Wikipedia

Pieds noirs


Artìculu in LSC

Su trèmene "Pied-Noir" (pronùntzia: [pjenwaʁ], Pee-Nieddu), impreadu che sustantivu o agetivu, designat oe in su limbàgiu currente sos frantzesos (pro tzitadinàntzia fintzas chi non semper de orìgine frantzesa) de Algeria, rimpatriados partende dae su 1962.

Bandera no ufitziale de is "Frantzesos de Algeria" cun s'iscrita: "No iscaresses mai s'Algeria"

Su trèmene modìfica

In s'impreu currente, Pied-Noir est casi sinònimu de «rapatrié» (rimpatriadu). Noantimes, sos duos trèmenes no inditant esatamente sa matessi cosa.

  • Rapatrié rimandat a un'istatus amministrativu chi pertocaiat, partende dae su 1962, essentzialmente sos frantzesos torrados dae s'Algeria in su momentu de s'indipendèntzia, e a pustis fiatu istèrridu a unos àteros grupos aproliados de Marrocu e de Tunisia, est a nàrrere de unas àteras ex-colònias frantzesas. Intre de sos rimpatriados de Algeria, chi fiant totus de natzionalidade frantzesa, fiant incluidos siat is musulmanos, a s'ispissu designados che a "Harkis" cun riferimentu a sos algerinos chi aiant fatu parte de sas tropas ausiliàrias de s'esèrtzitu frantzesu e chi, in paris cun sas famìlias issoro, s'aiant pòdidu refugiare in Frantza, siat sos non musulmanos de orìgine europea, siat indìgenos de religione israelita.
  • Su trèmene Pied-Noir s'àplicat prus pretzisamente a sos rimpatriados originàrios de àteros paisos de su Maghreb, ma b'at chie faddinamente a bortas, dd'impitat fintzas a sos Harkis.

Pro totus, in finis, sa caraterìstica comuna e netzessària est sa tzitadinàntzia frantzesa e s'apròliu de sas ex-colònias africanas de sa Frantza chi fiant manna parte de is atuales Marrocu, Algeria, Tunisia, Mauritània, Malì, Niger, Ciàd e Gibuti.

Sa cumparsa de custu trèmene pro designare sos frantzesos de Algeria datat, segundu Paul Robert (chi fiat issu matessi unu Pied-Noir), a su 1955. Pro unos àteros, su trèmene diat èssere istadu giai in impreu a cara de su 1951-52 in sas casermas de sa Frantza metropolitana (e dae in cue diat èssere arribbadu a Algeria) pro designare sas reclutas frantzesas de orìgine nordafricana.

In antis de sa gherra de indipendèntzia no esistiat in Algeria perunu identificativu particulare cun vhi sos Frantzesos de Algeria designarent a issos matessi, foras de sas definitziones currentes de «Algériens» o de «Nord-Africains», tando riservadas esclusivamente a sos frantzesos, de Algeria o de s'Àfrica de su Nord, mentras ca sos indìgenos fiant designados in manera simple che a «Àrabos», o «musulmanos». Fiant in antis sos frantzesos de Algeria chi, cunsiderende·si implìtzitamente che a sos ùnicos frantzesos "normales", impreaiant totu una sèrie de apellativos pro inditare siat sos frantzesos de sa Metropoli ("Frankaoui" o «Patos»), siat sos indìgenos.

S'epìtetu de «pieds-noirs» paret èssere arribbadu in Nordàfrica petzi a pustis de su 1954, cun probabilidade intradu dae sos sordados metropolitanos arribbados in nùmeru mannu. Noantimes aiat cumintzadu a èssere impreadu in Algeria petzi in sos ùrtimos annos de sa presèntzia frantzesa e aiat agatadu sighida mescamente in Frantza, a pustis de su rimpàtriu.

Sas primas atestatziones de su trèmene in custu sentidu parent èssere: unu romanzu de Georges Damitio intituladu Les Pieds-Noirs, de su 1957; una tzita de François Mauriac in su «Bloc-Notes» in su Express de su mese de làmpadas 1960; unu sàgiu intituladu Les Pieds-Noirs, cumparsu in sa Revue des Deux Mondes in su mese de cabudanni 1961.

Subra s'orìgine de su trèmene sunt istadas fatas, a posteriores, medas e fantasiosas ipòtesis. In sa madrepàtria s'apellativu at pigadu una connotatzione netamente negativa, mescamente suta de sa pinna de Mauriac. E est istadu tando, cando su destinu issoro fiat prus intzertu, chi si nde sunt fatos meres sos interessados, faghende·nde s'emblema de sa identidade pròpia, comente a testimòngiant sos nùmenes de medas assòtzios. Cheret notadu chi a custu puntu s'impreu de su trèmene pressendet comomai de sa calidade de frantzesas de sos interessados.

