Varsàvia
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Coordinadas: 52°13′48″N 21°00′40″E / 52.23°N 21.011111°E
| Varsàvia | |
| |
| Nùmene ufitziale: | Warszawa |
| Istadu: | Polònia |
| Regione: | Masòvia |
| Ladiore: | 52°13′56.28″ Nord |
| Longhiore: | 21°00′30.36″ Est |
| Artiore: | 78−115 m. subra su mare |
| Tirada: | 517,24 km² |
| Populatzione: | 1.790.658 3.461,95 biv./km² |
| Còdighe postale: | 00-000 - 05-000 |
| Prefissu telefònicu: | 22 |
| Giassu web: | https://um.warszawa.pl/ |
Varsàvia (in polonesu: Warszawa) est sa prus tzitade manna e capitale de Polònia dae su 1596. Est puru sa sede de su presidente de sa Repùblica, de su Parlamentu e de su restu de sas autoridades tzentrales. Contaiat una populatzione de unos 1.745.000 bividores[1] (in su 2014), cosa chi nde faghet sa de sete tzitades prus populadas dae s'Unione Europea, e arribbaiat a unos 3.101.000 bividores in s'àrea metropolitana.
S'istòria de sa tzitade torrat a coa a sa fine de su sèculu XIII, cando fiat una bidda pitica de piscadores. In su 1569, su re Sigismundu III aiat trasladadu sa corte sua paris cun sa capitale polaca dae Cracòvia a in ie. Unu tempus fiat descrita comente sa «Parigi de su Norte» e fiat cunsiderada una de is prus tzitades bellas de su mundu in antis in sa Segunda Gherra Mundiale.[2] Bombardada a cumintzu de s'invasione tedesca in 1939, sa tzitade aiat fatu resistèntzia. Is deportatziones de sa populatzione giudea a is campos de cuntzentramentu aiant provocadu s'abolotu de su ghetu de Varsàvia in su 1943 e s'iscagiamentu de su ghetu a pustis de unu mese de cumbatimentos. Un'abolotu generale in Varsàvia intre su mese de austu e santugaine de su 1944 aiat batidu a una devastu fntzas prus mannu de sa tzitade, giai addanniada meda. Varsàvia aiat achiridu su tìtulu nou de «Tzitade Fenis» a causa de s'istòria sua longa e fraigu torra cumpletu a pustis de sa Segunda Gherra Mundiale, chi aiat lassadu in ruinas prus de su 85% de is fàbricos.
Varsàvia est sa sede de Frontex, sa guàrdia de fronteras europea. Varsàvia est fintzas una de is prus tzitades metropolitanas dinàmicas de Europa. In su 2012, s'Unidade de intellighèntzia de The Economist aiat classificadu in Varsàvia comente sa de 32 prus tzitades abitàbiles de su mundu. In su 2017, sa tzitade aiat ocupadu sa de 4 posiduras in sa categoria "Amistosa pro sos afares" e sa de 8 in "Capitale umanu e istile de vida". Puru s'est classificada comente una de is prus tzitades abitàbiles de s'Europa Tzentrale e Orientale e est unu de is tzentros printzipales economicu-finantzieris e culturales de Europa.
Su tzentru istòricu de Varsàvia fiat istadu decraradu Patrimòniu de s'Umanidade dae s'UNESCO in su 1980. Varsàvia est connota fintzas pro tratados vàrios comente: su Patu de Varsàvia, sa Cunventzione de Varsàvia e su Tratadu de Varsàvia.
Galleria de imàgines
modìfica
Riferimentos
modìfica- ↑ (PL) «GUS – Główny Urząd Statystyczny – „Ludność. Stan i struktura w przekroju terytorialnym. Stanu w dniu 30.06.2012 r.”» (PDF), in stat.gov.pl. URL consultadu s'8 ghennàrgiu 2022 (archiviadu dae s'url originale su 12 santugaine 2013).
- ↑ (EN) constantine Pleshakov, Freedom without bread! 1989 and the civil war that brought down communism.
Àteros progetos
modìfica| Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Varsàvia |