Wikipedia

Imbios pisanu-genovesos pro sa Sardigna

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Is imbios pisanu-genovesos pro sa Sardigna aiant tentu logu durante su sèculu XI (1015, e torra in su 1016) cando is fortzas de sa Taifa de Dénia, in su chirru orientale de s'Ispagna musulmana, aiant atacadu sa Sardigna, e aiant intentadu de istabilire su controllu subra de issa. Siat sa Repùblica de Pisa siat sa de Gènova aiant rebusadu sos invasores àrabos, preservende sa Sardigna a parte de sa cristianidade. Custos imbios pisanu-genovesos in Sardigna fiant istadas aprovados e sustentados dae su Paba, faghende·nde de fatu antitzipadores de is Crotzadas, chi diant comintzare otanta annos a pustis.[1]

Cuntestu modìfica

Cun probabilidade Dènia, durante su Califadu de Còrdoba in su sèculu X, acasagiaiat una flota; su portu suo fiat "bonu meda e antigu".[2] Segundu Idrisi, comente a aporridu dae a al-Himyarī, is cantieris suos fiant netzessàrios pro sa flota, sa matessi chi cun probabilidade fiat istada impreada pro atacare sa Sardigna.

In su 940/41 su Califadu aiat firmadu unos tratados cun su Ducadu de Amalfi, sa Contea de Bartzellona, su Ducadu de Narbona e Sardigna, promitende unu lassapassare de cussas àreas, fintzas a tando angariadas dae is piratas chi teniant base a Fraxinet, is ìsulas Baleares[3], fintzas a is portos orientales de Ispagna, inclùida Dènia e sa prus famada Pechina. S'agatant novas de una imbasciada dae Sardigna a Còrdoba in is annos luegus a fatu,[4] ma dae su 943 a su milli non b'at àteras novas de atacos musulmanos a portos cristianos in su Mediterràneu otzidentale[5]. In sa prima parte de su sèculu IX, sa flota de s'impèriu Caralìngiu fiat presente siat in Gènova siat in Pisa[6]. Is tzitades italianas aiant imbiadu naes pro amparare sa Sardigna dae una flota musulmana in su su 829[7], ma cun probabilidade fiat istada una flota musulmana, chi operaiat a illargu de Sardigna, a atacare Roma in su 841[8].

Su perìodu intre sa fine de su sèculu X e su cumintzu de su sèculu XI aiat currespostu cun una crèschida demogràfica notàbile de sa populatzione de Pisa e cun s'ispaniadura geogràfica sua: is muros suos e afòrtios aiant dopiadu e fiat creschida s'àrea de influèntzia. Fiant comintzadas is perricas territoriales, fatu·fatu violentas, cun Lucca, e is netzessidades suas fiant creschidas de paris passu. Fintzas Gènova, chi disponiat pro fintzas de prus pagu territòrios pro sustentare is tzitadinos suos e sa flota pròpia, fiat in chirca de mercados noos[9][10]. Is Annales pisanos antiquissimi, chi beniant a èssere sos annales tziviles de Pisa compilados dae Bernardo Maragone, registrant petzi pagos eventos in su sèculu X, e totus ligados cun cumbatas. In su 970 "is pisanos fiant in Calàbria", cun probabilidade pro gherrare contra de sos ocupantes musulmanos e s'assegurare unu coladòrgiu seguru a traessu de s'istrintu de Messina, chi ischirriaiat sa Sitzìlia, ocupada dae is musulmanos, de su restu de sa penìsula[11]. Is Annales registrant fintzas un'atacu navale de is musulmanos in Pisa in su 1004 e una vitòria de Pisa subra de is musulmanos de Reggio Calàbria in su 1005[12]. S'atacu musulmanu de su 1004 diat pòdere àere tentu orìgine de Ispagna, o diat pòdere èssere istadu una bardana. Sa resposta pisana diat pòdere èssere istada una represa o unu tentativu de eliminare una base de piratas dae Reggio.[13]