Agiomai 17.000 pieds-noirs fiant andados a bìvere a Còrsica, causende ulteriores tensiones intre su restu de sa Frantza metropolitana e s'ìsula chi si fiant atzuntas a sas seculares ispintas autonomistas e indipendentistas.

Chie sunt sos Pieds-Noirs? modìfica

Sa comunidade europea in Algeria cumprendiat grupos de orìgines vàrias, a forte dominante mediterrànea - frantzesas (in particulare corsos), ispagnolos, italianos, maltesos - ma fintzas tedescos e isvìtzeros. A custos s'atzunghiat s'elementu de orìgine locale costituidu dae sa comunidade ebrea algerina, in cumpridamente assimilada a sa frantzesa, de sa cale aiat adotadu sa cultura e sas avversiones. Mancari sos colonos de natzionalidade frantzesa esserent sa majoria, sos non frantzesos ant costituidu pro tempus longu una cuota importante de custa populatzione, fintzas a lòmpere su 49% in su 1886.

A su cumintzu de sa colonizatzione in realidade sas tensiones intre sas comunidades bàrias fiant istadas meda fortes - sos frantzesos contra sos àteros istràngios europeos, sa comunidade europea contra sos ebreos locales - tantis chi unos cantos polìticos locales faeddaiant de "perìgulu istràngiu". Sa colònia frantzesa aiat achiridu un'identidade comuna e cumpartzida gràtzias a sa polìtica de s'istadu frantzesu chi, apensamentadu de s'inferioridade demogràfica de s'elementu natzionale pròpiu, aiat pigadu cumbènnidos vàrios pro l'afortiare:

  • a primìtziu, in su 1870, cunferende cun su decretu Crémieux sa tzitadinàntzia frantzesa in blocu a totu sa comunidade ebrea, chi aiat acollidu sos colonos frantzesos che a liberadores in su 1830 e nd'aiat adotadu in integralmente sa cultura;
  • in fatu cun sas leges de su 1889 e de su 1893 chi naturalizaint automàticamente sos fìgios de sos non frantzesos naschidos in terra algerina. Dae inoghe a in antis su nùmeru de sos non frantzesos fiat basciadu in presse.

Custa identidade amministrativa si fiat a pusris cunsolidada, in su pranu emotivu, pro sa pertzetzione de cumpartzire unu destinu ùnicu destinu a fronte de sa populatzione indìgena musulmana, in unu sistema coloniale.

Pro contra, non b'aiat mai fusione peruna cun sos musulmanos, tzertu pro ite issos fiant indiscutibilmente ogetu de dominatzione, ma fintzas pro sa barrera costituida dae sa religione in una populatzione islamizata de meda tempus.

Sos Pieds-Noirs ebreos modìfica

In su cuntzetu musulmanu arcàicu, siat a sos cristianos siat a sos ebreos fiat reconnotu esclusivamente s'istatus de dhimmi, «amparadu». Tzertu in su 1830, in su momentu de s'intrada de sos frantzesos in Algeria, non bi fiat praticamente prus populatzione cristiana in suta de s'apòmpiu turcu de Algeri, foras de pagos diplomàticos e cummertziantes e sos ùrtimos presoneris vìtimas de atos de pirateria. Fiat imbetzes presente - de 2000 annos, est a nàrrere meda in antis de s'arribu de sos àrabos - una comunidade ebràica forte.

In antis de s'arribu de sos frantzesos in su 1830 s'istatutu de sos ebreos in su Regnu musulmanu de Algeri fiat particularmente rigorosu. Galu in su 1825, segundu su raportu de su cònsole de sos Istados Unidos a Algeri, sos dhimmi ebreos podiant bestire isceti de nieddu, non depiant portare armas ne andare a caddu, nen s'amparare in casu perunu contra unu musulmanu. In casu de briga intre un'ebreu e unu musulmanu, s'ùnicu tribunale cumpetente fiat su coranico, in ue sas testimonias de sos ebreos fiant cunsideradas nullas. Sa pena normalmente riservada a sos ebreos era sa fustigadura. Cunditziones, comente a si bidet, meda peores de cussas de sos ebreos cunfinados in sos ghetos cristianos (pro esempru in Roma) in sa matessi època, e agrabiadas dae sa traditzione segundu chi in casu de gherra sos giannitzeros (sa milìtzia otomana reclutada intre sos pipios sutràidos a sos pòpulos sutamitidos) gosaiant, in ora de partire, de su privilègiu de sachigiare legìtimamente su bighinadu ebreu.

