Nephelium lappaceum

Custu artìculu est iscritu in sa grafia campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

Su rambutàn (Nephelium lappaceum), de sa lìngua malesa rambut, "pilu") es un'àrburu tropicali de mannesa mèdia, originàriu de su sud-est asiàticu, de sa famìlia Sapindaceae[1].

Frutu de su nephelium lappaceum

Tenit unu ligàmini strintu cun àterus frutus tropicalis comenti su litchi, su longan (Dimocarpus longan) e su mamoncillu (Melicoccus bijugatus).[2][3]

In Guatemala, El Salvador, Honduras, Costa Rica, Nicaràgua, Panamá, Brasile, Argentina, Perù, e Guayana Francesa ddi narant mamón chino[4] o lichas[5], mentris in Mèssicu e Ecuadòr est connotu comenti achotillo[6] o rambután.

Orìgini e distributzioni

modìfica
 
Rambutàn cun peddi e chena peddi.

Originàriu de su sud-est asiàticu tropicali, forsis de s'arcipèlagu malaisianu, su rambutàn si prudusit in paisus vàrius de sa regioni.[7] S'est spainau a partis de Àsia, Àfrica, Oceània e Amèrica Centrali. Sa prus variedadi ampra de fundus, arestis e prantaus, s'agatat in Indonèsia e Malaìsia.[7]

A giru a giru de is de XIII e XV sèculus, is cumerciantis àrabus, chi ant fatu una parti de importu in su cumèrtziu in s'Otzèanu Indianu, ant introdùsiu su rambutàn in Zanzibar e Pemba, in s'Àfrica Orientali[3]. Is olandesus ant portau su rambutàn de is colònias insoru me is Indias Orientalis Neerlandesas finas a Surinam in Sudamèrica. A pustis, ant postu a custu fundu is terras de costa bàscia de Colòmbia, Ecuador, Honduras, Costa Rica, Trinidad e Cuba. In su 1912, ant portau su rambutàn de s'Indonèsia a is Filipinas.[3]

Ant intentau de ddu fai intrai me is Stadus Aunius con sèmini importau de Java in su 1906, perou su fundu no at donau frutu,[3] a s'incontràriu de Puerto Rico[2].

Descritzioni

modìfica
 
Fundu de rambutàn cun frutus cruus

Est un'àrburu vitàniu chi arribat a 12-20 metrus de artura.[2] Is follas funt alternas e pinnudas, de 10-30 cm de longhesa, con 3-11 divisionis, dònniuna de 5-15 cm de longhesa e 3-10cm de larghesa. Is froris funt piticus, 2-2,5 mm, no portant follixedda e nascint de una pannuga de 15-30 cm de longhesa.

Su fundu podit essi: mascru, chena frutu; fèmina, chi fait frutu; o ambus (ermafroditu).

Su frutu est una drupa ovali de 3-6cm de longhesa e 3-4 cm de larghesa e nascit in gudronis de 10-20. Sa peddi est arrùbia (pagu bortas, groga o colori de aràngiu) e est cobertu de spinas moddis.

Su frutu portat una purpa arba e sutzosa, chi podit essi àcida o durci meda e melosa. s'ùnicu sèmini, de colori marroni, est longu 2-3 cm. Me is Filipinas est arrustiu e papau, mancai siat fenerosu in cantidadis mannas[3][8].

Riferimentus

modìfica
  1. (EN) Megan Barstow (Botanic Gardens Conservation International), IUCN Red List of Threatened Species: Nephelium lappaceum, in IUCN Red List of Threatened Species, 22 làmpadas 2017. URL consultadu su 28 trìulas 2021.
  2. 2.0 2.1 2.2 (EN) Rambutan.com, Panoramic Fruit Farm, Puerto Rico. URL consultadu su 5 austu 2018.
  3. 3.0 3.1 3.2 3.3 3.4 (EN) Morton JF, "Rambutan", en Fruits of Warm Climates, Center for New Crops & Plant Products, Purdue University Department of Horticulture and Landscape Architecture, W. Lafayette, IN, pp. 262–265. URL consultadu su 5 austu 2018.
  4. (EN) Mamon Chino - The Lychee of Costa Rica, in Costa Ballena LIVING, 30 trìulas 2015. URL consultadu su 28 trìulas 2021 (archiviadu dae s'url originale su 28 trìulas 2021).
  5. (EN) Lichas or Rambutans Pink Spiny Fruit, in www.vagabondjourney.com. URL consultadu su 28 trìulas 2021.
  6. (EN) Allison Wilhite, Fruits of Ecuador: Achotillo, in AWEcuador, 24 freàrgiu 2016. URL consultadu su 28 trìulas 2021.
  7. 7.0 7.1 (EN) H. D. Tindall, Rambutan Cultivation, UN FAO, 1º ghennàrgiu 1994, ISBN 978-92-5-103325-8.
  8. (EN) Are Rambutan Seeds Edible?, in fruitinformation.com.