Aborìgenos australianos

Artìculu in LSC

Is aborìgenos australianos o kooris sunt is populatziones nadias de s'Austràlia. Si podent distìnghere duos tipos de aborìgenos australianos: is de su continente e de Tasmània e is isulanos de s'istrintu de Torres, chi bivent intre sa punta de su cabu de York in su Queensland e is ìsulas de sa Guinea Noa. Custos ùrtimos, sunt cunsiderados diferentes, sende chi in linguisticamente comente fintzas culturalmente e fisicamente s'assimìgiant prus a sos melanesos de Guinea Noa. Dae su 1988, in sa die de is duoschentos annos de Austràlia, medas de issos refudant su faeddu aborìgenu (dae su latinu ab orìgine, 'in orìgine') impitadu sustetotus in tempu coladu cun sentidu dispretziadore e preferint su de kooris ('su pòpulu nostru', in medas de sas limbas australianas).

Òmines de s'ìsula de Bathurst (1939)

Localizatzione

Oe in die s'agatat ispartos in totu su continente, ma cuntrollant unu 29,7% de su Territòriu de su Nord (reservas de Arnheim Land, Tanami e Uluru), parte de Queensland (Cabu York) e parte de s'Austràlia Otzidentale e de s'Austràlia Meridionale (Mosgrave).

Istòria

Orìgines

Si creet ca unos 40.000-50.000 annos a oe, in su Pleistotzene, siant arribados is primos australianos dae su sud-est de s'Àsia. Custos primos bividores diant àere viagiadu dae ìsula in ìsula, impreende is pontes terrestres chi uniant medas de custas in cudd'època, e ricurrende fatu·fatu a mèdios marìtimos fintzas a arribare a s'estremu orientale de is Ìsulas Minores de sa Sonda e de s'ìsula de Guinea Noa, pro a pustis mòvere a sa prataforma continentale australiana, in cuddu tempus subra su livellu de su mare. Is rastas umanas prus antigas agatadas fintzas a oe, s'òmine de Mungo, datant a 40.000 annos faghet, ma sos espertos cunsìderant chi is primas migratziones umanas diant pòdere remontare fintzas a 125.000 annos faghet, mancari custa data siat cuntierrada. Is rastas de s'òmine de Mungo sunt istadas agatadas in su Nou Galles de su Sud, a unos 3.000 km de sa costera norte de Austràlia, in ue si creet chi si fiant realizadas is primos aposentamentos umanos.

Orìgines africanas

Segundu un'istùdiu de su biòlogu moleculare de genètica forense de s'Universidade de sa Laguna (Tenerife), Juan J. Sánchez, is aborìgenos australianos sunt arribados diretamente dae Àfrica unos 45.000 annos a oe. Custos tenent unas lìnias genèticas cointzidentes cun sos primos colonos chi sunt essidos dae Àfrica. Custa teoria contraighet s'opinione generale chi, fintzas a como, afirmaiat chi custos esserent arribados a Austràlia in diversas undadas dae s'Ìndia intre unos 50.000 e 75.000 annos faghet, dae chi Sánchez afirmat chi "No est esìstidu unu protzessu de migratziones sihidas dae s'Ìndia fintzas a Austràlia"). Custa chirca si fundat subra s'anàlisi de 500 mustras de su cromosoma Y e unas 100 mustras de DNA mitocondriale de aborìgenos cuntemporàneos in ue non b'aiant variatziones ispetzìficas indianas. Noantimes, in su nord de s'ìsula b'ant trassas tzertas de migratzions dae Guinea Noa de un'època cando is duas ìsulas fiant unidas in antis dae sa fine de s'ùrtima glatziatzione. Unu àteru fatu chi diat apompiare a custa teoria est ca is aborìgenos ant isvilupadu sa tecnologia peculiare de cosa sua.

Austràlia aborìgena

Cando is inglesos sunt arribados a Austràlia, a sa fine de su de 18 sèculos, s'istimat chi bi biviant intre 300.000 e 750.000 aborìgenos, partzidos in unas 250 natziones cuntzentradas mescamente in su sud e in s'estu de su continente. Sa densidade majore de populatzione aborìgena s'agataiat in sa badde de su riu Murray. Custas natziones fiant unidas dae alliàntzias, e cadauna teniat costumas e limba pròpia. Cada natzione si cumponiat de diversos clans su nùmeru de sos cales podiat variare de 5 o 6 a 30 o 40.

