Wikipedia

Latinu de s'Africa


Articulu in logudoresu


Artìculu in LSC

Su latinu de s'Africa o limba romaza de Àfrica fiat una limba noulatina oe in die ispèrdida, faeddada in vàrias pròvìntzias dae sos romanos de s'Africa in su tardu perìodu imperiale romanu e in is istados sighidores comente su Regnu de sos Vàndalos e in su primu bizantinu amministradu peri s'Esarcadu de Àfrica. Su Califadu Omayyade aiat conchistadu sa regione in su 696, pero sa limba diat subrabìvere in zonas vàrias de sa costera fintzas a su sèculu XI,[1] mancari s'agatant proas chi diat àere pòdidu èssere allegada fintzas a su sèculu XIV,[2] o pro fintzas de su de XV.[3] Si connoschet pagu e nudda de custa limba, ca in ie si iscribìat solu in latinu classicu, ma si narat chi su latinu africanu fiat giai bènnidu diversu dae su latinu normale e, a pustis, s'arabu nche lu aìat bogadu cun sa conchista musulmana.

In terra maghrebina, bi aìat una limba noulatina como isparessida.

Cuntestu istòricu

modìfica

Sa provìntzia romana de Àfrica fiat cuncordada in su 146 a.C. a pustis de sa derrota de Impèriu Cartaginesu in Sa de tres Gherras Pùnicas. Teniat Cartàgine a capitale chi, a pustis de èssere istada iscagiada, fiat torrada a pesare dae Iulius Caesar comente colònia. In su primu sèculu Cartàgine fiat sa de bator tzitades prus mannas de s'impèriu, cun una populatzione de prus de 110.000 bividores. In època imperiale sa provìntzia fiat rica meda e Cartàgine sa segunda prus tzitade manna de s'impèriu in ue si faeddaiat latinu a pustis de Roma. Cun totu custu, foras de sa costera e de is tzitades prus mannas su pùnicu fiat sighidu a chistionare fintzas a su sèculu V,[4] comente in unas cantas àreas su bèrberu.

Intre su 429 e su 534 p.C. s'Àfrica fiat ocupada de is Vàndalos, in antis de èssere torrada a conchistare dae is bizantinos suta su regnu de Iustinianus I. Is càmbios chi peristantu fiat sutzèdidos in su latinu chistionadu in cussu tempus non sunt connotos. Su latinu literàriu, comente si siat, fiat mantentu a unu istandard artu e s'àrea a rodiu de Cartàgine fiat abarrada de allega latina fintzas a s'arribu de is àrabos.

Orìgine e isvilupu

modìfica

Sa latinizatzione de s'Àfrica fiat acontèssida pro mèdiu de is sordados e de is mercantes aproliende dae totu s'impèriu. Sa limba chistionadu e iscritu si fiat isvilupadu mentras chi su pùnicu fiat galu usadu.[5] In is sepulturas s'agatant iscriidruas bilingues, unas cantas de is cales dimustrant s'intrada de sas istitutziones romanas in Àfrica, usende espressiones pùnicas.[6]

Comente si siat su latinu e is variedades suas fiant allegadas dae ingènneros de faeddadores pro unos bìndighi sèculos,[7] comente testimoniant is iscriiduras chi si fiant sighidas a produire fintzas a su sèculu XI.[8]

Pro su chi pertocat is carateìstica de su latinu chistionadu in Àfrica, s'agatant proas de variedades regionales chi agiudant a nd'allampiare is peculiaridades.[9] Giai in antigòriu Plinius su Betzu in s'òpera Naturalis historia annodìtzat chi muros Àfrica e Hispània si naraiat formacei. In s'òpera Historia Augusta est reportadu comente s'imperadore Septimius Severus sighiat a mantènnere atzentu africanu fintzas a betzu.[10] Istùdios prus reghentes ammustrant chi su latinu de Àfrica manteniat unos cantos faeddos de sa limba substratu, su pùnicu, o comente unos cantos faeddos latinos pigaiant significados dieferentes chi non in su restu de s'impèriu, pro esempru "rostrum" antimes de "os" (buca).[11]

