Organizatzione pro sa Cooperatzione e s'Isvilupu Econòmicu


OCIE (OECD)
OECD logo.svg
OECD member states map.svg
Nùmene ufitziale: Organisation for Economic Co-operation and Development
Istadu: Sede Frantza
Regione: Organizatzione mundiale
Sede: Parigi
Fundatzione: 1961
Punna: Istimulare su progrèssu econòmicu
Situ web: Giassu Istitutzionale

S'Organizatzione pro sa Cooperatzione e s'Isvilupu Econòmicu (OCIE, o OECD segundu sa sigla in inglesu) est un'organizatzione internatzionale formada dae sos paisos suta-isvilupados chi atzetant sos printzìpios de democratzia partetzipativa e de su lìberu mercadu. Fiat originada in su 1948 che Organizatzione pro sa Cooperatzione Econòmica Europea (OCEE), pro agiudare in s'amministratzione de su Pranu Marshall pro sa torrada a fraigare de s'Europa a pustis de sa Segunda Guerra Mundiale. A pustis fiat allargada fintzas a istados no europeos, e su 1961 s'est acontzada e s'est cunvertida in s'organizatzione atuale.

Sa sede de s'OCIE s'agatat in Parigi (Frantza) e òcupat su Château de la Muette, chi est istadu achiridu a sa famìlia Rothschild. Dae sa 1 de làmpadas de su 2006 su messicanu Ángel Gurría nd'est su secretàriu generale (est su primu secretàriu de unu "istadu de su sud" chi est istadu seberadu).

Istados membrosModìfica

Istados fondadoresModìfica

Àustria, Bèlgiu, Danimarca, Frantza, Grèghia, Irlanda, Islanda, Itàlia, Lussemburgu, Norvègia, Paisos Bàscios, Portugallu, Rennu Unidu, Isvètzia, Isvìtzera, Turchia.

Istados intrados a pustisModìfica

Germània, Ispagna, Istados Unidos, Cànada, Giapone, Finlàndia, Austràlia, Noa Zelanda, Mèssicu, Repùblica Tzeca, Corea de su sud, Polònia, Ungheria, Islovàchia, Tzile, Estònia, Israele, Islovènia, Letònia.





 
Artìculu in LSC