episòdios chi medas ant definidu de discriminatzione, in sinu a unu cuntestu istòricu in su cale sas partes polìticas e ideològicas dividiant sa sotziedade italiana. In diversos libros sunt ammentados tales episòdios: in particulare si faghet riferimentu a unu corteu de èsules, su gai naradu trenu de sa birgòngia a sos cales, unos cantos operajos asortidos in logu de s'istatzione de Bologna Tzentrale, aiant impedumadu de batire cale si siat gènere de cunfortu, cunsiderende sos giulianu-dalmatas - chi si nche fuiant de sa Jugoslàvia comunista - fascistas.

Italianos abarrados

modìfica

Sos italianos abarrados in s'ex Jugoslàvia, segundu su tzensu organizadu in Croàtzia in su 2001 e cuddu organizadu in Islovènia in su 2002, assummant a 21.894 persones (2.258 in Islovènia e 19.636 in Croàtzia). Sos italianos de Islovènia, chi sunt una minoria natzionale reconnota dae s'Istadu Islovenu, sunt rapresentados dae s'Unione italiana. Sa comunidade italiana in Islovènia est formada prevalentemente de autòctonos, pro sa prus parte biventes in s'Ìstria islovena, ma fintzas de unos cantos ispatriados, ispetzialmente in sas printzipales tzitades (Lubiana, Postumia, Maribor). Sa populatzione chi s'est decrarada de natzionalidade italiana in sa Repùblica Sotzialista de Islovènia in antis e in s'Islovènia indipendente a pustis, in sos tzensos jugoslavos dae su 1953 a su 1981 e in cussos islovenos de su 1991 e de su 2002, s'est modificada dae 854 a 2.258.

Segundu s'ùrtimu tzensu de su 2002 sos islovenos decrarados de natzionalidade italiana fiant 2.258, cuntzentrados in manna majoria in sos 3 comunos de costera de sa regione càrsicu-litoranea de Capodistria, Pirano e Ìsula de Istria. Semper segundu tale tzensu, sos islovenos decrarados de limba mama italiana fiant paris a 3.762, issos puru cuntzentrados in màssima parte in sos comunos fentomados. Sa limba ufitziale subra totu su territòriu de Islovènia est s'islovenu. A issa s'acostiat s'italianu in s'àrea de sos bator comunas de costera (Ancarano, Capodistria, Ìsula de Istria e Pirano) e s'ungheresu in tres comunas de s'Oltremura (Dobrovnik, Hodoš e Lendava).

Fintzas sos italianos de Croàtzia funt issos puru minoria natzionales reconnota de s'Istadu, issos puru rapresentados de s'Unione italiana. Sa comunidade italiana in Croàtzia est formada mescamente de autòctonos, susetotus in s'Ìstria croata, ma s'agatant fintzas ispatriados chi bivent in majoria in sas tzitades printzipales (Zagàbria, Rijeka, Pola, Dubrovnik). In data de su 29 de làmpadas de su 2014 in Croàtzia biviant 34.345 italianos. segundu sos datos ufitziales de su tzensu de su 2001 fiant 20.521 a si decrarare de limba mama italiana e 19.636 a si decrarare de etnia italiana.