In su 1006 un'imbasciada de s'imperadore bizantinu Basile II Bulgaròctonu a sa corte de su califu Hisham II ibn al-Hakam aiat emìtidu unos cantos sordados andalusos, cassados a illargu de is costas de Còrsica e de Sardigna[14]. Impare cun sa Sitzìlia, Sardigna e Còrsica formaiant sa bia de sas ìsulas, chi dae is tzitades de su norte de Itàlia portaiant a s'Àfrica de su norte e a su Mediterràneu orientale. Chentza su controllu de sas ìsulas, s'ispaniadura de sas impresas mercantiles pisanas e genovesas diat èssere istada dificultosa meda[15]. Sa crèschida de su cummèrtziu pisanu e genovesu, in ligòngiu cun una crèschida de sa faina militare, in piessignu contra de sos inimigos de sa Crèsia, in cussos annos etotu agataiat unu parallelu cuntemporàneu in s'àteru cantone de Itàlia, in sa Repùblica de Venètzia.[10][16]

In su 1011 is annales pisanos registrant ca una "flota dae Ispagna" fiat bènnida pro iscagiare sa tzitade, cosa chi sugerit ca s'agressione esseret istada pranificada e organizada e non si trataiat isceti de unu atacu pirata minore. Cun probabilidade meda custa flota acudiat dae Dènia, tando guvernada dae Mujahid al-'Amiri (Mogehid). Segundu sa crònaca de Ibn Idhari, Mujahid aiat retzidu Dènia dae s'hajib de Còrdoba, Almanzor, mortu in su 1002. Is crònacas de Idhārī Ibn non crarint chi Mujahid aiat conchistadu is Baleares dae sa base sua in Dènia, o si aiat pigadu su controllu de Dènia dae una base in is Baleares[17]. Fortzis un'enclave musulmana fiat istada costituida dae su predetzessore Mujahid a soberanu de is Baleares, cara a su 1000. Paba Giuanne VIII, sende chi sa Sardigna s'agatat deretu a in antis de Roma, aiat esortadu is potentados cristianos làicos a nde bogare is musulmanos dae s'ìsula giai in su 1004[18].

Imbios modìfica

Primos imbios modìfica

Mujahid cun probabilidade fiat istadu motivadu a conchistare sa Sardigna a su fine de legitimare su pòdere suo in Dènia e in is ìsulas Baleares. Una gherra tzivile (fitna) fiat tzocada intre taifas vàrias, a pustis de su 1009 in su califadu de Còrdoba, in declinu. Sende un'iscrau liberadu, Mujahid aiat cunsideradu pretzisu legitimare sa posidura sua, cun sa nòmina de unu califu buratinu, 'Abd Allah ibn' Ubayd Allah ibn a su-Walid Mu'iṭī, in su 1013. Cun probabilidade aiat intrabistu s'oportunidade de afortiare s'autoridade sua gràtzias a una gherra santa (jihād), una trassa chi fiat istada difatis impreada dae s'òmine chi aiat numenadu Mujahid a su guvernu Dènia, overas al-Mansur.[15] Sa conchista de Sardigna fiat istada tando printzipiada in nùmene de al-Mu'iṭī, e s'istòricu islàmicu Ibn a su-Khatib aiat alabadu Mujahid.[15] Un'iscola de giurisprudèntzia islàmica, rapresentada in cussos tempos dae Mujahid de al-Mawardi, reconnoschiat is "emiros de conchista " Mujahid, chi fiant is chi oteniant su deretu de guvernare is terras conchistadas in nùmene de s'Islam[15].

In su 1015 Mujahid fiat arribbadu a Sardigna cun 120 naes, unu nùmeru elevadu chi cunfirmat ca s'ispeditzione no fiat istada progetada a s'impresse pro faghere bardanas.[19] Su sèculu XII pisanu Liber maiolichinus, una crònaca de s'imbiu a sas ìsulas Baleares de su 1113-1115, ammèntuat chi Mujahid cumandaiat totu sa pranura de costa sarda[20]. In is crònacas pisanas de su tempus s'imbiu a Sardigna de su 1015 est descritu cun istrintura de faeddos: "Pisanos e Genovesos aiant pesadu gherra a Mujahid in Sardigna, e dd'aiant derrotadu pro gràtzia de Deus"[21] e "is Pisanos e Genovesos aiant amparadu sa Sardigna".[22] Is annales chi ammuntant su perìodu dae su 1005 a su 1016 sunt aporridos a sighidu. Sa datadura de s'imbiu de su 1015 si basat subra su Calendàriu pisanu, subra sa base de su cale su segundu imbiu de Mujāhid, est datadu a su 1017[23].

