Limba aromuna

(Reindiritzadu dae Limba arumena)
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Arumenu
Armãneascã, Armãneshce, Armãneashti, Armãnã
RegionesComunidades linguìsticas minores medas in:

bandera Albania
bandera Bulgaria
bandera Grètzia
bandera Matzedònia de su Norte
bandera Romania
bandera Sèrbia

Chistionadores
Totale250,000
Tassonomia
FilogenesiLimbas indo-europeas
 Limbas itàlicas
  Limba latina
   Romanzas
    Romanzas orientales
     Arumenu
Còdighe de classificatzione
ISO 639-1lad
ISO 639-2rup
ISO 639-3rup (EN)
Glottologarom1237 (EN)
Estratu in limba
Decraratzione Universale de sos Deretos de s'Òmine, art. 1
Tuti iatsâli umineshtsâ s-fac liberi shi egali la nâmuzea shi-ndrepturli. Eali suntu hârziti cu fichiri shi sinidisi shi lipseashti un cu alantu sh-si poartâ tu duhlu-a frâtsâljiljei.

S'arumenu est una limba neolatina de su grupu de is limbas balcorumenas faeddadu in su sud-estu de Europa dae unas 250 000 persones de su pòpulu arumenu.

Cumpartzit simigiàntzias cun su rumenu, ma iantimes de custu chi aiat tentu influèntzias de is limbas islavas, s'arumenu at tentu influèntzia de su gregu. Unos cantos filòlogos no ddu cunsìderat una limba seberada, àteros petzi unu dialetu antigu de su rumenu. Una de is caraterìsticas fonèticas piessignas suas est sa pèrdida de sa f- initziale latina (a su matessi de s'ispagnolu): ferrum → her, "ferru", mancari custa matessi caraterìstica dda cumpartzet fintzas cun su meglenorumenu.

Custa limba in die de oe si faeddat in comunidades isparghinadas intre is istados a sighire: Grètzia, Bulgaria, Romania, Matzedònia de su Norte, Albania, Sèrbia e, pro more de is flussos de migratzione in is Istados Unidos, in Frantza, in Austràlia e in Germània. Tale isparghinadura s'ispricat ca durante is sèculos sa majoria de sos arumenos (numenados in tempos colados dae sos islavos "kutzovalacos") fiat istadu fortzadu a unu istile de vida transumante in caravanas, sighende tzircùitos in su sud de sa penìsula balcànica.

Sa limba s'assimìgiat a su rumenu, sa diferèntzia prus manna s'agatat in su vocabulàriu. B'at meda prus pagas paràulas de orìgine islava in s'arumenu e nd'at de prus de orìgine grega, riflessu de su cuntatu istrintu de is arumenos cun is gregos durante s'istòria issoro.[1]

Si cunsiderat chi intre s'annu 800 e su 1200 su latinu vulgare faeddadu in is provìntzias balcànicas de s'Impèriu Romanu si fiat divididu in bator limbas: dacorumenu, s'arumenu, meglenorumenu e istrorumenu.

Una possibilidade pro s'orìgine de s'arrumano est chi, a sa pròpia manera comente su rumenu istandard benit segundu is teorias dae su latinu allegadu dae is getos, dae is dàtzios e dae is colonos romanos de s'atuale Romania, s'arumanu derivat de su latinu faeddadu dae is tràtzios e illìrios chi biviant in su sud de is Balcanos (norte de s'Epiru, Matzedònia e Tràtzia).

Is influèntzias gregas sunt prus fortes chi in cale si siat àtera limba romanza orientale, susetotus proite s'arumenu usat paràulas gregas pro formare neologismos, mentras chi su rumenu ddas bogat pro sa majoria dae su frantzesu.

Cun s'arribu de is otomanos in is Balcanos, s'arumunu at retzidu puru carchi paràula turca. Sa cumponidura lessicale galu si mantenet romanza in sa majoria.

Istatus atuale

modìfica

In totu is paisos in ue est faeddada, is tendèntzias de assimilatzione de sa populatzione arumena - e duncas de sa limba e cultura issoro . sunt istadas fortes meda. Sa limba arumena est torradu insegus meda, ma sighit a aguantare e sa situatzione sua est megiorende in is ùrtimos binti annos.

