Segunda gherra balcànica
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Sa segunda gherra balcànica est istadu unu cunflitu breve chi fiat tzocadu in s'istiu de su 1913 chi aiat bidu sa Bulgaria contra is fintzas a tando alliados de sa Liga Balcànica, annotamala sa Romania e s'Impèriu otomanu, e de su cale fiat essida derrotada.[1] Sa gherra aiat batidu a unu tratadu de paghe nou, su Tratadu de Bucarest,[2] chi aiat mudadu sa sestadura territoriale cuncordada in su Tratadu de Londra, firmadu pagos meses in antis, chi aiat postu fine a sa prima gherra balcànica, in sa cale sa Liga Balcànica aiat bintu a sos otomanos.[3]
| Segunda gherra balcànica | |
|---|---|
 Càmbios de territòrios a pustis de s'acabu de sa segunda gherra balcànica | |
| Data | 29 de làmpadas - 10 de austu de su 1913 |
| Logu | Penìsula balcànica |
| Resultadu e cunseguèntzias | Derrota de sa Bulgaria |
| Càmbios de territòriu | Sa Bulgaria aiat tzèdidu sa casi totalidade de sa Matzedònia a sa Sèrbia e a sa Grètzia, Adrianòpolis a s'Impèriu Otomanu e sa Dobrùgia meridionale a sa Romania. |
Is cumbatimentos fiant durados trintatres dies e fiant comintzados cun un'atacu bùlgaru chi in pagu tempus aiat lassadu su passu a is contra-ofensivas serbas e gregas. S'intransigèntzia territoriale bùlgara, chi non cheriat atzetare su possessu gregu de Thessaloniki pro mantènnere s'alliàntzia cun sa Grètzia, ne tzèdere sa Dobrùgia meridionale pro evitare s'atacu rumenu e chi aiat detzìdidu s'isciopu de sa gherra, aiant favorèssidu sa derrota finale sua.[4] Mancari is bùlgaros fiant renèssidos a cuntènnere a sa fine casi totu is afracadas serbu-gregas, s'intrada in su cunflitu de sa Romania a primu e de s'Impèriu Otomanu a fatu aiat asseguradu sa derrota sua. Su Guvernu de Sòfia non si fiat asseguradu nemmancu s'apoderamentu firmu de sa Rùssia, chi ddi diat pòdere evitare sos atacos de rumenos e otomanos.[5]
Is cumbatimentos fiat acabados cun una partzidura de territòrios favoràbile in sustàntzia a is binchidores: sa Sèrbia aiat otentu sa prus parte setentrionale de sa Matzedònia, sa Grètzia sa parte meridionale (incluende Thessaloniki),[6] sa Romania sa Dobrùgia meridionale e s'Impèriu Otomanu sa Tràtzia orientale cun Adrianòpolis.[7] Sa Bulgaria, mancari cunsiderende sa gherra comente unu disacatu, aiat otentu una parte minore de sa Matzedònia, sa Tràtzia otzidentale e territòrios a sud de is montes Ròdopi.[8]
Militarmente, sa Sèrbia fiat abarrada sa printzipale potèntzia regionale impare cun sa Romania, mentras politicamente fiat istada s'ùnica natzione a si mantènnere pròssima a sa Rùssia a pustis de s'istesiamentu de sa Bulgaria, iscuntenta de su cumportamentu russu durante sa gherra.[9] Sa dipendèntzia russa de sa Sèrbia pro mantènnere s'influèntzia sua in is Balcanos diat èssere unu fatore importante pro iscadenare de sa Prima Gherra Mundiale un'annu a pustis, in s'istiu de su 1914.[10]
Riferimentos
modìfica- ↑ (EN) Crampton, R. J., Aleksandŭr Stamboliĭski, Bulgaria, Haus Publishing, 2009, p. 59.
- ↑ (EN) Crampton, R. J., Aleksandŭr Stamboliĭski, Bulgaria, Haus Publishing, 2009, p. 59.
- ↑ (EN) Richard C. Hall, The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War, 24 austu 2000, p. 109.
- ↑ (EN) Richard C. Hall, The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War, 24 austu 2000, p. 127.
- ↑ (EN) Richard C. Hall, The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War, 24 austu 2000, p. 127.
- ↑ (EN) Richard C. Hall, The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War, 24 austu 2000, p. 192.
- ↑ (EN) Richard C. Hall, The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War, 24 austu 2000, p. 302.
- ↑ (EN) Constant, Stephen, Foxy Ferdinand, Tsar of Bulgaria, 1980, p. 352.
- ↑ (EN) Richard C. Hall, The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War, 24 austu 2000, p. 129.
- ↑ (EN) Richard C. Hall, The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War, 24 austu 2000, p. 129.
Artìculos ligados
modìficaÀteros progetos
modìfica| Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Segunda Gherra Balcànica |