Matzedònia (regione istòrica)

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinadas: 41°19′45.32″N 22°30′31.04″E / 41.329255°N 22.508621°E41.329255; 22.508621

Sa Matzedònia est un'àrea istòrica e geogràfica posta in s'Europa balcànica. Is làcanas suas ant variadu meda cun su tempus, ma in die de oe si cunsìderat chi sa regione incluet partes de chimbe paisos balcànicos: Grètzia, Matzedònia de su Norte, Bulgaria, Albania, Sèrbia (inclùida sa regione de Gora e su Kosovo). Sa Matzedònia tirat a unos 67.000 km² e contat una populatzione de unos 4,76 milliones de bividores.

Matzedònia
Example alt text
Mapa de sa regione istòrica de Matzèdonia e partzidura atuale intre istados
Istados
Tirada 67.000 km2 tzirca
Populatzione 4.760.000 tzirca
Limbas
Custu template: càstia  cuntierras  modìfica

Is primos aposentamentos connotos remontant a unos 9.000 annos a oe. Dae sa metade de su de su sèculu IV a.C., su Regnu de Matzedònia fiat istadu sa potèntzia dominadora in sa Grètzia clàssica e in is regiones a ròdiu.

GeografiaModìfica

Definire is lìmites geogràficos de sa Matzedònia est dificultosu meda, sende chi s'agatant descritziones medas segundu su paisu chi controllat sa zona. Massimamente sa Matzedònia s'iscàmpiat in s'àrea cumprèndida intre su riu Nestos e is montes Rodope in s'estu; is montes de Osgorske, de Crna Gora e de Stara Planina, nde allindant sa làcana setentrionale, is montes albanesos de Jablanica e is lagos de Ohrid e Prespa faghent sa làcana de ponente, is montes de Gramos e su monte Olimpu sa de sud.

Sa zona geogràfica matzèdone si partzit duncas intre sa Matzedònia grega (52,4%), Matzedònia de su Norte (35,8%), sa Bulgaria (10,1%) e, segundu is mapas, Albania (1,4%) e Sèrbia (cunsiderende s'istadu in parte reconnotu dae Kosovo) (0,3%).

Sa regione est partzida in regiones ulteriores:

Sa Matzedònia s'agatat intre su passaditzu mannu chi unit s'Europa orientale e su Mediterràneu, sighende is baddes de is rios Morava e Vardar, una bia istratègica chi est istada testimonia de su passu esèrtzitos gregos, romanos, islavos e turcos.

RiferimentosModìfica

  1. S'istatus polìticu de su Kosovo est cuntierradu, sende chi at decraradu indipendèntzia dae sa Serbia unilaterlamente in su 2008. Atualmente est reconnotu dae 97 membros de is Natziones unidas, mentras chi sa Sèrbia sighit a ddu pretèndere a parte de su territòriu suo.

Àteros progetosModìfica