Matzedònia de su Norte

modìfica

Sa Matzedònia de su Norte est unu paisu in ue is aroumenos tenent istatutu de minoria natzionale e dae su 2001, s'arumenu est limba ufitziale in sa tzitade de Kruševo.[2] In su 2001, su linguista americanu Victor A. Friedman aiat averguaiat ca s'arumenu fiat imparadu in Skopje, Štip, Bitola, Kruševo, Kumanovo, Struga e Ohrid, e chi s'agataiant trasmissiones de ràdiu e de televisione in custa limba.[3]

In Albania puru, is arumenos ant retzidu s'istatutu de minoria natzionale su 13 de santugaine de su 2017. Su chircadore Dorin Lozovanu, de sa Repùblica de Moldàvia, at iscritu in su 2012 chi in is localidades de Korçë, Divjaka, Selenicë e Vlora s'agataint iscoas in ue s'insingiaiat s'arumenu comente isseberu optzionale. Annotamala in Divjaka e a Vlorë is servìtzios religiosos si faghiant susetotus in custa limba, e s'agataiat imprenta arumenu.[4]

In Romania is arumanos non tenent istatutu giurìdicu perunu, ma s'interèssiu pro sa limba issoro at pigadu una losania tzerta in ie puru. In s'imparu pùblicu, is istitutos podent pònnere intre is cursos optzionales, s'imparu de sa disciplina « Cultura e traditziones arumenas » cumprendende puru letziones de limba. [5] S'agatant fintzas programmas aprovados dae su Ministèriu de s'imparu, chi prevident un'ora de cursu a sa chida pro custa disciplina.

Grètzia

modìfica

In Grètzia s'arumenu est semper istadu una limba subordinada a su gregu, giai in antis de s'intregu in s'istadu gregu de is territòrios in ue sa limba est ispainada. DIfatis, sa limba de sa cultura de is faeddadores arumanos fiat pro traditzione su gregu. Durante sa segunda metade de s'otughentos s'istadu rumenu aiat abertu iscolas pro is arumanos - sa cale limba est meda simigiante a su rumenu. Custa initziativa fiat bida cun suspetu dae sa Grètzia, chi timiat pro non ddos chèrrere assimilare a issa etotu sa Romania. Cun s'intrada de sa Romania in su ròdiu sovièticu a pustis de sa segunda gherra mundiale is iscolas fiant serradas e pro is arumanos, perunu imparu formale de sa limba issoro fiat afiantzadu, masaprestu, fiant incoragidos informalmente a faeddare su gregu. Sa comunidade arumana matessi sighiat custa polìtica, e una parte de issos s'oponet a intrada de s'impau de sa limba in su sistema educativu, ca ddu bient comente una manera artifitziale de ddos seberare de is àteros gregos. Cun su colare de is annos, totus is intentos de sa polìtica tzentrale de propònnere s'imparu de sa limba in is iscolas at agatadu respostas negativas de is comunidades interessadas. Sende gasi, su tema de s'imparu de sa limba e de s'amparu de sa comunidade arumena abarrant in Grètzia unu tema delicadu de allegare.

Riferimentos

modìfica
  1. (FR) Nicolas Trifon / Nikola Trifon, Les Aroumains, un peuple qui s’en va / Cincari, narod koji nestaje, in Le Courrier des Balkans, 2010. URL consultadu su 17 freàrgiu 2022 (archiviadu dae s'url originale su 10 freàrgiu 2011).
  2. In virtude de s'emendamentu n° V. de sa costitutzione [archive], chi is istìpulat ca is limbas de minoria sunt ufitziales a costadu de su matzèdonu in is localidades in ue sa minoria imbatet a su 20 % de sa populatzione.
  3. (EN) The Vlah Minority in Macedonia:Language, Identity, Dialectology, and Standardization, in archive.wikiwix.com.
  4. (RO) Lozovanu, Dorin, Aromâni, meglenoromâni, istroromâni: aspecte identitare și culturale, in https. URL consultadu su 17 freàrgiu 2022 (archiviadu dae s'url originale su 25 làmpadas 2020).
  5. (RO) Ordin privind aprobarea planurilor-cadru de învățământ pentru învățământul gimnazial, in archive.wikiwix.com.

Ligàmenes a foras

modìfica

Àteros progetos

modìfica
Controllu de autoridadeGND (DE4112594-0 · NKC (ENCSph715124

 
Wikimedaglia
Custu est unu de sos artìculos de su mese, est a nàrrere unu de sos mègius artìculos creados e postos in sa pàgina printzipale dae sa comunidade, chi l'at isseberadu pro su mese de austu de su 2023

Candidados pro sos meses benidores

Totu sos artìculos de su mese