Su de 18 e de 19 Sèculos: sa colonizatzione britànnica

In su 1770, su capitanu James Cook at pigadu poderiu de is duas de tres partes de s'Austràlia in nùmene de sa corona de Inghilterra, partende dae su printzìpiu de Terra nullius, chi presuponiat chi sa terra non teniat mere.

In su 1788, fiat cumintzada sa colonizatzione britànnica cun s'isbarcu in s'atuale Nou Galles de su Sud de su First Fleet ('prima flota'), una flota de ùndighi naves cun casi 1.500 pessones a intro. Fiant pigados migrantes chi fiant istados autorizados a fundare una prima colònia penitentziària.

In antis de s'arribu improvvisu de is colonos britànnicos, sos aborìgenos aiant tentu reatziones diferentes, ma si fiant fatas a fortza ostiles cando aiant dèpidu cumpètere pro cunserbare is risorsas vitales suas, e cando aiant assistidu a s'ocupatzione e su secuestru de is territòrios issoros comente andaiat avantzende sa "frontera" a manu de s'internu de su continente. Pro sos colonos, si podiat bogare sos aborìgenos de sas terras chi cheriant destinare a sa messaria e a su paschidòrgiu, ca fiant nòmades e disconnoschiant su cuntzetu de poderiu de sa terra. Ma sa cultura aborìgena fiat intrinsecamente relatzionada cun sa terra in ue biviant, de manera ca depende abbandonare is territòrios traditzionales issoros non podiant mantènnere sas pràticas sotziales e ispirituales chi asseguraiant sa coesione de sos clans e is interrelatziones intre is grupos. Foras de sa destruturatzione de sa sotziedade aborìgena, sa pèrdida de sos territòrios suos de cassa e de regorta aiat provocadu una caristia grae.

Maladias

S'annu a fatu de s'arribu de is primos colonos, un'epidèmia de pigota aiat postu fine a sa vida de su 90% de sa populatzione aborìgena darug chi biviat in sa regione. Is britànnicos ant atribuidu a pustis s'epidèmia a piscadores macasaros chi beniant dae sas ìsulas Cèlebes, mancari non siant istadas bidas imbarcatziones macasaras in cudda parte de sas regiones de su norte de s'Austràlia fintzas a su 1869.

Is maladias europeas chi is colonos si portaiant a fatu (comente sa pigota, sa pigota burda, su rusetu, s'influèntzia e sa tisichèntzia) aiant postu fine a sa vida de millis de aborìgenos. In is regiones in ue biviant impare ambaduas is comunidades, is maladias venèreas aiant minimadu in graemente su tassu de fertilidade e su tassu de natalidade aborìgenos. Cun is colonos, sos aborìgenos aiant iscobertu puru s'alcol, su tabacu e s'òpiu, s'abusu de sustàntzias tòssicas chi s'est generalizadu durante su de 19 sèculos at sighidu a èssere unu problema meda ispaniadu intre is comunidades indìgenas australianas de su de 20 sèculos.

Is efetos cumbinados dae sas maladias, de sa pèrdida de sas terras issoro e de sa violèntzia dereta aiat minimadu sa populatzione aborìgena de unu 90% intre 1788 e 1900.

Sa resistèntzia aborìgena

A diferèntzia de Noa Zelanda, in ue su tratadu de Waitangi fiat istadu atibidu che una legitimatzione de sa colonizatzione, in Austràlia non fiat firmadu tratadu perunu cun sos pòpulos autòctonos, e custos no aiant mai permìtidu ne atzetare sa colonizatzione de sa terra issoro. Su casu solu documentadu de patu cun sas populatziones autòctonas diat èssere connotu che tratadu de Batman, pro mèdiu de chi su fatore e mercante John Batman aiat comporadu 2.000 km² a su pòpulu Wurundjeri in su 1835, in sa regione de Port Phillip. Su guvernadore de su Nou Galles de su Sud aiat annulladu custu cuntratu pro no contravènnere a sa dotrina Terra nullius.

