Gherra de Afganistàn (2001-sighende)

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

S'atuale gherra de Afganistàn, comintzada su 7 de santugaine de su 2001, est unu cunflitu armadu inghitzadu a cunsighidu de is disamistades acapiadas a s'invasione de su territòriu controlladu dae is talebanos, a banda de is grupos afganos de s'Alliàntzia de su Norte chi ddi fiant inimigos, mentras chi sos Istados Unidos e sa NATO fruniant, in sa fase de comintzu, suportu tàticu, aèreu e logìsticu. In sa segunda fase, a pustis de sa conchista de Kabul, is tropas otzidentales, cun is istadunidensas e britànnicas a càbudu, ant ammanniadu sa presèntzia issoro fintzas a livellu territoriale pro sustentare su guvernu afganu nou, in sa chi diat pigare nùmene de Operatzione Enduring Freedom.[1]

Immàgines de sa Gherra de Afganistàn

S'amministratzione Bush at giustificadu s'invasione de s'Afganistàn, in s'àmbitu de sa gherra a su terrorismu, sighida a sos atentados de su 11 cabudanni 2001, cun sa fine de iscagiare al-Qaida e de cassare o bochire Osama bin Laden, denneghende a s'organizatzione terrorìstica sa possibilidade de tzirculare liberamente in intro de s'Afganistàn a traessu de sa bogadura de su regìmene talebanu. Deghe annos a pustis de s'invasione, su 2 de maju de su 2011, is fortzas istadunidensas ant giutu una currera in Abbottabad,[2] a curtzu de Islamabad in Pakistàn, ochende, in su cuadorju suo, su leader de al-Qaida, Osama Bin Laden.

Partende dae s'invasione de s'Iràq de su 2003, sa gherra in Afganistàn at pèrdidu prioridade intre de is obietivos de s'amministratzione de Istados Unidos, torrende·dda a guadangiare petzi a fatu de su 2009 suta de s'amministratzione Obama.[3] Partende dae su 2015, s'operatzione de sa NATO ISAF est istada remplasada dae s'Operatzione Assustèniu Resolutu, in s'intentu de sighire a agiudare a su guvernu afganu cun unu nùmeru prus minore de tropas, in su cuntestu de un'aumentu de sas ofensivas de is talebanos.[4]

In su mese de maju de su 2021 est aviadu su retiru dae Afganistàn de is ùrtimas tropas istadunidensas e de s'alliàntzia NATO. In paris tempus cun su retiru, is fortzas talebanas aiant afiladu atacos in diversas àreas de su Paisu, torrende·nde a conchistare su chirru setentrionale e sa capitale, Kabul.[5][6]

CuntestuModìfica

Sa prima desistabilizatzione polìtica in Afganistàn fiat istada sa depositzione su gurrei Zahir Shah a banda de su fradile Muhammad Dawud Khan in su corpu de istadu afganu de su 1973. Dawud Khan aiat taballadu de primu ministru dae su 1953 e aiat promòvidu sa modernizatzione econòmica, s'emantzipatzione de is fèminas e su natzionalismu pashtu. Custu fatu ùrtimu costituiat una minetza pro su guvernu de su Pakistàn, in cunflitu cun su pòpulu pashtu a intro de is fronteras cosa sua. A metade de sos annos setanta, su primu ministru pakistanu Zulfikar Ali Bhutto aiat comintzadu a intzullare a is cabos islamistas afganos, comente Burhanuddin Rabbani e Gulbuddin Hekmatyar a si nche pesare in contras de su règimene. In su 1978, Dawud Khan fiat bochidu durante sa rivolutzione Saur ghiada dae su Partidu Democràticu Populare de Afganistàn (PDPA, partidu apoderadu dae s'Unione Soviètica), fintzas a tando alliadu suo a su guvernu.[7] Su PDPA aiat batidu una trasformatzione sotzialista pro mèdiu de s'abolitzione de is cojas cumbinadas, sa promotzione de s'alfabetizatzione massitza e sa riforma de sa propiedade de sa terra. Custu aiat criadu unu cunflitu cun s'òrdine tribale traditzionale e aiat provocadu s'opositzione in is zonas rurales. Sa reprimidura de su PDPA aiat portadu a una rebellia aberta. Su PDPA si fiat indebilitadu pro neghe de unu corpu de istadu internu su 11 de cabudanni de su 1979 cando Hafizullah Amin aiat dispatzadu su presidente Nur Muhammad Taraki. S'Unione Soviètica, profetende de sa dibilesa de su PDPA e fiat intervènnida militarmente tres meses a pustis pro depònnere Amin e ddoe sètzire una cambarada de su PDPA ghiada dae Babrak Karmal.