Unu de custos mannos massacros fiat acontessidu in su 1805, e su cònsole frantzesu Dubois-Thainville aiat sarvadu 200 ebreos acollinde·los in sa sede diplomàtica. Su [Dey]] (si naraiat gai intre su 1671 e su 1830 su Guvernadore de s'Algeria turca, chi cumandaiat a sos tres Beys de Oranu e de Costantina pro s'Algeria e de Médéa pro su Marrocu) aiat lassadu fàghere e,pro fintzas, a s'acostare de sos frantzesos aiat bogadu sos ebreos de Algeri. Si cumprendet comente custos ùrtimos aiant retzidu dae liberadores sos sordados de Càralu X, e adotadu lestros sa cultura frantzesa.

S'Algeria frantzesa modìfica

S'isbarcu de sos frantzesos, puru respetende rigorosamente sa religione musulmana, aiat custrintu su Dey a rinuntziare a tratare de «dhimmis» sos cristianos e sos ebreos. Sos musulmanos abarraiant individualmente sugetos a su dertu coranico, ma s'incupatibilidade de cust'ùrtimu cun su Còdighe tzivile frantzesu non cunsentiat a issos s'atzessu a sa tzitadinàntzia e a su deretu de votu. Custu onoraiat s'impignu, pigadu dae Bourmont in s'ora de sa capitulatzione de su Dey in su 1830, de respetare sa religione de totu sos abitantes.

Partende dae su 1865 totu sos indìgenos aiant pòdidu atzèdere individualmente a sa tzitadinàntzia frantzesa, a cunditzione de rinuntziare a s'istatutu personale issoro. Custu passu fiat fatu petzi dae una minoria de sos musulmanos, mentras sos ebreos rinuntziaiant chena reselare a sos tribunales religiosos issoro e a s'istatutu personale issoro pro si fàghere tzitadinos frantzesos.

In su 1926 sos Pieds-Noirs aiant tocadu su màssimu de sa pesu issoro in chistione de populatzione residente in Algeria, arribbende a su 15,2% de su totale. In su 1959, in 1.025.000, fiant devènnidos su 10,4%, pressados dae s'espansione demogràfica de sa populatzione musulmana.

Sos Pieds-Noirs, chi fiant istados sustenidores de sa torrada de de Gaulle a sa polìtica, si fiant intèndidos traighidos dae su cunsensu suo a s'indipendèntzia de sa [Algeria]], cunsensu chi non teniat in contu perunu sas cunsighèntzias umanas de su sèberu polìticu.

S'èsodu modìfica

In unos cantos meses, intre sa fine de su beranu e su cabudanni 1962, 900.000 frantzesos aiant lassadu s'Algeria, in una situatzione caòtica e in su disisperu. Si trataiat, tando, de sa prus massitza tramudàntzia de populatzione dae sa fine de sa segunda gherra mundiale.

L'islogan de sos natzionalistas musulmanos - 'La valise ou le cercueil" (sa valìgia o su baulu) - descriet fintzas su sentimentu de custa populatzione, chi intendende unu perìgulu s'incolumidade issoro e intendende·si abbandonada, si fiat imbiada in un'èsodu subitanu e massitzu. Su guvernu aiat istimadu in 200 o 300.000 su nùmeru de sos chi diant èssere arribbados in Frantza, e immaginaiat chi custa torrada poderet èssere temporànea. Gai, nudda fiat istadu prevìdidu pro su torrada issoro. Sa parte majore de issas, imbetzes, in Frantza no aiat mai postu pee, e non bi teniat nen famìlia ne apojas: a s'arribu issoro, medas aiant dèpidu dormire in istrada.

Intre s'abrile e austu 1962, sa tràgica iscena de millis de amparados in su pànicu, acampados pro chidas in sas banchinas de sos portos de Algeria in isetu de agatare un'imbarcu a manu de Frantza, fiat devènnidu abituale. Uos cantos Pieds-Noirs ant distrùidu, in antis de s'imbarcare, sos benes de sos cales si separaiant, pro disisperu e pro fàghere terra brusiada a palas de issos - ma sa parte majore fiat partida lassende intatos e abbandonados sos patrimonios issoro. Sa polìtica de su terrore fata dae ambas partes, OAS e Fronte de Liberatzione Natzionale, aiat creadu una situatzione de tale disgregatzione chi pro issas non b'aiat prus cale chi siat ispàtziu, e non podiant faghere àtera cosa chi no abbandonare, chene isperu de torrada, sa terra nadia issoro.