Chi non bi fiat istada gherra de conchista propriamente narada, is britànnicos, aiant dèpidu acarare medas episòdios de resistèntzia. Intre su 1790 e su 1802, Pemulwuy, un'aborìgenu de etnia Bidjigal o Bediagal, aiat cumpridu repìtidos atacos contra aposentamentos britànnicos, in generale in risposta a bochiduras de aborìgenas o arrobatòrios de pipios. Fiat istadu bochiu in su 1802, e est cunsideradu che su primu eroe de sa resistèntzia aborìgena.

Intre is cumbatos de is medas comunidades aborìgenas chi si sunt opostas a s'avantzada de is colonos, si distinghet puru sa de is noongar ghiada dae Yagan, chi fiat istadu bochidu in su 1833.

Partende dae 1813, cando is britànnicos andaiant a esplorare is montes biaitos de su Nou Galles de su Sud pro s'intrusire in su territòriu de sos Wiradjuri, custos ddis aiant opostu una resistèntzia forte, fintzas a cando Windradyne, su cabu issoro, aiat acabadu patuende cun su guvernadore inglesu.

Sa conchista de s'ìsula de Tasmània, partende dae su 1803, est istada puru motivu de graes e illonghiados cunflitos a sos cales s'est dadu su nùmene de Black War (Guerra niedda). In su 1830, a pustis de agiomai 20 annos de gherra, unu difensore de is aborìgenos, George Augustus Robinson, fiat intervènnidu pro sarbare sa chentina de bividores aborìgenos (de sos 6.000 bividores initziales) chi aiant subrabìvidu a su massacru, e los aiat tramudadu a s'Ìsula Flinders fintzas a cando fiat acabada sa gherra. Disterrados e abbandonados a sa sorte issoro, medas fiant mortos de epidemias e is pagos iscampados no aiant pòdidu mai prus torrare a sa terra issoro. Robinson at ricùrridu a primìtziu a s'agiudu de una mediadora aborìgena de Tasmània, Truganini, pro tramudare is congèneres suo e intentare a pustis de creare unu campu in su continente australianu in ue allogare is amparados de Tasmània. Sa Gherra niedda est cunsiderada genotzìdiu, giai chi aiat batidu a s'estintzione totale de sos aborìgenos de s'ìsula. Truganini, morta in su 1876, est istada s'ùrtima subrabìvida.

Is cunflitos fiant sihidos fintzas a su de 20 sèculos. In su 1884, si fiat postu fine a sa resistèntzia de su pòpulu Kalkadoon de su Queensland cun unu massacru de prus de 200 pessones in Battle Mountain. Un'àteru massacru de aborìgenos aiat tentu logu in su 1928 in Coniston, in su Territòriu de su Nord.

Is tzifras de mortes violentas de aborìgenos pro manu de colonos biancos est galu tema de debatimentos. Carchi istòricu comente Henry Reynolds sustenent chi diant pòdere asummare a 10.000 o 20.000 persones. De s'àteru cantone istimant chi is cumbatos in sa frontera aiant fatu unas 3.000 vìtimas intre sos colonos biancos.

Primas sìngias de intregatzione

Dae s'àtera banda, dae is primos annos de sa colonizatzione, diversos aborìgenos si fiant fatos famados faghende a intermediàrios cun is britànnicos: Baneelon o Bennelong (1764-1813), unu eora chi est istadu su primu aborìgenu chi a imparare a iscrìere in inglesu, Bungaree, unu diplomàticu e esploradore de sa tribù de Broken Bay mortu in su 1830, e Mokare, unu noongar mortu in su 1831.

Partende dae su 1834, is colonos ant comintzadu a recùrrere a ghias aborìgenas pro esplorare e s'orientare in s'internu de Austràlia. Fiant impreados puru pro ristellare sos bandidos numerosos, narados bushrangers, chi fuiant dae sa giustìtzia cuende·si in s'internu de su continente.

