Wikipedia

Prima gherra balcànica

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Sa prima gherra balcànica est istadu unu cunflitu bèllicu chi at tentu logu in is annos 1912 e 1913 intre is natziones reunidas in sa Liga Balcànica (Bulgaria, Grètzia, Montenegro e Sèrbia) a una banda e s'Impèriu Otomanu a s'àtera banda. Is cumbatimentos fiant comintzados ufitzialmente su 8 de santugaine de su 1912 pro acabare su 30 de maju de su 1913 cun su Tratadu de Londra. S'obietivu de sa Liga fiat de bogare dae s'Europa s'impèriu e de si partzire aici is territòrios balcànicos chi fintzas a tando ocupaiat. Sa gherra fiat acabada cun sa derrota de s'Impèriu, inferiore militarmente a sos alliados, mancari is iscuncòrdios intre custos aiant iscadenadu luegus un'àteru cunflitu militare, sa segunda gherra balcànica.

Prima gherra balcànica
Example alt text
Immàgines de sa prima gherra balcànica. In sentidu oràriu dae su retratu de subra a manu dereta: tropas otomanas in sa batalla de Kumanovo; is fortzas serbas intrant in sa tzitade de Mitrovica; su re gregu e su tzar bùlgaru in Tessaloniki; artilleria pesante bùlgara.
Data 8 de santugaine de su 1912 - 30 de maju de su 1913
Logu Penìsula balcànica
Resurtadu e cunsiguèntzias Vitòria de sa Liga balcànica.
Càmbios de territòriu S'Albania aiat otentu indipendèntzia, s'Impèriu Otomanu aiat pèrdidu totu is territòrios europeos franca Costantinòpoli.
Custu template: càstia • cuntierras • modìfica

Sa Sèrbia, apoderada dae sa Rùssia, aiat istrintu una sèrie de alliàntzias cun is àteras natziones balcànicas in su 1912 pro pigare a s'Impèriu otomanu is territòrios de sa penìsula.[1]​ Fiat firmada un'alliàntzia militare cun sa Bulgaria su 13 de martzu; custa si fiat alliada cun sa Grètzia su 29 de maju e su Montenegro si fiat unidu a sa liga intre su mese cabudanni e su de santugaine.[2] Sa gherra de sa Liga Balcànica contra s'Impèriu otomanu isfrunidu, chi fiat cuntzentradu in sa gherra ìtalu-turca, fiat comintzada su 8 de santugaine, cun una acometada de su Montenegro contra Novi Pazar, a sa cale fiat sighidu un'atacu bùlgaru in Tràtzia.[3] Is fortzas bùlgaras aiant bintu a sos otomanos in sa batalla de Lüleburgaz a sa fine de su mese e aiant acometadu Adrianòpolis, a su matessi tempus chi martzaiant contra de sa capitale de s'impèriu, Costantinòpoli.[4] Si fiant firmados in antis de sa lìnia de defensa de Çatalca, trinta chilòmetros a ovest de sa tzitade.[5] In s'interi, is serbos fiant penetrados in Matzedònia e Kosovo e si fiant unidos a sas unidades montenegrinas chi avantzaiant dae ovest.[6] Una segunda ala de esèrtzitu otomanu, derrotada, si fiat retirada a manu de Albania a primìtzios de santandria; is gregos fiant avantzados cara a su norte su 8 de su mese e aiant leadu possessu de Thessaloniki. Is alliados aiant bintu a is duos esèrtzitos otomanos chi fiant tochende a manu de Europa in prus pagu de duos meses e aiant aici ispogiadu s'impèriu de is territòrios balcànicos.[7] In su mese de nadale, fiat istadu firmadu s'armistìtziu chi aiat postu fine in maniera temporale a is cumbatas.[8]

Is negotziados de paghe fiant comintzados in Londra a metade nadale de su 1912.[9] Sa determinatzione a cunservare Adrianòpolis chi teniat su Guvernu otomanu nou, impostu dae is Giòvanos Turcos in su mese de ghennàrgiu de su 1913, aiat fatu istangiare is tratativas.[10] A cunsiguèntzia, is ostilidades fiant torradas a pesare in su mese de freàrgiu.[11] Is bùlgaros aiant intentadu invanu de abèrrere unu àidu in is defensas de Costantinòpoli in su mese de martzu.[12] A banda otomana is tentativos de socùrrere a Adriaòpolis suta assìtiu fiant faddidos e sa tzitade aiat capituladu su 28 de martzu.[13] Fiant torradas a comintzare tando is negotziados de paghe, chi fiant acabados cun sa firma de su Tratadu de Londra su 10 de làmpadas.[14] In virtude de custu, is otomanos aiant pèrdidu is territòrios europeos chi fiant istados reghende dae su sèculu XV, a etzetzione de Costantinòpoli e de sos intòrrios suos.[15] Nointames, is iscuncòrdios intre is membros de sa Liga Balcànica a pitzu de sa partzidura de is conchistas aiant fatu comintzare sa segunda gherra balcànica a sa fine de cussu mese etotu.[16]

Riferimentos

modìfica
  1. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 2.
  2. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 2.
  3. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 2.
  4. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 2.
  5. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 2.
  6. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 2-3.
  7. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 3.
  8. ↑ (EN) Syed Tanvir Wasti, The 1912-13 Balkan Wars and the Siege of Edirne, in jstor.org.
  9. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 3.
  10. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 3.
  11. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 3.
  12. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 3.
  13. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 3.
  14. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 3.
  15. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 3.
  16. ↑ (EN) Erickson, Edward J., Ordered to Die: A History of the Ottoman Army in the First World War, Greenwood Press, 2001, p. 3.

Artìculos ligados

modìfica

Àteros progetos

modìfica
Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Prima Gherra Balcànica
Bogadu dae "https://sc.wikipedia.org/w/index.php?title=Prima_gherra_balcànica&oldid=175875"