Zimbabwe

Artìculu in LSC

Su Zimbabwe (pronuntziadu [zimˈbabwe]), ufitzialmente Repùblica de su Zimbabwe, est un'istadu de s'Àfrica meridionale, cun capitale in Harare (nodida fintzas a su 1980 cun nùmene de Salisbury). Limbas ufitziales sunt s'inglesu, su shona, su ndebele de su norte prus àteras 13 limbas locales.

Bandera

Posidura in su continente africanu

Posidura in sa regione

Postu intre is frùmenes Zambesi e Limpopo, su Zimbabwe tenet istèrrida de 390.757 km² e contat unos 12.571.454 bividores. Est un'istadu chentza de bessida a su mare, allàcanat in su norte cun su Zàmbia, in s'estu cun su Mozambicu, in su sud cun su Sudàfrica e in s'ovest cun su Botswana. Fintzas a su 1979 est istadu nodidu che a Rhodèsia Meridionale o prus simpremente Rhodesia.

Istòria

Is bividores originales fintzas a is migratziones bantùs in su de 9 sèculos fiant is pòpulos khoisan. Durante is de 13 e de 14 sèculos is bantus aiant costituidu s'Impèriu Monomotapa in custu territòriu otenende un'importu mannu. Cando in su 1607 su re de s'impèriu aiat cuntzèdidu a is portughesos s'isfrutu de su sutaterra de sa zona, giai s'agataiat in decaida, ma gràtzias a is minas de oro e a su cummèrtziu de iscraos, fiat resissidu a mantènnere unu cummèrtziu cun s'otzèanu Indianu.

A sa fine de su de 19 sèculos is inglesos dirigidos dae Cecil Rhodes aiant cumintzadu sa colonizatzione de sa regione tenende comente a obietivu s'isfrutu de is minas. Sa richesa de custa terra at atràidu europeos medas fende de manera chi sa populatzione bianca dominaret su paisu. In su 1921 fiat proclamada sa colònia autònoma de Rhodèsia de su Sud. In su 1953 su Regnu Unidu, timende sa majoria niedda, aiat criadu sa Federatzione de Rhodèsia e Nyasalàndia cumposta dae is duas antigas Rhodèsies, sa de su norte e sa de su sud, e Nyasalàndia (s'atuale Malawi). In su 1964 su Regnu Unidu aiat cuntzèdidu s'indipendèntzia a sa Rhodèsia de su Norte, ma dd'aiat denegada a sa Rhodèsia de su Sud. Un'annu a pustis su primu ministru Ian Smith aiat decraradu unilateralmente s'indipendèntzia de Rhodèsia de su Sud, emanadu una costitutzione noa e adotadu su nùmene de Repùblica de Rhodèsia.

In su 1969 una minoria bianca aiat votadu in referendum a favore de sa repùblica che a forma de guvernu cun una costitutzione noa. In s'annu a sighire fiat decrarada sa Repùblica, ma no fiat reconnota nen dae su Regnu Unidu nen dae s'ONU. Pagu a pustis fiant comintzados is cunflitos in su paisu, su chi diat acabare in una gherra sambenosa chi fiat durada prus de deghe annos. In su 1979 si cuncordat unu tregu (Acòrdios de Lancaster House) e, a pustis de un'annu, sa majoria niedda fiat resissida a votare sa prima borta in unas eletziones, resurtende elègidu primu ministru su pìscamu moderadu Abel Muzorewa, chi aiat batiadu a su paisu cun su nùmene de Zimbawe-Rhodèsia e aiat cuncordadu de atzetare una transitzione provisòria cun unu guvernadore britànnicu pro pòdere cunvocare eletziones in s'annu a fatu.

In su 1980 su paisu aiat otentu s'indipendèntzia numenende·si Repùblica de Zimbawe e sas eletziones fiant bintas dae s'Unione Natzionale Africana de Zimbawe, su ZANU.

Su 12 de austu de su 1984 su ZANU aiat instauradu un'Istadu Sotzialista cun sistema de partidu ùnicu e duos annos a pustis Mugabe aiat annuntziadu mesuras pro acabare cun sos iscannos ocupados dae is biancos in s'Assemblea. Su 2 de nadale de su 1987 Robert Mugabe fiat numenadu Primu Presidente esecutivu de su paisu e diat a èssere torradu a elegire in su mese de martzu de su 1990. In su 1991 sa ZANU aiat abbandonadu ufitzialmente sos ideales sotzialistas, e aiat promòvidu una riforma agrària chi permiteret de pònnere in manos istatales is propiedades mannas de is biancos. Sa forma comente fiant realizados is ispròpios fatu·fatu est istada cuntierrada, tantis pro sa forma violenta de ocupare custas propiedades comente fintzas pro sa manera de ddas partzire e ddas amministrare una borta ocupadas. Organizatziones internatzionales vàrias, grupos indipendentes de deretos umanos e su partidu polìticu prus mannu de opositzione, su Movimentu pro su Cambiamentu Democràticu, ant protestadu contra de sa falta de trasparèntzia e su sistema de torrada assignare de custas terras.

Is resurtados de is eletziones de s'annu 1996, chi aiant torradu a cunfirmare Mugabe (in càrriga dae su 1981) fiant postos in duda in setores oposidores, tantis internos aici comente esternos. Su guvernu de Mugabe at dèpidu fàghere fronte a una opositzione semper prus manna, a cunsighidu fintzas de sa crisi econòmica chi bivit su paisu. Su guvernu cunsìderat chi is pressiones otzidentales subra Mugabe siant frutu de is relatos econòmicos creschende cun sa Cina e a perricas intre Cina e Istados Unidos pro atzèdere a is richesas enormes de su sutaterra de Zimbawe.

Su 3 de freàrgiu de su 2015 su Human Right Watch de is Natziones Unidas at denuntziadu chi su guvernu de Zimbabwe at utilizadu sa fortza, sa violèntzia e s'impedimentu a s'atzessu a s'agiudu umanitàriu cun unos 20.000 isfollados de sos allagamentos de sa bassina Tokwe-Mukorsi de freàrgiu de su 2014. Sa resone de custas medidas diat èssere s'intentu de ddos torrare a aposentare in un'àtera zona pro fraigare prantedos de canna de tzùcaru. S'osservatòriu pro is deretos umanos de s'ONU at redatadu unu documentu de 57 pàginas denuntziende sa violatzione de is deretos umanos de is isfollados.