Sierra Leone

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Sa Sierra Leone (dae su portughesu "Serra Leoa"), ufitzialmente Repùblica de Sierra Leone, est un'istadu de s'Àfrica Otzidentale. Sa capitale est Freetown, sa limba ufitziale s'inglesu.

Bandera

Posidura in su continente africanu

Tirada

S'istadu tenet istèrrida de 71,740 km² e contat unos 7.557.212. Allàcanat cun sa Guinea in su norte, sa Libèria in su sud-estu e s'otzèanu Atlànticu in su sud-ovest. Est unu paisu cun clima tropicale, cun un'ecosistema chi vàriat dae sa savana fintzas a sa foresta pluviale.

Sierra Leone est su paisu chi figurat a ùrtimu in s'inditu de isvilupu umanu e su sete unu prus bàsciu in s'Inditu de poberesa, pro neghe de una Corrutzione polìtica endèmica e de sa supressione de sa libertade de imprenta.

Istòria

S'istadu de Sierra Leone fiat bèndidu in su 1788 dae unu re indìgenu a saCorona Britànnica, e fiat fatu luegus colònia inglesa. Sa bèndida fiat istada fata cun unu fine pretzisa, su de dare amparu a sos africanos chene pàtria e a sos iscraos liberados.

Sa colònia de sa Corona britànnica aiat tentu unu guvernadore incarrigadu de nominare unu Cussìgiu esecutivu assistidu de unu Cussìgiu legislativu. Sa lege inglesa s'aplicaiat cun is mudàntzias rechertas dae sa situatzione ambientale. Sa colònia fiat partzida in duas provìntzias cadauna presidida dae unu commissàriu europeu. Ogni commissàriu teniat s'incàrrigu de resolvere totu is chistiones de una tzerta rilevàntzia lassende is de pesu minore a is cabos indìgenos, possessores de apòsitos tribunales.

Sa colonizatzione aiat tentu cumintzu e, a pustis de una sèrie de fallimentos, in su 1791 si fiat costituida una cumpangia chi in su 1807 aiat tzèdidu totu is deretos a sa Corona inglesa. In su 1872 fintzas sa regione de Falaba fiat coladu suta protetoradu inglesu.

In su 1898 fiat tzocada una rebellia de is indìgenos contra de sos inglesos, ma fintzas contra de sos africanos europeizados, chi fiat amasedada e torrende totu sa colònia suta controllu.

In su 1904 sas ìsulas Los fiant tzèdidas a sa Frantza. S'isvilupu de s'esploratzione aiat batidu in su 1926 a s'iscoberta de unas cantas setziduras de plàtinu, de ematite e de oro, e ndi fiat aviadu s'isfrutu. Sa zona de is pranos internos fiat resurtada sa prus rica de minerales, in piessignu diamantes.

A sa fine de sa segunda gherra mundiale sa Bretagna Manna aiat cumintzadu in totu is colònias africanas suas una polìtica de preparatzione a s'autonomia e dd'aiat fatu in tapas in su 1946, in su 1951 e in su 1956. S'intentu fiat de formare istados autònomos ma semper membros de su Commonwealth. Custu fiat acontèssidu fintzas in Sierra Leone e in su 1958 si fiat costituidu un'Òrdine de su Cussìgiu chi at batidu su Cussìgiu Esecutivu a èssere formadu in s'interi dae africanos. Su 16 de martzu 1961 su primu ministru britànnicu at acollidu in su Commonwealth sa Sierra Leone che a membru indipendente, partende dae su 27 de abrile a sighire. In su mese de santugaine de su matessi annu fintzas is Natziones Unidas ant promòvidu s'ammissione de sa Sierra Leone.

Su guvernu de su istadu nou fiat, a s'atu de s'indipendèntzia sua, poderadu dae una coalitzione, United Front, presidida dae su cunservadore Milton Margai, a sa cale morte in su 1964, su guvernu fiat coladu in is manos de su frade Albert cun resurtados disastrosos, in cantu issu aiat aplicadu unu regìmene totalitàriu e inefitziente, e custu aiat fatu balangiare su favore populare a su partidu de opositzione, ghiadu dae Siaka Stevens. In is eletziones de su martzu 1967 su partidu de guvernu aiat pèrdidu sa majoria e mentras Stevens assumiat su òdere, fiat acontèssidu unu corpu de istadu militare promòvidu dae D. Lansana. Is partidos fiant abolidos, sa Costitutzione suspèndida.

Fiant sighidos annos de iscussertos polìticos e sotziales, in is cales si fiant alternados regìmenes totalitàrios noos cun tentativos de torrada a sa democratzia. In su 1991 est torradu a intrare su multipartidismu. Su 30 de abrile 1992 unu corfu de Istadu torra de ufitziales giòvanos fiat elaboradu dae su capitanu V. E. M. Strasser, divenidu aici su prus giòvanu cabu de istadu a su mundu, sende chi aiat pigadu su pòdere tres dies a pustis de su de 25º cumpleannos. Issu aiat promìtidu sa torrada a sa democratzia in tres annos.

Ma custu non si fiat acontèssidu pro ite su paisu aiat sighidu a èssere laniadu de violèntzias de ogni tipu. Strasser aiat dèpidu pesare gherra contra de su Fronte Rivolutzionàriu Unidu (R.U.F), chi a pustis de sustentare sa Gherra tzivile a costadu de is gherrilleris liberianos in ie, aiant comintzadu a istrumbulliare sa vida polìtica in domo cosa issoro, cun atziones delitivas medas, intre cales su sachìgiu de is minas de diamantes, ùnica fonte de richesa a berus de sa Sierra Leone.