1005 Fuit capta Pisa a Saracenis. Pisa fiat pigada dae is Saraghinos.
1006 Fecerunt Pisani bellum cum Saracenis ad Regium, et gratia Dei vicerunt illos in die Sancti Sixti. Is Pisanos aiant fatu gherra contra de is Saraghinos de Regium (Reggio Calabria) e, pro gràtzia de Deus aiant bintu in sa die de Santu Sestu (su 6 de austu).
1012 Stolus de Ispania venit Pisas, et destruxit eam. Un'imbiu dae Ispagna fiat bènnidu a Pisa e dd'aiat distruida.
1016 Fecerunt Pisani et Ianuenses bellum cum Mugieto in Sardineam, et gratia Dei vicerunt illum. Is pisanos e is genovesos aiant fatu gherra a Mugietus (Mujāhid ibn ʿAbd Allāh al-ʿĀmirī) in Sardigna e, pro gràtzia de Deus, dd'aiant derrotadu.

Riferimentos e notas modìfica

  1. ↑ Christopher Tyerman, The Crusades: A Very Short Introduction by Christopher Tyerman, Oxford University Press.
  2. ↑ TravisBruce, The politics of violence and trade: Denia and Pisa in the eleventh century, in Journal of Medieval History, vol. 32, Làmpadas 2006, p. 128.
  3. ↑ Isceti suta Abd al-Rahman III (912–61) Fraxinet e is Baleares fiant finidas suta su cuntrollu de su Califadu. Bruce 2006, 130.
  4. ↑ TravisBruce, The politics of violence and trade: Denia and Pisa in the eleventh century, in Journal of Medieval History, vol. 32, Làmpadas 2006, pp. 130-131.
  5. ↑ TravisBruce, The politics of violence and trade: Denia and Pisa in the eleventh century, in Journal of Medieval History, vol. 32, Làmpadas 2006, p. 131.
  6. ↑ Segundu comente apòrridu dae Eginhard in is Annales Regni Francorum; Réginon de Prüm e Miracula sancti Genesii. Bruce 2006, 128.
  7. ↑ Eginhard, Annales, e de s'anònimu Vita Hludowici imperatoris. Bruce 2006, 132. Segundu Heywood sa Sardegna aiat padèssidu atacos de is musulmanos in su 710, 752, 813, 816, 817 e 935.
  8. ↑ Segundu Liber pontificalis. Bruce 2006, 132
  9. ↑ Bruce 129-30
  10. ↑ 10.0 10.1 Jordan 2001, 29.
  11. ↑ Su geògrafu àrabu Ibn Hawqal annoditzat ca is gregos de Calàbria fatu·fatu pagaiant tributos a is regnantes àrabos de Sicilia e la Cronica de Cambridge registrat sa presèntzia de una moschea in Reggio di Calabria a su nessi fintzas a sa segunda metade de su sèculu X, testimoniende sa presèntzia musulmana. Bruce 2006, 129.
  12. ↑ Registradu puru in su Breviarium Pisanae Historiae e in Cronaca di Pisa de Ranieri Sardo. Bruce 2006, 129; cf. F. Novati, "Un nuovo testo degli Annales Pisani antiquissimi e le prime lotte di Pisa contra gli Arabi", Centenario della nascita di Michele Amari, vol. 2 (Palermo: 1910).
  13. ↑ Bruce 2006, 129–30.
  14. ↑ Bi diat pòdere èssere carchi relatu non nodidu, intre custa imbasciada, s'atacu pisanu in Reggio de su 1005. Diat pòdere dimustrare s'interèssiu de is bizantinos subra sa Sardigna fintzas in su sèculu XI. Bruce 2006, 131–32.
  15. ↑ 15.0 15.1 15.2 15.3 Bruce 2006, 133.
  16. ↑ Erdmann 1977, 111
  17. ↑ ^ Bruce 2006, 131
  18. ↑ Jordan 2001, 34.
  19. ↑ La tzifra benit dae Ibn ‘Idhārī. Bruce 2006, 132.
  20. ↑ Omnia cum plano tenuit montana tyrampnus (III, 74). Bruce 2006, 132.
  21. ↑ Annales pisanos, ammentuadu in Bruce 2006, 132
  22. ↑ Breviarium Pisanae Historiae, ammentuadu in Bruce 2006, 132.
  23. ↑ Salvatori 2002, 23; Heywood 1921, 22 n2.
Bogadu dae "https://sc.wikipedia.org/w/index.php?title=Imbios_pisanu-genovesos_pro_sa_Sardigna&oldid=173653"