Invasione sovièticaModìfica

Is fortzas sovièticas aiant invàdidu su territòriu de s'istadu su mese de nadale de su 1979. Custu fatu aiat atzitzadu is rivales suos in sa Gherra Frida, chi beniant tando a èssere Istados Unidos, Pakistàn, Aràbia Saudita e Cina, chi aiant inghitzadu a donare agiudu a is rebeldes (is mujahidines, de ideologia jihadista) de manera chi gherrarent contra de sa Repùblica Democràtica de Afganistàn, apoderada dae is sovièticos. A s'imbesse de su guvernu seculare e sotzialista, chi controllaiat is tzitades, is mujahidines dominaiant is zonas rurales. Sa CIA aiat traballadu in manera istrinta cun is servìtzios de intellighèntzia pakistanos pro aberrere canales de apògiu istràngiu a is mujahidines. Sa gherra puru aiat atiradu voluntàrios àrabos, connotos a pustis che a "àrabos afganos" (intre chie Osama bin Laden).

A pustis de s'iscontzu de s'Unione SovièticaModìfica

A pustis de su retiru de s'esèrtzitu sovièticu dae Afganistàn su mese de maju de su 1989, su règimene de su PDPA aiat pòdidu aguantare fintzas a su 1992, cando, a pustis de s'iscontzu de s'Unione Soviètica su regìmene comunista fiat abarradu chentza de apoderadura e su generale uzbecu Abdul Rashid Dostum aiat disertadu. Depostu su guvernu sotzialista, is sennores de sa gherra, intre chie unos cantos islamistas, aiant comintzadu a gherrare pro otènnere pro su podere.

Sennores de sa gherraModìfica

In su 1992 su cabu islamista Burhanuddin Rabbani fiat fatu ufitzialmente presidente de s'Istadu Islàmicu de Afganistàn, ma aiat dèpidu gherrare contra de àteros sennores de sa gherra pro su controllu de Kabul. A sa fine de su 1994 su Ministru de sa Defensa de Rabbani, Ahmad Shah Massoud, fiat resèssidu a intrare a Kabul e aiat acabadu faghende unos cantos massacros in sa capitale.[8] Massoud aiat intentadu de cumintzare unu protzessu polìticu natzionale cun s'obietivu de afortigare su paisu. Àteros sennores de sa gherra, aiant sighidu mantenende is feos issoro.

In su 1994 Mohammed Omar, unu membru de is mujahidines chi aiat retzidu annestru in una madrasa pakistana, fiat torradu a Kandahar e aiat formadu su movimentu talebanu. Is sighidores suos fiant istudiantes religiosos chi intentaiant de acabare cun is sennores de sa gherra peri un'aderimentu istrintu a sa lege islàmica (Sharia). In su mese de santandria de su 1994, is talibanos aiant conchistadu totu sa provìntzia de Kandahar e aiant refudadu s'oferta de su guvernu de s'unire a unu guvernu de coalitzione. In su 1995 aiant cumintzadu s'ofensiva conca a Kabul.

Istadu islàmicu Afganu contras TalebanosModìfica

Is primas vitòrias de is talebanos in su 1994 fiant istadas sighidas dae una nera de derrotas mannas.[9] Su Pakistàn aiat frunidu un'apderadura forte a is talebanos.[10] Analistas comente Amin Saikal aiant descritu su grupu che a fortza de rapresentatzione de sos interèssios regionales de su Pakistàn, cosa chi is talibans ant negadu. Is talibans aiant comintzadu a bombardare Kabul a cumintzu de 1995, ma no fiant resèssidu dda conchistare.