Su teòlogu Austinu de Hippo e su gramàticu Pompeius, ambos africanos, e finzas no africanos, comente Cosentius e Hieronymus iscriiant de is caraterìsticas de s'allega àfricana, a bortas in trèmenes craros medas.[12] Austinu iscriiat in su De Ordine, datadu a su 386, comente sos italianos galu ddu criticaiant pro sa pronùntzia, cando isse etotu agataiat fatu·fatu faddinas in sa de issos.[13]

Isperdimentu

modìfica

Sa limba romanza de Àfrica fiat chistionada cun totu probabilidade de paris passu cun sa limba bèrbera giai in antis de da conchista àraba, in ue difatis s'agatant galu imprestidos de su latinu, pro su prus in sa forma acusativa: esempros sunt atmun ("timona") dae temonem.[14]

A pustis de sa conchista si faghet complicadu intretzare su chi fiat istadu de sa limba romanza de Àfrica. S'amminitratzione omayyade a primìtziu aiat impreadu su latinu. S'agatant fràsias islàmicas iscritas in latinu comente D[e]us tu[us] D[e]us et a[li]us non e[st] ("Deus est su Deus tou e àteru non nd'est"), una decraratzione de fede musulmana. Su latinu fiat remplasadu meda in presse de s'àrabu in sa limba aministrativa, pero aiat sighidu a aguantare fintzas a su sèculu XI o forsis fintzas a su XIV. Fintzas a su sèculu XII fiat sighidu a allegare in partes vàrias de su Nordàfrica,[15] e aiat influentzadu s'arabu de innie, susetotus a manu de su terrìtoriu de su chi oe est Marrocu.[16]

Intre de is bèrberos de s'Àfrica àraba, sa limba romanza fiat acapiada a su Cristianèsimu, e in sa costera de is territòrios de sas atuales Tunisia e Algeria fiat subrabìvidu fintzas a su sèculu XIV.[17] In su sèculu XII is normannos aint agiudadu da populatzione cristiana de Tunisia chi, segundu unos cantos linguistas faeddaiant una limba derivada dae su latinu.[18]

S'ùrtima atestatzione de sa limba romanza de Àfrica torrat a artziare a su Renaschimentu. In su sèculu XV s'umanista italianu Paolo Pompilio aiat reportadu de unu mercante catalanu naradu Riaria, chi aiat bìvidu in s'Àfrica de su Norte pro trint'annos e ddi aiat naradu comente in is montes Awrās (atuale Algeria) is bividores allegaiant unu latinu casi ìnnidu, e cando is faeddos fiant cambiados, fiat meda simbigiante a "is sonos e is costumenes de sa limba sarda".[19] In su sèculu XVI su geògrafu e diplomàticu Hassan al-Wazzan, nàschidu in Granada e fuidu dae sa Reconquista a Marrocu, naraiat chi is africanos de su norte manteniant una limba issoro a pustis de sa conchista musulmana, a chi issu naraiat "italianu", probabilmente pro si refèrrere a su fatu chi fiat una allega romanza.[20]

Àteras limbas a pare

modìfica

Sa teoria prus abalorada pro sa classificatzione de sa limba romanza de Àfrica (a su mancu pro su chi pertocat sa provìntyia de s'Àfrica proconsulare) est chi perteniat a unu sutagrupu de chi diat èssere parte fintzas su sardu, a chi si ddi narat limbas romanzas meridionales. Su sardu diat èssere in die de oe sa sola limba galu faeddada e diat pòdere èssere istadu chistiandu fintzas in Còrsica in antis de si toscanizare,[21] in sa Basilicata meridionale e fortzis fintzas in unas cantas zonas de Sitzìlia e in Malta.