In cabudanne Orano, Bona, Sidi-bel-Abbès cun sas terras suas - totu era casi abbandonadu. Totu sas fainas pùblicas - politzia, iscola, giustìtzia - si fint firmadu in tres meses, gasi comente sas fainas cumertziales. A sa fine de su 1962 fiant abarrados in Algeria unos 100.000 Pieds-Noirs, chi però aiant lassadu issos e totu progressivamente s'istadu, tantis chi in su 1990 nde fiant abarrados non prus che 2.000, in manna parte mannos de edade. Noantimes su caos, sa populatzione aiat seberadu in s'època, de si refugiare in Frantza. Una minore minoria fiat tocada a Ispagna, mescamente in sa regione de Alicante. Àteros aiant seberadu de andare prus a tesu, a Canada o a Argentina. Sos ebreos aiant seberadu casi totus sa Frantza, e pagos fiant tocados a Israele.

In Frantza modìfica

Cunsiderende s'impare de sos rimpatriados dae sos paisos de su Maghreb s'arribbat a casi unu millione e mesu de persones, chi costituint unu 3% de sa populatzione frantzesa.

Su guvernu frantzesu aiat lassadu totu sos artzivos amministrativos a su guvernu algerinu nou. Dadas sas cunditziones in sas cales si fiat averguada sa partèntzia, intre terrorismu e pànicu, medas Pieds-Noirs fant abarrados chene atzessu a sos atos de su istadu tzivile chi los pertocaiant, a su puntu chi unos aiant tentu problemas fintzas a dimustrare sa natzionalidade frantzesa e cosa issoro. Oto annos bi diant chèrrere fintzas a candu su guvernu frantzesu, in sos annos setanta, si detzideret a mandare a copiare sos registros de s'istadu tzivile in sas tzitades mannas. Sas minores non fiant istadas nen mancu cunsideradas.

Is Pieds-Noirs arribbaiant in Frantza pretzèdidos dae sa fama de èssere gente de dereta, isfrutadoras de sos àrabos, ratzistas, violentas, maschilistas, unu pesu mortu pro s'economia de sa Frantza chi si fiat modernizende. Sa manca comunista los atacaiat paris che colonos alabros. Arribbados a Marsìglia subra bracas subracarrigadas, disisperados e miseràbiles, fiant istados retzidos dae sos portuales cun cartellos ostiles tipu "A mare sos Pieds-Noirs", mentras su sìndigu sotzialista de Marsìglia, Gaston Defferre, decraraiat, in su trìulas 1962: "Marsìglia tenet 150.000 bividores de tropu, sos Pieds-Noirs andent a s'inserire aterue".

In realidade issos fiant in manna parte operajos o impreados minores, bènnidos pro su 85% dae àreas urbanas - funtzionàrios, artisanos e cummertziantes su rèditu mèdiu de chie fiat prus bàsciu de su 15% de cussu de sos frantzesos metropolitanos, cun livellos de iscolarizatzione in raramente superiores a s'iscola de s'òbligu. Intre sos massajos, petzi su 5% fiant propietàrios de sas terras chi traballaiant, e sas mannas fortunas si contaiant in sos didos de una manu.

A gai, cun tantu s'acollida retzida, sos Pieds-Noirs si fiant adatados in manera lestra a sa madrepatria, favoridos in s'isfortzu issoro de integratzione de sa crèschida econòmica de cussos annos, e contribuende in particulare a su dinamismu de tzitades comente Montpellier, Perpignan, Nitza.

In Còrsica sunt istados meda contrariados de sos bividores: luegus fiant bistos che colonizadores noos e unos cantos de issos fiant interessados in iscàndalos finantziàrios, chi aiant batidu in su 1975 a sos Fatos de Aleria.

In pagos annos s'integratzione issoro est istada cumpletada.

Impreu de oe de su tèrmine pieds-noirs modìfica

Cun su trèmene de pieds noirs sunt fatu·fatu narados, pro similitudine cun sos frantzesos de su Maghreb, sos tzitadinos de etnia russa presentes in territòrios giai parte de sa Impèriu russu e de su Unione Soviètica chi como sunt indipendentes pro esèmpru sas tres repùblicas bàlticas, sa Repùbblica de Moldàvia, sas repùblicas caucàsicas e cussas de sa Àsia tzentrale.

Unos cantos Pieds-Noirs tzèlebras modìfica

Boghes curreladas modìfica


 
Wikimedaglia
Custu est unu de sos artìculos de su mese, est a nàrrere unu de sos mègius artìculos creados e postos in sa pàgina printzipale dae sa comunidade, chi l'at isseberadu pro su mese de martzu de su 2020

Candidados pro sos meses benidores

Totu sos artìculos de su mese

Bogadu dae "https://sc.wikipedia.org/w/index.php?title=Pieds_noirs&oldid=183340"