Open main menu

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Mapa de sos paisos nòrdicos
Mapa de sa densidade de populatzione

Cun paisos nòrdicos s'inditat una regione geogràfica e culturale chi tirat a chimbe istados de s'Europa setentrionale:

A custos sunt azuntos fintzas sas regiones autònomas de Ìsulas Føroyar, Groenlàndia e Ìsulas Åland. Sunt totus acapiados de istiles de vida, istòria, limbas e istruturas sotziales simbigiantes.

Traditzionalmente Estònia e Letònia fiant cumpresas in custu grupu, ma sas ùrtimas acontessidas istòricas las ant istesiadas e si las cunsìderant a parte in su grupu de sos istados bàlticos, mancari susetotus s'Estònia ambissionat a bi torrare a èssere parte.

Sos paisos nòrdicos s'agatant in sas primas posiduras de medas inditos mundiales, comente sos chi pertocant educatzione, economia, competitividade, deretos tziviles, calidade de sa vida e isvilupu umanu.[1]

Sos chimbe paisos nòrdicos e sas tres dipendèntzias cun istatutos ispetziales costituint su cunsìgiu nòrdicu, un aorganizatzione interparlamentària de cooperatzione.

Cuntenutu

DatosModìfica

Intre sos paisos nòrdicos s'Isvètzia est su prus istèrridu e populadu, s'Islanda su prus pagu populadu e sa Danimarca su cun subrafache prus minore. Sa Finlàndia è su solu istadu de su grupu a chi fetzat parte de sa zona Euro; de s'Unione Europea, de chi sunt parte fintzas Isvètzia e Danimarca, mancari cunserbent moneda locale.

S'Islanda est negotziende s'intrada in s'Unione Europea. In Norvegia intames, a fatu de duos tentativos fallidos, no est dàbile chi nde dimandet s'intrada in tempus imbeniente.

IstadosModìfica

Nùmene Istèrrida
(km2)
Populatzione
(bividores)
EU/Euro
  Danimarca 1.43.094 4.5.475.791  
  Finlandia 3.338.424 3.5.336.458    
  Islanda 2.103.125 1.319.756
  Isvètzia 5.449.964 5.9.082.995  
  Norvegia 4.385.199 2.4.623.000
Paisos nòrdicos 6.1.319.806 6.24.838.000

Regiones autònomasModìfica

Nùmene Istèrrida
(km2)
Populatzione
(bividores)
EU/Euro
  Groenlàndia 1.2.166.086 4.57.695
  Ìsulas Åland 2.13.517 1.27.153    
  Ìsulas Føroyar 3.1.396 3.49 057  

GeografiaModìfica

Sa regione geogràfica s'isterret pro una subrafache de casi 3,5 milliones de km², ma prus de sa metade de su territòriu no est bivìbile sende chi ammuntadu de una capa de àstragu (mescamente sa Groenlàndia). Contat populatzione de unos 26 milliones de bividores.

DemografiaModìfica

Sa majoria de sa populatzione de Finlàndia tenet orìgines ètnicas deferentes dae isvedesos, norvegesos e danesos, sa limba de majoria faghet parte de su grupu ugro-fìnnicu, contra sos àteros chi faeddant limbas germànicas. Sa segunda limba uffitziale de Finlandia est comente chi siat s'isvedesu, èssende istada sugeta a sa dominatzione de s'Isvtzia pro unos 550 annos.

In sa regione de norti intre Isvètzia, Norvègia e Finlàndia (fintzas sa Rùssia), s'agatat sa Lapònia, regione in ue bivet su pòpulu sami, minoria chi faeddat limba de su brancu ugro-fìnnicu, comente su finlandesu. Sa populatzione de sa Groenlàndia est formada de sos inuit, unu pòpulu de orìgine amerindia.

NotasModìfica

Artìculos ligadosModìfica

Àteros progetosModìfica