Grètzia Antiga

Artìculu in LSC

Cun su trèmene Grètzia antiga s'identìficat sa tziviltade chi si fiat isvilupada in sa Grèghia continentale, in Albania, in sas ìsulas de su Mare Egeu, in sas costeras de su Mare Nieddu e de sa Turchia otzidentale, in Sitzìlia, in sas zonas de costera de s'Itàlia Meridionale (complessivamente denominadas a pustis Manna Grètzia), in Nordàfrica, in Còrsica, in sas costeras orientales de Ispagna e sas meridionales de sa Frantza.

Su mundu gregu a cara de su 550 a.C.

Istòria universale
Preistòria
Paleolìticu - Neolìticu Edade de su ràmene - Edade de su brunzu Edade de su ferru
Edade antiga
Mesopotàmia - Egitu Antigu Tziviltade de sa badde de s'Indus Tziviltade nuraghesa Fenìtzios - Etruscos - Cartaginesos Antighidade clàssica (Gregos, Romanos) Tzina antiga - Ìndia antiga
Edade mèdia
Edade Mèdia Arta Edade Mèdia Tzentrale Edade Mèdia Bàscia Impèriu Romanu de Oriente
Edade moderna
Edade de sas esploratziones Rinaschimentu Barocu - Illuminismu Rivolutzione frantzesa Rivolutzione industriale
Edade cuntemporànea
Prima Gherra Mundiale Segunda Gherra Mundiale Gherra frida Istòria de su tempus presente

Sa cultura grega, mancari sa cunformatzione geogràfica de su continente favoriat s'iscera de plùrimas unidades polìticas indipendentes (sas poleis), est istada unu fenòmenu omogèneu, chi at interessadu totu sas gentes ellènicas, acomunadas dae sa matessi limba. Sa cultura grega atibiaiat meda importu a su chirca de connoschèntzia e de sa beridade. Pro sos gregos s'acostare a sa beridade sinnificaiat s'acostare a sa divinidade; duncas atibiaiant unu valore casi religiosu a su connoschimentu e a sas sièntzias. In custu cuntestu sos antigos gregos aiant intuidu s'importu de sa matemàtica in sa chirca de unu connoschimentu prus pròssimu a sa beridade. Custu diat ispricare comente sa tziviltade grega siat resissida, in su giru de pagos sèculos e cun una populatzione limitada in nùmeru, a imbàtere notèvoles traguardos in sa filosofia, in sa matemàtica e in sas sièntzias.