Ispainadura islàmica

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

S'ispainadura islamica o musulmana fiat comintzada in sa penìsula aràbica in su sud-ovest de s'Àsia. Est sa denominatzione chi si dat a is conchistas militares o is reformas de cummèrtziu de sa tzivilitade àraba musulmana in is cales diant rùere s'Impèriu sasanide, s'Àfrica de su Norte, e sa penìsula ibèrica, incluende partes de s'Impèriu bizantinu.​ Puru est inclùidu in custa denominatzione s'influssu de is cummertziantes in su Magreb e in su restu de Àfrica e is missiones fatas in is Filipinas.

Maoma preighende

Mapa de s'ispainadura islàmica dae su 622 a su 750

Custu perìodu fiat comintzadu in s'annu 622 cando Maoma aiat organizadu in Medina unu grupu de sordados chi in pagu tempus si fiat fatu forte bastante pro unire totu sa penìsula aràbica.​ A pustis de sa morte de Maoma in su 632, s'islam aiat tentu un'ispainadura ispantosamente lestra in unu arcu de tempus de unos deghe annos, favorèssidu in prima istàntzia dae sa debilesa de s'Impèriu bizantinu,​ e aiat ocupadu totu su norte de s'Àfrica, s'Iràn, sa parte meridionale de s'Àsia Tzentrale, s'ovest de su subcontinente indianu, sa penìsùla ibèrica e su sud de Frantza. Custa prima fase fiat acabada cun derrotas vàrias, comente sa batalla de Poitiers (732) e unas àteras contras de is bizantinos e sos indianos, e cun s'isparzimentu de su Califadu Omayyade.

Durante is sèculos a sighire, s'islam aiat otentu adelantadas vàrias in àteros frontes, comente in su restu de Àsia Tzentrale, in Àsia Minore, in su sud de Itàlia, in Europa orientale, in su Sud-estu asiàticu e in s'Àfrica subsahariana. Nointames, totu custas conchistas fiant istadas logradas dae istados diferentes e indipendentes pare·pare. Mentras custas conchistas si produiant, s'islam fiat obrigadu a tirare a coa in Europa otzidentale, mescamente pro neghe de sa chi diat pigare nùmene de Reconchista ispagnola. In su de tres unu ùrtimu de su de su sèculu XVI, un'ùrtimu Istadu musulmanu cun pretesas universales, s'Impèriu Otomanu, aiat agiuntu a s'istèrrida sua màssima.

Durante custu perìodu de casi unos milli annos aiant tentu logu eventos mannos, fatos e protzessos diferentes meda intre issos e issos, diferentziados temporalmente e geograficamente, mescamente a intro de s'islam, calicunos de is cales fiant istados càusa de s'iscagiamentu issoro (susetotus pro sa manera de si guvernare). A pustis de sa conchista de s'Aràbia acumprida dae Maoma annos in antis de sa morte sua e sighida dae is sutzessores suos, fiant renèssidos a unire su regnu in unu guvernu ùnicu, su cale depiat cumprire «sa paràula de Deus»,​ in prus de respetare is opiniones de àteros tzitadinos, ma custu fiat cambiadu annos a pustis, segundu sos iscientziados durante su guvernu de Abdel Mumin, in su 1130-1163, a pustis de sa morte de Ibn Tùmart.

Ispainadura islàmica e Sardigna

Pro su chi pertocat sa Sardigna, s'agatant pagas mitzas meda, e torrare a ordinare sos acontessimentos de cuss'època in s'ìsula no est fàtzile. Sa documentatzione prus fidada de is curreras dae su sèculu VIII a su XI benit dae cronologias fatas dae istoricos àrabos, susetotus dae Ibn al Athir, bìvidu però intre is sèculos XII e il XIII.

A fatu de sa conchista de is costas nordafricanas a banda de is àrabos, cara a sa fine de su sèculu VII, sa Sardigna fiat abarrada s'ùrtimu territòriu bizantinu de su Mediterràneu otzidentale. Atualmente si pensat chi is primas bardanas in s'ìsula fiant acontèssidas giai in su 665-666 interessende s'àrea de s'antiga Civita. Is ispeditziones a s'ìsula fiant ocupatziones militares e iscurreras de territòrios minores (is portos susetotus) chi fiant usados pro ordingiare sas afracadas a manu de is costas de su Magreb estremu. Portos sardos de importu comente Nora e Tharros, padessiant invasiones e dannos aici fitianos e mannos chi a sa fine fiant istados abbandonados e is bividores issoro (comente in totu Sardigna) mòvidos a zonas prus internas. A primìtziu de su sèculu VIII si suponet chi sa situatzione fiat sèria meda, a puntu chi su gurrei longobardu Liutprand aiat imbiadu unu missu a Càralis pro nde retirare is relìchias de Santu Austinu e nche ddas portare in amparu a Pavia.