Su 27 de cabudanni de su 1996 is talebanos, cun s'apògiu militare de su Pakistàn e s'apògiu finantziàriu de s'Aràbia Saudita, aiat pigadu possessu de Kabul e aiant fundadu s'Emiradu Islàmicu de Afganistàn.[11] Aiant aici impostu s'interpretatzione fundamentalista issoro de s'Islam in is territòrios suta su controllu issoro, comente pro esempru, emitende bandos chi proibiant a is fèminas de traballare foras de domo, andare a iscola o essire dae domo chi no acumpangiadas dae unu familiare mascru. Segundu s'espertu pakistanu Ahmed Rashid, "intre 1994 e 1999, s'istimat chi intre 80.000 e 100.000 pakistanos si fiant formados e aiant gherradu in s'Afganistàn" a costadu de is talebanos.[12]

Is antigos inimigos aiant creadu unu fronte unidu contra de is talebanos, connotu comente Alliàntzia de su Norte. Su fronte unidu incluiat a fortzas tagicas (ghiados dae Massoud), fortzas uzbecas (ghiadas dae Dostum) e fintzas grupos de hazaras e fortzas pashtu suta sa diretzione de cumandantes comente Abdul Haq e Haji Abdul Qadir. Ambos aiant cuncordadu de traballare imparis cun su re afganu esiliadu Zahir Shah. S'Alliàntzia de su Norte aiat retzidu grados vàrios de apògiu dae Rùssia, Iràn, Tagikistàn e Ìndia. Is talebanos però aiant conchistadu Mazar-i Sharif, sa de bator tzitades prus mannas de Afganistàn, in su 1998 e aiant mandadu Dostum a s'esìliu.

Su cunflitu fiat istadu tostu meda. Segundu is Natziones Unidas (ONU) mentras chi is talebanos intentaiant afortigare su controllu subra su norte e s'ovest de s'Afganistàn, cummìtiant massacros sistemàticos contra tziviles. Funtzionàrios de is Natziones Unidas aiant decraradu chi fiant istados fatos "15 massacros" intre su 1996 e su 2001, massimamente in contras de isciitas hazaras.[13][14] Unu resposta a s'esecutzione de 3.000 presoneris talebanos a banda de su generale uzbecu Abdul Malik Pahlawan in su 1997, is talibans aiant esecutadu unos 4.000 tziviles a pustis de pigare Mazar-e Sharif in su 1998.[15][16]

Sa brigada 055 de Bin Laden fiat istada responsàbile de is bochiduras massitzas de tziviles afganos.[17] Su raportu de is Natziones Unidas tzitat testimonias presentziales dae medas biddas chi descrient ca is "gherradores àrabos portaiant lepas longas chi s'usaiant pro degollare e iscorjiare sa gente".

In su 2001 is talebanos controllaiant unu 90% de s'Afganistàn, cun s'Alliàntzia de su Norte alindada a s'estremu nord-estu de su paisu. Is cumbatas a costadu de is fortzas talebanas aiant contadu intre 28.000 e 30.000 pakistanos (in generale pashtus) e intre 2.000-3.000 militantes de Al-Qaeda.[18] Raportos de Human Rights Watch naraiant chi gherraiant in s'Afganistàn sordados regulares, mescamente de su corpus de frontera pakistanu, ma fintzas de s'esèrtzitu chi fruniant apoderadura dereta in sa cumbata.[19]

