Dii internatzionali de su lìburu e de su deretu de autori
campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
logudoresu · LSC · nugoresu
Sa Dii Internatzionali de su lìburu e de su deretu de autori est un'acuntessimentu de su 23 de abrili a livellu mundiali cun sa punna de intzulliri sa ligidura, s'editoria e sa protetzioni de sa propiedadi intelletuali po mèdiu de su deretu de autori. A incumentzai de su 1988, est una dii internatzionali promòvia de s'UNESCO. Su 15 de argiolas de su 1989 dd'ant afestada in unus cantu paisus e in su 2010 fiat spraxa in prus de centu.[1][2]
Est una data simbòlica po sa literadura mundiali, sendi chi in sa pròpiu dii, in su 1616, funt mortus Cervantes, Shakespeare e Garcilaso de la Vega. Sa data currispondit puru cun sa nàscida de autoris de primori comenti Maurice Druon, Haldor K.Laxness, Vladimir Nabokov, Josep Pla, Manuel Mejía Vallejo e William Wordsworth. Sa Dii Internatzionali de su lìburu est stètia proclamada po onorai a custus autoris me in sa Cunferèntzia Generali de s'UNESCO de Parigi de su 1995 po dònnia 23 de abrili[1][3].
Stòria
modìfica
Su 23 de abrili est stètiu sceberau comenti «Dii Internatzionali de su Lìburu», ca est da data de morti de Miguel de Cervantes, William Shakespeare e Inca Garcilaso de la Vega in sa pròpiu dii de su 1616. Mancau custa fessit sa motivatzioni ofitziali, Cervantes, in realidadi est mortu su 22 e dd'ant interrau su 23; Shakespeare est mortu su 23 de abrili de su calendàriu giulianu, chi est su 3 de maju de su calendàriu gregorianu.
S'Unioni Internatzionali de is Editoris at propostu custa data a s'UNESCO, cun sa punna de amparai sa cultura e sa protetzioni de sa propiedadi intelletuali po mèdiu de su deretu de autori. Sa Cunferèntzia Generali de s'UNESCO dd'at aprovada me in Parigi su 15 de donniasantu de su 1995. A incumentzai de cussa data, duncas, su 23 de abrili est sa «Dii internatzionali de su lìburu e de su deretu de autori».
Capitali Mundiali de su Lìburu
modìficaDònnia annu, s'UNESCO e is tres organizatzionis professionalis internatzionalis de su mundu de su lìburu (Unioni Internatzionali de is Editoris, sa Federatzoni Internatzionali de is Libràrius e sa Federatzoni Internatzionali de is Assòtziu e Istitutzionis Bibliotecàrias) sceberant una Capitali Mundiali de su Lìburu po sa calidadi de is programas suus po promovi sa spraxidura de is lìburus e incoragiri sa ligidura.[4]
| Annu | Tzitadi | Paisu |
|---|---|---|
| 2001 | Madrid |  Ispagna
|
| 2002 | Lisàndria |  Egitu
|
| 2003 | Noa Delhi |  Ìndia
|
| 2004 | Anversa | .svg){kind=small} Bèlgiu
|
| 2005 | Montreal |  Cànada
|
| 2006 | Torinu |  Itàlia
|
| 2007 | Bogotá |  Colòmbia
|
| 2008 | Amsterdam |  Paisos Bàscios
|
| 2009 | Beirut |  Lìbanu
|
| 2010 | Lubiana |  Islovènia
|
| 2011 | Buenos Aires |  Argentina
|
| 2012 | Erevan |  Armènia
|
| 2013 | Bangkok |  Tailàndia
|
| 2014 | Port Harcourt |  Nigèria
|
| 2015 | Incheon |  Corea de su Sud
|
| 2016 | Wrocław |  Polònia
|
| 2017 | Conakry |  Guinea
|
| 2018 | Atene |  Grètzia
|
| 2019 | Sharjah |  Emirados Àrabos Unidos
|
| 2020 | Kuala Lumpur |  Malaìsia
|
| 2021 | Tbilisi |  Geòrgia
|
| 2022 | Guadalajara |  Mèssicu
|
| 2023 | Accra |  Ghana
|
| 2024 | Istrasburgu |  Frantza
|
| 2025 | Rio de Janeiro |  Brasile
|
Riferimentus
modìfica- ↑ 1.0 1.1 Manuela Ennas, Die mundiale de su libru e de is deretos de autore, in Sardiniapost.it, 23 abrile 2021. URL consultadu su 24 abrile 2021.
- ↑ (ES) 23 de abril, Día Mundial del Libro y del Derecho de Autor, in unesco.org.
- ↑ (EN) World Book and Copyright Day 2012 | United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, in unesco.org, 3 nadale 2012. URL consultadu su 24 abrile 2021 (archiviadu dae s'url originale su 3 nadale 2012).
- ↑ (EN) UNESCO World Book Capital, in UNESCO. URL consultadu su 10 freàrgiu 2023.