Si creet chi in su 753 fiant fatos aposentamentos in sa costera e chi a su mancu una parte de su territòriu de s'ìsula fiat obligadu a sa pagamenta de sa Gizyah, tributu pagadu dae is non cunvèrtidos in is terras ocupadas dae sos àrabos pro pòdere sighire a professare sa fide pròpia. Est dàbile chi custu regìmene fiat duradu una pariga de deghes de annos sende chi non si tenet testimonia de bardanas fintzas a primìtzios de su sèculu IX. In is Annales de s'istòricu francu Eginhard, bìvidu in cuss'època, est ammentuada un’ambasciada de sardos (legati sardorum de Carali civitate) chi in su 815 fiat mòvida a sa corte di Ludovicu su Piu pro pedire agiudu cuntra de is musulmanos. Sa Sardigna fiat abarrada fortzis suta amparu de su Sacru Romanu Impèriu, susetotus a pustis de sa conchista islàmica de Sitzìlia (chi aiat segadu cale si siat acàpiu cun Costantinòpoli) e durante totu su sèculu X si tenet nova petzi de una afracada arribada dae Àfrica, chi a fatu fiat mòvida a Gènova

A pustis de s'annu 1000 su wali de Dénia e de is Baleares, Mujahid, aiat atacadu is sardos totu a una borta e sa resistèntzia pesada a s'ùrtimu, fortzis dae su tando giùighe de Torres (naradu Malut dae sos àrabos), no aiat firmadu s'ocupatzione de sa costera, lassende su giùighe matessi mortu in gherra. Est probàbile chi siat istadu a pustis de custu acontessimentu, chi is capitales de is giuigados fiant trasladadas a logos a tesu de su mare (in su Torres dae Torres a Aldara, in su Càlaris dae Càlaris a Santa Ilia, in s'Arbaree dae Tharros a Aristanis). Is àrabos fiant a pustis mòvidos a is costas de sa penìsula italiana iscagende·nde is tzitades, in particulare Luni. Suta cumandu de paba Beneitu VIII is genovesos, is pisanos e is sardos si fiant tando unidos pro nche bogare a is àrabos. In su 1035 (o 1044) una flota sardu-pisana aiat iscagiadu is naes de Mujahid in Annaba (tando Ippona). Segundu sa traditzione, Mujahid fiat bochidu dae un sordadu sardu, sa conca sua fiat pesada in artu in sa nae ammiràllia de sa flota giuigale, e a coa fulliada in mare abertu.

Is afracadas a is costeras sardas fiant sighidas fintzas a sa prima metade de su sèculu XIX, rapresentadas a partire dae su sèculu XVI dae piratas (is moriscos o barbariscos) sustentados dae sos otomanos chi si fiant aposentados in s'Àfrica de su norte (mescamente Algeri e Tùnisi). Sa faina printzipale issoro fiat de assartare e cassare is naes e is costeras de is istados cristianos pro fàghere iscraos de bèndere in is mercados de is portos chi controllaiant o de secuestrare in cambiapare de dinari.

Sa prus parte de sas afracadas fiat fata in sa costera de ponente, in piessignu in biddas comente Crabas, Cuartu, Santu Antiogu. Fintzas sa costa setentrionale (in piessignu Casteddu Sardu) fiat fatu·fatu atacada, massimamente de caminu in missiones a manu de Còrsica, mentras chi su chirru estu de s'ìsula fiat prus pagu interessadu proite fiat pagu populadu. Nointames fintzas in ie acudiant moros susetotus a Thiniscole, a totu sas àteras biddas de costera in Baronia, e prus a giosso in su Sàrrabus (Murera e Biddeputzi) e fintzas in Ogiastra (Tertenia).

Is bardanas aiant paradu a bellu a bellu a pustis de su 3 de abrile de su 1816, cando s’ammiràlliu inglesu Exmouth, fintzas in calidade de delegadu de su re de Sardigna, aiat impostu a su bey de Algeri una cunventzione chi ddu vinculaiat a relatos paghiosos cun su Regnu de Sardigna, aici comente vinculaiat a is guvernadores de Tùnisi e Trìpoli.