Atacos a sas Turres GemellasModìfica

A pustis de sos atentados a is Turres Gemellas de s'annu 2001, su tando presidente de Istados Unidos, George W. Bush, aiat emìtidu un'ultimatum a is talebanos pro intregare Osama bin Laden e "tancare luegus totu is campos de annestru terrorista, intregare totu is terroristas e is partidàrios issoro e dare a sos Istados Unidos prenu atzessu a is campos de annestru terrorista proddos aberiguare". Osama bin Laden fiat amparadu dae is leges traditzionales de s'ospedàgiu pashtu. Is talebanos aiant cundennadu publicamente is atacos de su 11 de cabudanni.[20]

A pustis de s'invasione de sos Istados Unidos, is talebanos aiant dimandadu prus de una borta una ispriculadura e sa boluntade de intregare Osama bin Laden a unu de tres paisos de manera chi esseret protzessadu in manera dèpida. Is Istados Unidos si fiant negados e aiant sighidu is bombardamentos contra de s'aeroportu de Kabul e àteras tzitades.[21] Haji Abdul Kabir, sa de tres personalidades prus poderosa de su regìmene talebanu, aiat naradu a is giornalistas: "Chi si proat a is talibans ca Osama bin Laden est implicadu, diamus èssere dispostos a dd'intregare a unu de tres paisos".[22] In una reunione de su 15 de santugaine de su 2001 in Islamabad, Wakil Ahmed Muttawakil, ministru de Afàrios Èsteros de s'Afganistàn, aiat ofèrridu Osama bin Laden a sa intrega de s'Organizatzione de Cooperatzione Islàmica (OIC) pro èssere giuigadu pro sos atacos terroristas de su 11 de cabudanni, renuntziende a sa cunditzione chi sos Istados Unidos frunirent proas de sa partetzipatzione de Osama bin Laden a sos atacos.[23]

Invasione de su 2001Modìfica

Luegus a pustis de sos atacos de su 11 de cabudanni, su generale Tommy Franks, generale a su cumandu tzentrale (CENTCOM), aiat propostu a su presidente George W. Bush e a su secretàriu de defensa Donald Rumsfeld chi sos Istados Unidos invadirent s'Afganistàn cun una fortza cunventzionale de 60.000 efetivos, prèvia preparatzione de ses meses. Rumsfeld e Bush timiant chi un'invasione cunventzionale de s'Afganistàn podiat no èssere profetosa, aici comente fiat sutzèdidu a is sovièticos dae su 1979 e a is britànnicos in su 1842.[24] Rumsfeld aiat refudadu su pranu de Franks, narende "Chèrgio òmines a terra como!". Franks fiat torradu s'incràs cun unu pranu chi usaiat is Fortzas Ispetziales de Istados Unidos.[25] Su 26 de cabudanni de su 2001, bìndighi dies a pustis de s'atacu de su 11 de cabudanni, is Istados Unidos aiant introdùidu a iscusi membros de sa Divisione de Atividades Ispetziales de sa CIA ghiada dae Gary Schroen in Afganistàn, formende s'Iscuadra de Ligàmene de su Norte de s'Afganistàn,[26] chi si diant unire a s'Alliàntzia de su Norte che a parte de sa Task Force Dagger.[27]

Duas chidas a pustis, sa Task Fortzo Dagger e is Divisiones Operatzionales Alpha (ODA) 555 e 595, iscuadras de 12 òmines de su de 5 Grupos de Fortzas Ispetziales, in prus de aeroplanos de cumbatimentu de sa Fortza Aèrea, fiant trasladados a elicòteru dae sa base aèrea de Karshi-Khanabad (Uzbekistàn)[28] uno 300 chilòmetros prus a in antis a traessu de is montes Hindu Kush . In pagas chidas, s'Alliàntzia de su Norte, cun s'agiudu de is fortzas de terra e aèreas de is Istados Unidos, aiat conchistadu tzitades crae vàrias de is talebanos.[29]

Is Istados Unidos aiant abiadu ufitzialmente s'Operatzione Enduring Freedom su 7 de santugaine de su 2001, cun s'agiudu de su Regnu Unidu.[30] A is 17:00 oras locales, fiat cumintzada una campagna de bombardamentos contra de is positziones de s'esèrtzitu talebanu e de campos de a Al-Qaeda. Is efetos fiant istados meda lestros in sa capitale, Kabul, in Kandahar e a Jalalabad (Nangarhar).