Unu relatu linguìsticu potentziale intre Sardigna e Àfrica de su Norte si diat pòdere poderare subra is acàpios culturales longos intre is duas regiones, a comintzare dae su sèculu VIII-VII a.C., cando s'ìsula fiat rùida suta sa rodia de influèntzia cartaginesa. De su restu sa limba sarda moderna galu cunserbat faeddos de orìgine pùnica.[22][23]

Cicero istorchiat su sentidu culturale de is sardos canteapares suos - de identidade cartaginesa - comente una dimustratzione de s'inferioridade e de sa tendèntzia issoro a sa traitoria cara a Roma. No cheret iscarèssidu chi fintzas a pustis de sa ruta de s'Impèriu Romanu de Otzidente sardos e nordafricanos fiant abarrados acapiados pro mèdiu de su Regnu de is Vàndalos in antis, e comente Esarcadu de Àfrica a pustis de sa conchista torra a banda de s'Impèriu Bizantinu. Sa possibilidade chi is duas regiones teniant caràteres culturales e lungisticos simbigiantes est duncas de tènnere in cunsideru.[24]

Santu Agostinu narat puru chi "origra africana no distinghet tra vocale longa o curtza".[25] Custu nos podet iscobiare calicuna cosa subra sa limba sarda, chi tenet petzi 5 vocales (a, e, i, o, u) e ditongu perunu: sas chimbe vocales de su latinu, longas e curtzas (a/ā, e/ē, i/ī, o/ō, u/ū), si sunt postas a pare chene distinghere sa longaria.

Annotamala notàbiles sunt unas cantas simbigiàntzias lessicales comente "pala" e "àghina/àcina" , o "ispanu/spanu" chi s'agatant paris siat in sardu siat in su làtinu de Àfrica.[26] Si podet fintzas mentovare "cenàpura/chenàpura", chi faghet relatu a sa chena in antis de su Shabbath, forsis batidu a Sardigna dae is giudeos de Àfrica. Su trèmene "cena pura" fiat fintzas usadu dae Austinu, mancari non b'at testimonia chi foras de su cuntestu religiosu in Àfrica fiat usadu pro si refèrrere a sa die de chenàpura.[27] Est fintzas istadu ipotizadu chi su nùmene de su mese de "làmpadas" acàpiat cun una costumàntzia africana (connota pro mèdiu de Fulgèntziu e de unu traballu subra su naschidòrgiu de Giuanne Batista) in su "lampadarum dies" (sa die de is làmpadas), durante da messadura in su mese de làmpadas.[28] Àteras proas possìbiles sunt faeddos usados in su latinu de Àfrica e chi agatant currespondèntzias petzi in sa limba sarda, comente "cartallus" (in sardu iscarteddu, e in s'arabu de su Magreb galu gertella).[29] Infinis est interessante comente su sardu siat sa sola limba romanza chi narat Bia de sa Pàgia antimes de Bia de su Late, cosa chi dd'acumonat a is limbas bèrberas.[30]

Muhammad al-Idrisi narat una cosa de importu mannu: iscriende a pitzus de sa Sardigna in su traballu sou (Opus geographicum) descriet sos sardos: "sos sardos sunt de raighina latinu-africana, ma si sunt fattos barbaros, e bivent a banda dae sos ateros latinos; sunt corazudos e balentes, chi no lassant mai sas armas".

Ateras limbas allegadas in Africa de susu, in antis de su colunialismu europeu, fint sa limba franca mediterranea, unu ammisturu cun faeddos pigados dae arabu e limbas romanzas, e unu limbazu de s'ispagnolu chi nde aìant giuttu sos ebreos sefarditas.