In su 1838, a cunsighèntzia de una informativa elaborada a petitzione dae sa Càmbara de sos Comunos de su Rennu Unidu subra sa situatzione grae de is aborìgenos, su secretàriu britànnicu de sa Gherra e is Colònias aiat racumandadu sa nòmina de "protetores de sos aborìgenos" (Protector of Aborigines), chi diant guvernare unas zonas naradas protetorados. Su primu capu protetore de sos aborìgenos fiat istadu George Augustus Robinson. Is protetores depiant imparare sa limba de is aborìgenos bivende in su protetoradu issoro, e depiant castiare ca non si violarent is pagos deretos issoro nen chi esserent isfrutados. Teniant fintzas unu rolu detzisivu in s'intregatzione de is aborìgenos in sa sotziedade coloniale. Custa figura, chi est bènnida a s'agatare fintzas a su 1970, est istada meda cuntrastada a causa de su cuntrollu etzessivu chi esertzitaiant subra sos aborìgenos e sos benes de cosa issoro, e a causa de su pagu efetu. Partende dae sa dècada 1860, cun is istùdios antropològicos, si fiant contdos casos medas de chircadores internatzionales chi andaiant desinterrare crànios e ischèletros aborìgenas, susetotus in s'ìsula de Tasmània, pro s'istùdiu issoro e a segus s'esibitzione in museos europeos. Dae fines de su de 20 sèculos, si sunt cumprende campagnas reclamende sa devolutzione de custos corpos a su logu suo de orìgine pro ddis dare interramentu dìnniu. Is pòpulos aborìgenos si fiant bidos cunfinados a is logos prus inospitales de su continente, bivende in reservas o amparados in missiones in ue si ddis fruniat de mandigu e roba. Carchi missione aiat abertu iscolas pro indìgenas e orfanotròfios. S'impiantu de fatorias noas de pesamentu e zonas de paschidòrgiu fiat istada a primìtziu motivu de atacos e de cunflitos, fintzas a cando cun su tempus is pesadores aiant comintzadu a impreare sos aborìgenos che pastores e guàrdias de su bestiàmene. Privados dae sos mèdios traditzionales issoro de sussistèntzia, is aborìgenos aiat acabado pro dipèndere prus e prus dae is colonos.

In cuss'època, is traballadores aborìgenos de is fatorias aiant comintzadu a praticare su cricket, isport in su cale si distinghiant pro sas abilidades fìsicas. In un'època in ue casi no bi fiant incontros isportivos internatzionales, sa prima iscuadra australiana de cricket chi aiat viagiadu a Inghilterra fiat istada un'iscuadra de su totu cumposta dae giogadores aborìgenos, su 1868.

A partire dae su 1850, is colònias australianas andaiant achirende a pagu a pagu unu sistema de autoguvernu, e is istados de Austràlia de su Sud, Nou Galles de su Sud, Victòria e Tasmània aiant cuntzèdidu su deretu de votu a totu is persones cun prus de 21 annos, includende·nche sos aborìgenos, mancari non si fiant ammostados particularmente interessados a s'iscrìere in sas listas eletorales. In su Territòriu de su Norte, in su Queensland e in Austràlia Otzidentale, in càmbiu, si ddis sighiat a denegare su deretu de votu.

Su de 20 Sèculos

A cumintzu de sa dècada 1920, s'istimat chi sa populatzione aborìgena australiana si fiat reduida a unu nùmeru intre 50.000 e 90.000 persones, e su sentimentu generale de sa populatzione europea fiat ca fiant destinados a s'ispèrdere. Mancari s'efetu de s'aposentadura e de sa manera de vida europeos, carchi comunidade aborìgena chi istaiat isulada in regiones remotas subrabiviat mantenende sa forma traditzionale sua de vida fintzas a bene intradu su de 20 sèculos. Dae s'àteru cantone, s'immunidade issoro a in antis de is maladias aiat megioradu, de manera chi su tassu de natalidade aborìgena at torradu a comintzare a crèschere partinde dae sos annos trinta.

In su cumintzu su de 20 sèculos, sa majoria de sos aborìgenos biviat in reservas e in zonas controlladas, e is mòvidas suas fiant limitados dae lege. Teniant pagas possibilidades de su traballu e sighiant a s'ocupare de is isfrutamentos agrìculos in ue non balangiaiant dinari (in carchi casu, si ddis daiat unu cumpensu minore) e retziant mandigare, roba e allogu segundu de su traballu.

