Open main menu

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Isparghidura. In biaitu sos istados in ue una limba germànica est prima limba; in colore de chelu istados in ue una limba germànica est uffitziale ma non prima limba faeddada

Sas limbas germànicas sunt unu brancu de sa famìllia de sas limbas indo-europeas, faeddadas che limbas nadias dae unas 500 milliones de pessones in su mundu, ispartas mescamente intre Amèrica setentrionale, Otzeània, Europa tzentrale, setentrionale e otzidentale.

S'iscerant tres brancos de limbas germànicas: unu otzidentale, unu orientale e unu setentrionale.

Su brancu otzidentale includet sas duas faeddadas prus ispartamente:

  • inglesu cun unos 300-400 milliones de faeddadores nadios
  • tedescu cun prus de 100 milliones de faeddadores nadios
  • olandesu unos 23 milliones de faeddadores nadios
  • afrikaans. Derivadu dae s'olandesu, contat prus de 7,2 milliones de faeddadores)
  • bassu tedescu cun unos 5 milliones de faeddadores nadios in Germània e 1,7 milliones in sos Paisos Bàscios

Su brancu setentrionale includet limbas faeddadas essentzilmente in sos paisos nòrdicos cun unu totale de 20 milliones de faeddadores nadios:

Su brancu orientale includet gòticu, burgundu, vandàlicu, limbas oe totus estintas. S'ùrtima a s'ispèrdere fiat su gòticu de Crimea, faeddadu in àreas isuladas de sa Crimea fintzas a su de 18 sèculos.

Totu sas limbas germànicas derivant de una limba comuna narada proto-germànicu o germànicu comunu, chi fiat faeddadu aprossimadamente in su primu millènniu a.C., durante s'Edade de su ferru, in s'Europa setentrionale.