Sudan Meridionali

Coordinatas: 7°N 30°E / 7°N 30°E7; 30

Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png

Su Sudan de su Sud, fintzas Sud Sudan o Sudan Meridionali, ufitzialmenti Repùblica de su Sudan de su Sud o de su Sud Sudan (in inglesu, Republic of South Sudàn), est unu stadu soberanu situadu in su centru de su continenti africanu, indipendente de su Sudàn de su 9 de su mes'e argiolas de su 2011. Tirat a 619 745 km² e contat unus 12.700.000 bividoris. Allàcanat in su norti cun su Sudàn, in s'estu cun s'Etiòpia, in su sud cun Kenya, Uganda e sa Repùblica Democràtica de su Congo, e in s'ovest cun sa Repùblica Centrafricana. Sa capitali est Juba, situada in su sud de su paisu.

Bandera
Posidura in su continente africanu
Coat of arms of South Sudan.svg
South Sudan in its region (undisputed).svg

Su territòriu chi in dii de oi costituit su Sudàn de su Sud est istadu parti de su Sudàn Anglo-Egìtzianu e, a pustis, de sa Repùblica de su Sudàn de s'indipendèntzia in s'annu 1956. Sudàn de su Sud, abitau de pòpulus nilòticus plùrimus —massimamenti cristianus e o de religionis naturalis— est abarrau suta de su domìniu de su setori nord-sudanesu, a majoria àraba e musulmana. In su cabudanni de su 1983, su chi insandus fiat presidente de su Sudàn, Gaffar Nimeiry, iat criau unu stadu federali chi incluiat tres stadus federaus a Sudàn de su Sud, ma prus a tradu ddus iat sconciaus, cosa chi iat provocadu su cumintzu de sa segunda gherra tzivili intra de is tropas sudanesas e s'Esèrcitu de Liberatzioni de su Pòpulu Sudanesu secessionista. Su guvernu sudanesu iat permìtiu s'autonomia de sa regioni po mèdiu un'Acòrdiu ampru de Paxi firmau su 9 de gennarxu de su 2005 a Naivasha, Kenya.

Intra de is diis 9 e 15 de gennarxu de su 2011 s'est celebrau su referendum pro decìdere subra sa separatzione sua de su Sudàn, chi at resurtau cun unu 98,83% de apògiu a s'indipendèntzia. In cunsighèntzia su paisu at formalizau s'indipendèntzia sua su 9 de su mes'e argiolas de su 2011, ses annus a pustis de s'acòrdiu de paxi.

S'11 de abrili de su 2019, su ditadori sudanesu Omar a su-Bashir est istadu depostu su poderi po mèdiu de unu corpu de stadu de is Fortzas Armadas Sudanesas in mesu de is protestas a pustis de ocupare su càrrigu po agiumai 30 annus.

Divisionis amministrativas de su Sudan Meridionali

Àteros progetosModìfica