Is primos atacos fiant indiritzados contra de is campos possìbiles de annestru de Al-Qaeda in ue si suspetaiat chi podiant istare a disponimentu mìssiles terra-àera Stinger aporridos dae sos Istados Unidos etotu a sa resistèntzia durante s'invasione soviètica de sos annos 80- e a is sistemas de defensa antiaèrea afganos. A sa de chimbe dies de operatziones, is sistemas de defensa antiaèrea fiant in pràtica ispèrdidos, is pistas de aterràgiu inutilitzàbiles e is comunicatziones internas de s'esèrtzitu afganu truncadas, cun s'impossibilidade de coordinare sas operatziones militares.

Dae s'àtera banda, s'Alliàntzia de su Norte teniat problemas mandende·si a in antis conca a sa capitale; a pustis de bìndighi dies dae su cumintzu de s'invasione, aiat pedidu dae sos Istados Unidos apoderadura aèrea pro sighire avantzende. S'armamentu suo fiat cumpostu dae materiale sovièticu obsoletu e sa capatzidade sua de cumbàtere fiat bastante pro sa resistèntzia ma non pro cumintzare unu contra-atacu.

In sa segunda parte de sa campagna, is obietivos de sos Istados Unidos fiant is veìculos terrestres talebanos, tantis carros armados o vituras de cumbata comente veìculos de trasportu de tropas. In paris tempus si buscaiat Osama bin Laden e su cabu afgananu, su Mullah Omar, chi fiat istadu atacadu ma non cassadu a curtzu de Kandahar a sa fine de santugaine. A cumintzu de santandria is fortzas de s'Alliàntzia de su Norte podiant avantzare liberamente conca a Kabul.

Su 9 de santandria de su 2001 fiat comintzada sa batalla de Mazar-e Sharif,[31] e su 13 de santandria sa capitale fiat istada pigada dae s'Alliàntzia de su Norte casi chentza resistèntzia peruna pro parte de is talebanos.[32] Custu fatu aiat marcadu sa fine de su regìmene, cun s'impositzione de Hamid Karzai a presidente nou. Nointames, bin Laden galu non fiat istadu pigadu e s'agataiat cuadu in unu logu disconnotu fintzas a su mese de maju de su 2011 cando fiat ochidu dae is tropas de Istados Unidos.[33] Sa majoria de is militantes de Al-Qaeda e talebanos non fiant istados cassados, sende chi si nche fiant fuidos a Pakistàn o retirados in regiones montosas o remotas.[34]

Su 20 de nadale de su 2001, is Natziones Unidas aiat autorizadu sa Fortza Internatzionale de Assistèntzia e de Seguresa (ISAF), cun su mandadu de agiudare is afganos a mantènnere sa seguresa in Kabul e sas zonas a costadu. A primìtziu si fiat istabilida dae sa sede de sa de 3 Divisiones Mecanizadas britànnicas suta su cumandu de su generale generale John McColl, e durante is primos annos non fiat istadu superiore a 5.000 militares. Degheoto paisos aiant contribuidu a sa fortza in su freàrgiu de su 2002.

In sa Cunferèntzia de Bonn de su nadale de su 2001, Hamid Karzai fiat istadu seberadu pro dirigire s'Amministratzione provisòria afgana, chi a pustis de su 2002 si fiat cunvertida in Amministratzione de transitzione afgana. In is eletziones de su 2004, Karzai fiat elègidu presidente de su paisu, numenadu Repùblica Islàmica de Afganistàn.[35]