Riferimentos

modìfica
  1. ↑ (EN) Peter C. Scales, The Fall of the Caliphate of Córdoba: Berbers and Andalusis in Conflict, 31 de nadale 1993.
  2. ↑ (FR) Les dernières communautés chrétiennes autochtones d’Afrique du Nord, in journals.openedition.org.
  3. ↑ (EN) Michele Loporcaro, Vowel Length from Latin to Romance, 2015.
  4. ↑ (EN) Michele Loporcaro, Vowel Length from Latin to Romance, 2015.
  5. ↑ (EN) Rebecca Hasselbach-Andee, A Companion to Ancient Near Eastern Languages, 31 de martzu 2020.
  6. ↑ (EN) Rebecca Hasselbach-Andee, A Companion to Ancient Near Eastern Languages, 31 de martzu 2020.
  7. ↑ (EN) Michele Loporcaro, Vowel Length from Latin to Romance, 2015.
  8. ↑ (EN) Michele Loporcaro, Vowel Length from Latin to Romance, 2015.
  9. ↑ (EN) James Clackson, A Companion to the Latin Language, 28 de trìulas 2011.
  10. ↑ ...canorus voce, sed Afrum quiddam usque ad senectutem sonans.
  11. ↑ "rostrum" in latinu clàssicu cheret nàrrere "pitzu, bicu".
  12. ↑ (EN) J. N. Adams, The Regional Diversification of Latin 200 BC - AD 600, 13 de nadale 2017.
  13. ↑ (EN) J. N. Adams, The Regional Diversification of Latin 200 BC - AD 600, 13 de nadale 2017.
  14. ↑ (EN) Martin Haspelmath, Uri Tadmor, Loanwords in the World's Languages: A Comparative Handbook.
  15. ↑ (EN) Peter C. Scales, The Fall of the Caliphate of Córdoba: Berbers and Andalusis in Conflict, 31 de nadale 1993.
  16. ↑ (EN) Martin Haspelmath, Uri Tadmor, Loanwords in the World's Languages: A Comparative Handbook.
  17. ↑ (EN) Peter C. Scales, The Fall of the Caliphate of Córdoba: Berbers and Andalusis in Conflict, 31 de nadale de su 1993.
  18. ↑ (IT) Vermondo Brugnatelli, I prestiti latini in berbero: un bilancio, in brugnatelli.net.
  19. ↑ (EN) Michele Loporcaro, Vowel Length from Latin to Romance, 2015.
  20. ↑ (EN) Michele Loporcaro, Vowel Length from Latin to Romance, 2015.
  21. ↑ S'agatant testimonias de unos manuscritos antigos, chi sugerint comente sa limba faeddada in Sardigna e Còrsica a primìtyiu de s'Edade Mèdia fiat bastante uniforme e non diferente meda dae unos cantos dialetos oe faeddados in sa parte tzentrale de Sardigna.
  22. ↑ (IT) Ferruccio Barreca, La civiltà fenicio-punica, 1988.
  23. ↑ (IT) Giulio Paulis, Sopravvivenze della lingua punica in Sardegna, 01 de ghennàrgiu 1991.
  24. ↑ (IT) Ferruccio Barreca, La civiltà fenicio-punica, 1988.
  25. ↑ (EN) J. N. Adams, The Regional Diversification of Latin 200 BC - AD 600, 13 de nadale de su 2007.
  26. ↑ (EN) J. N. Adams, The Regional Diversification of Latin 200 BC - AD 600, 13 de nadale de su 2007.
  27. ↑ (EN) J. N. Adams, The Regional Diversification of Latin 200 BC - AD 600, 13 de nadale de su 2007.
  28. ↑ (EN) J. N. Adams, The Regional Diversification of Latin 200 BC - AD 600, 13 de nadale de su 2007.
  29. ↑ (IT) Luca Lorenzetti, Giancarlo Schirru, Un Indizio Della Conservazione Di :K: Dinanzi A Vocale Anteriore Nell'epigrafia Cristiana Di Tripolitania, 2010.
  30. ↑ (IT) Wagner, Max Leopold, La lingua sarda: Storia, spirito e forma, 1951.
Bogadu dae "https://sc.wikipedia.org/w/index.php?title=Latinu_de_s%27Africa&oldid=182573"