In su 1901, s'Austràlia si fiat costituida in federatzione e sa Costitutzione de su Commonwealth fiat intradu in vigore. Su Commonwealth Franchise Act, intradu in su 1902, aiat denegadu su deretu de votu a sos aborìgenos a mancu chi esserent istados iscritos in sas listas eletorales de un'istadu in antis de su 1901, cosa chi nde lassaiat a foras sa manna majoria. Partende dae su 1915, si ddis permìtiat de votare cun limitatziones in carchi istadu, ma is pagos deretos tziviles suos variaiant meda de un'istadu federale a un'àteru.

In is annos 1932-1934, una sèrie de bochiduras in legìtima defensa perpetrados dae aborìgenos de su Territòriu de su Norte, gasi comente is respetivos protzessos, aiant marcadu una furriada in is relatziones intre aborìgenos e no aborìgenos. Connòschidos che crisi de Caledon Bay, custos eventos e totu su chi nde fiat cunsighidu aiant supostu un'alligerada passigera in is relatziones tendidas intre ambas is comunidades.

Est in custa matessi dècada chi is cumbatos a favore de is deretos tziviles de is aborìgenos aiant comintzadu a pigare una tzerta rilevàntzia. In su 1938, pro su de 150 anniversàrios de s'isbarcu de sa First Fleet, su movimentu Aborigines Advancement League (AAL) ('Lega pro s'Adelantadura de is Aborìgenos'), fundadu dae su giogadore de fùbalu de etnia Yorta Yorta, Douglas Nicholls, aiat organizadu una manifestatzione pro tzelebrare su chi fiat istadu torradu a batiare Day of Mourning ('Die de Lutu'), e aiat fatu unu bandu a favore de sos deretos tziviles de sos aborìgenos. Partende dae is annos 1940, su professore A. P. Elkin e diversos assòtzios australianos pro is deretos tziviles aiant afortiadu is campagnas pro chi megiorarent is cunditziones de vida de is aborìgenos e aiant otentu su deretu a su votu in totu su territòriu natzionale. S'isciòperu de Pilbara aiat contribuidu a su megioru de is deretos de su traballu.

In sa prima e in sa Segunda Guerra mundiale, medas aborìgenos si fiant arroladas in s'esèrtzitu, cun totu chi aiant esìstidu limitatziones a allistamentu fintzas a su 1917. In su 1949, fiat istada cunferida sa natzionalidade australiana a is pagos ex-cumbatentes aborìgenos, ma in cuss'època is aborìgenos de Queensland, Territòrios de su Norte e Austràlia Otzidentale sihiant chene pòdere votare.

Annos sessanta: caminu pro s'apaghiadura Sunt petzi is annos 1960 cando su guvernu australianu comintzat a reconnòschere is dimandas territoriales de is aborìgenos. Custa situatzione aiat cambiadu mediante unu referendum natzionale, cosa chi aiat permìtidu unu tzensu de sa populatzione e chi si biderent reconnotos deretos primàrios comente su de votu.

Demografia

Si càrculat chi in su 1992 b'aiant 275.000 aborìgenos in Austràlia (1,5% de sa populatzione totale australiana), medas ammesturados. Su 25% bivet in is trighìngios de is tzitades mannas, su 33% bivet in is àreas rurales, e su 15% in is reservas sighende sa manera traditzionale (unos 40.000 indivìduos). In su 1996, aiant aumentadu a 353.000 indivìduos, de chie petzi 40-50.000 faeddaiant limbas autòctonas.

Pro su chi pertocat s'antighidade, si càrculat chi in su Nou Galles de su Sud nd'aiat unos 7.434 in su 1901, in Victòria unos 586 in su 1921 (si carculaiant 15.000 in s'annu 1834) e unos 20.000 in su Queensland in su 1911. Si càrculat chi pro su 2006 ant a lòmpere a 470.000 indivìduos. De issos, su 12% faeddat regularmente calicunas de is limbas aborìgenas, de issos 20.833 (12,06%) òmines e 21.552 (12,09%) fèminas, cun totu chi si creet chi su nùmeru de aborìgenos chi est capatzu de allega calicunas limbas podet arribare a su 21% (51.000 persones in su 1996).