RiferimentosModìfica

  1. Afghanistan - "Enduring Freedom - Nibbio", in esercito.difesa.it.
  2. Dieci anni fa la morte di Osama bin Laden, principe del terrore e leader di al Qaida - See more at: http://www.rainews.it/dl/rainews/media/Dieci-anni-fa-la-morte-di-Osama-bin-Laden-principe-del-terrore-leader-di-al-Qaida-6e07c648-0cbf-4729-b7cf-398db064b33b.html, in rainews.it.
  3. Obama Shifts the Foreign Policy Debate, in washingtonpost.com.
  4. Why are the Taliban resurgent in Afghanistan?, in bbc.com.
  5. Afghanistan, i talebani avanzano e l'esercito regolare è in fuga, in ilmessaggero.it.
  6. L’Afghanistan è di nuovo dei talebani, in ilpost.it.
  7. Mohammad Daud Khan, in afghanland.com (archiviadu dae s'url originale su 17 austu 2017).
  8. The Afghanistan Justice Project (PDF), in afghanistanjusticeproject.org (archiviadu dae s'url originale su 4 santugaine 2013).
  9. THE MASSACRE IN MAZAR-I SHARIF, in hrw.org (archiviadu dae s'url originale su 2 santandria 2008).
  10. Pakistan: "The Taliban's Godfather"?, in nsarchive2.gwu.edu.
  11. Ghost wars : the secret history of the CIA, Afghanistan, and bin Laden, from the Soviet invasion to September 10, 2001, in archive.org.
  12. Maley, William, The Afghanistan wars. Palgrave Macmillan, 2009, p. 88.
  13. Taliban massacres outlined for UN, in chicagotribune.com.
  14. Taliban Atrocities - Confidential UN report details mass killings of civilian villagers, in papillonsartpalace.com (archiviadu dae s'url originale su 18 santandria 2002).
  15. Afghanistan: Situation in, or around, Aqcha (Jawzjan province) including predominant tribal/ethnic group and who is currently in control, in refworld.org.
  16. IV. INCITEMENT OF VIOLENCE AGAINST HAZARAS BY GOVERNOR NIAZI, in hrw.org (archiviadu dae s'url originale su 15 nadale 2007).
  17. Afghanistan resistance leader feared dead in blast, in telegraph.co.uk.
  18. Afghanistan resistance leader feared dead in blast, in telegraph.co.uk.
  19. III. PAKISTAN'S SUPPORT OF THE TALIBAN, in hrw.org.
  20. U.S. rejects Taliban offer to try bin Laden, in cnn.com (archiviadu dae s'url originale su 14 làmpadas 2004).
  21. US warplanes launch new wave of attacks, in theguardian.com.
  22. Bush rejects Taliban offer to hand Bin Laden over, in theguardian.com.
  23. U.S. Refusal of 2001 Taliban Offer Gave bin Laden a Free Pass, in ipsnews.net.
  24. special forces and horses, in armedforcesjournal.com.
  25. 21st Century Horse Soldiers – Special Operations Forces and Operation Enduring Freedom, in defensemedianetwork.com.
  26. 5TH SPECIAL FORCES GROUP “TASK FORCE DAGGER” COMMEMORATIVE CHALLENGE COIN VERSIONS 1 – 5, in commanderschallenge.wordpress.com.
  27. Jawbreaker - CIA Special Activities Division, in americanspecialops.com.
  28. Task Force Dagger - Operation Enduring Freedom, in americanspecialops.com.
  29. The Campaign Plan – Special Operations Forces and Operation Enduring Freedom, in defensemedianetwork.com.
  30. It's time for war, Bush and Blair tell Taliban, in theguardian.com.
  31. Afghan opposition 'capture' key city, in news.bbc.co.uk.
  32. Alliance invites Afghan factions to Kabul for talks, in edition.cnn.com.
  33. Obama confirma la mort d'Ossama bin Laden, in ara.cat.
  34. How Al Qaeda Escaped Afghanistan and Lived to Fight Another Day, in thedailybeast.com.
  35. Slip-Sliding on a Yellow Brick Road: Stabilization Efforts in Afghanistan, in stabilityjournal.org.

Artìculos in ligòngiuModìfica

Àteros progetosModìfica

Controllu de autoridadeBNE (ESXX549857 (data) · BNF (FRcb13773245g (data) · GND (DE4997894-9 · LCCN (ENsh2004004460