S'aumentu forte (de su 42,4%) chi los at fatu passare de su 1,1% de sa populatzione totale australiana a su 1,44% (su 22% in su Territòriu de su Norte e su 75% in Kimberley), s'est produida non petzi pro more de is nàschidas si nono ca comomai non timent prus a si decrarare aborìgenos. Unu 15% de is aborìgenos bivet in Sydney o Melbourne.

Is pòpulos aborigenos diferentes

àreas de ispaniadura de is aborìgenos in s'Austràlia

B'at prus de 400 pòpulos aborìgenos australianos, cadaunu cun caraterìsticas culturales diferentziados e una localizatzione geogràfica pròpia. Sunt identificados pro su nùmene de sa limba indìgena issoro o pro sa paràula cun sa cale issos s'autodenòminant. Intre sos printzipales tenimus:

• Koori (o Koorie) in su Nou Galles de su Sud e Victòria
• Murri in su Queensland
• Noongar in su sud de s'Austràlia Otzidentale
• Yamatji in s'Austràlia Otzidentale tzentrale
• Wangkai in is Campos Dorados dae s'Austràlia Otzidentale
• Nung in su sud de s'Austràlia Meridionale
• Anangu in sa parte norte de s'Austràlia Meridionale e in sas partes a làcana de s'Austràlia Otzidentale e de su Territòriu de su Norte
• Arrente in is montes Macdonnell
• Yapa in su Territòriu de su nord-ovest tzentrale
• Yolngu in s'est de sa Terra de Arnhem (NT)
• Palawah (o Pallawah) in Tasmània

Custos grupos podent èssere issos e totu divididos in sutagrupos. Pro esempru, is Anangu (chi signìficat 'persone de sa regione de su desertu de s'Austràlia tzentrale') includet sas partziduras locales Yankunytjatjara, Pitjantjatjara, Ngaanyatjara, Luritja e Antikirinya.

Limbas

In antis de sa colonizatzione europea, si faeddaiant prus de 250 limbas aborìgenas in Austràlia, chi in su cursu de 20 sèculos si sunt reduidas a prus pagu de 20 (e calicunas in grae perìgulu de s'ispèrdere).

Carchi linguista cunsìderat chi casi totu is limbas aborìgenas sunt imparentadas, mancari de a tesu, e ddas classìficant in duas famìlias mannas: is limbas pama-nyunganes, faeddadas in sa majoria de s'Austràlia, e is limbas non pama-nyunganes, faeddadas in su norte de su continente. Ma a causa de sa dificultade de istabilire una filogènia crara, àteros istimant chi is limbas aborìgenas non formant famìlias linguìsticas a berus, si nono chi costituint un'àrea linguìstica, est a nàrrere, unu grupu de limbàgios simigiantes a causa de sa prossimidade geogràfica issoro e de is cuntatos fitianos.

Unas cantas limbas aborìgenas sunt cunsideradas limbas isoladas, comente est in su casu de sa limba Tiwi faeddada in s'ìsula de matessi nùmene, in su Territòriu de su Norte. Pro su chi pertocat sas limbas de sos aborìgenos de Tasmània, si connoschent tropu pagu pro ddas pòdere relatzionare.

Situatzione in su de 21 sèculos

Is comunidades indìgenas australianas (aborìgenos e isulanos de s'istrintu de Torres) presentant graes defitzèntzias sanitàrias e econòmicas, e is inditadores sotziales ddos ponent in posiduras inferiores pro su chi pertocat sa salude, la educatzione, s'impreu, sa poberesa e sa delincuèntzia.

In su 2004, su tando Primu Ministru, John Howard, aiat istabilidu una sèrie de cuntratos cun is comunidades aborìgenas in is cales si ddis cuntzediant agiudos econòmicos sustantziales a càmbiu de una sèrie de cumpromissos, comente s'iscolarizatzione de is pipios. Custos cuntratos sunt connotos che Shared Responsibility Agreements (Contratos de Responsabilidade Partzida). Ant marcadu unu fùrriu importante in sa polìtica aborìgena chi at pasadu de s'"autodeterminatzione" subra is temas de sa comunidade issoro a s'"obligatzione mùtua" cun is comunidades no aborìgenas. Unos cantos setores ant calificadu custos acordos che "acordos paternalistas e ditatoriales". Su cuntzetu de "obligatzione mùtua" est istadu intradu reghentemente e s'àplicat a totu is australianos benefitziàrios de s'assistèntzia sotziale e sanitària, chentza distintzione de orìgines, semper che non siant disàbiles nen betzos.

Is istatìsticas publicadas dae su guvernu de Austràlia assortant is aborìgenos e is isulanos de s'istrintu de Torres suta denominatzione "indìgenos australianos". Is tzifras faghent riferimentu duncas a totu is bividores autòctonos de Austràlia, foras pro cando s'ispetzìfichet su contràriu.

Edade mèdia e isperu de vida

Sa populatzione indìgena de Austràlia est meda prus giòvana de sa populatzione no indìgena, a càusa de is tassos de mortalidade e de naschimentos majores. S'edade mèdia istimada est de 21 annos pro is indìgenos e de 37 pro is non indìgenos. Pro custa resone, si introduint a s'ispissu fatores de curretores (age standardization) in su momentu de cumparare istatìsticas subra ambas is populatziones.

Resurta fintzas difìtzile cantificare s'isperu de vida de is indìgenos cun pretzisione, sende chi ammancant datos subra su nùmeru esatu de mortes.S'ufìtziu de istatìstica australianas aiat cambiadu pro custa resone is medidas de anàlisi de is datos regortos, e abisat che non si podent cumparare is ùrtimas tzifras publicadas cun is publicadas in editziones anteriores. In su 2009, s'isperu de vida s'istimaiat in 67,2 annos pro is òmines (11,5 annos prus pagu che pro is òmines no indìgenos) e in 72,9 annos pro is fèminas (9,7 annos prus pagu chi non pro is fèminas no indìgenas).

Salude

Sende chi tenent pagu passu a s'assistèntzia sanitària, is aborìgenos tenent prus problemas de salude. Annotamala, fatores comente poberesa, educatzione insufitziente, abusu de drogas, su passu bàsciu a istruturas sanitàrias in is zonas isuladas e sa pressione culturale (chi resurtat in meda pagu comunicatzione intre comunidades indìgenas e traballadores sanitàrios) ìmplicant una disugualadura pro su chi pertocat s'isperu de vida. Guvernos federales sighidos ant rispostu a custos problemas cun s'implementatzione de programmas comente pro esempru s'Ufìtziu de Salude de Aborìgenos e Isulanos de s'Istrintu de Torres, cosa chi ìmplicat prus assistèntzia sanitària intre is comunidades indìgenas, però is problemas galu abarrant tales.

Criminalidade e impresonamentu

Su tassu de impresonamentu intre aborìgenos est chimbe bortas prus artu chi no intre is òmines nieddos de Sudàfrica durante s'Apartheid. In su 2002, fiant duas bortas prus a fitianu vìtimas de agressiones violentas chi no is no indìgenos. In s'annu 2001 unu 24% de sa populatzione indìgena aiat denuntziadu de èssere vìtima de violèntzia. In su mese de làmpadas de su 2004 unu 21% de is presoneris fiant indìgenos. B'ant relatziones frecuentes de violèntzia domèstica e istorbos in is comunidades.

Abusu de drogas

Medas comunidades indìgenas sufrint de mannas cantidades de problemas sotziales, sanitàrios e legales assotziados cun s'abusu de drogas illegales. In su 2007 una cherta de s'Istrategia Natzionale de Drogas aiat informadu chi is indìgenos s'astenent prus de s'alcol chi no is no indìgenos (unu 23,4% contra unu 16,8%), però chi consumant alcol sunt prus in perìgulu de bufare a unu livellu meda elevadu (unu 27,4% contra unu 20,1%) Pro cumbàtere contra a custu problema s'est intentadu de implementare una sèrie de programmas de preventzione e reduida de s'abusu de alcol. Medas de custos programmas sunt istados cumintzados dae is comunidades e totu. Is istrategias incluint decraratziones de "Zonas chentza de alcol" in sinu a is comunidades indìgenas, proibiduras e astringhiduras de atzessu a puntos de benta e collaboratziones de sa tzitadinàntzia. Mancari in una cantas comunidades at basciadu su nùmeru de problemas acapiados a s'alcolismu, pro àteras galu est unu problema atuale. Àteru problema est s'inalatzione de petròliu intre unas cantas comunidades isuladas.