Aristanis

citadi sarda
(Reindiritzadu dae Oristanis)
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Aristanis
Nùmene ufitziale: Aristanis[1], Oristano
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Aristanis (OR)
Sìndigu: Massimiliano Sanna RS dae su 16-6-2022
Ladiore: 39°54′20.95″ Nord
Longhiore: 8°35′29.79″ Est
Artiore: 5 m. subra su mare
Tirada: 84,57 km²
Populatzione: 30 411
359,6 biv./km²
Apendìtzios: Donigala, Massama, Nuraxinieddu, Sibì, Turrimanna
Comunes lacanantes: Biddaubrana, Boàtiri, Crabas, Nurachi, Prammas, Santa Justa, Siamanna, Siimajori, Simaxis, Sabarussa, Tzeddiani
Còdighe postale: 09170
Prefissu telefònicu: 0783
Còdighe istat: 095038
Còdighe catastale: G113
Bividores: Aristanesus
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Archillau
13 de friàrgiu
Giassu web: Giassu istituzionale


Aristanis[1] (a bortas iscritu Oristanis[2][3][4][5][6][7] in italianu: Oristano, in ispagnolu Oristán, in catalanu Oristany), est una tzitade de sa Sardigna tzentru-otzidentale cun 30.411 bividores, seu de sa Meria o Provìntzia de Aristanis. Est situada in sa parte prus a nord de sa prana de su Campidanu in sa Curadoria anomenada Campidano de Aristanis.

Capitale de provìntzia dae su 16 de trìulas de su 1974, sa tzitade tenet un'istòria antiga; de orìgine artumesuevale, est istada tempus meda capitale de su Giuigadu de Arborea.

Geografia fìsica

modìfica

Territòriu

modìfica
 
Su golfu de Aristanis bidu dae su monte Arci

Aristanis est in sa costa tzentru-otzidentale de sa Sardigna, cara a s'omònimu golfu, acanta su foghe de su Tirsu.

  Su golfu, de forma prus o mancu ovale, ddu serrant su cabu Frasca a sud e su cabu Santu Marcu a nord.

Duncas, Aristanis abarrat bastante esposta a is bentos otzidentales. Su printzipale est su bentu estu, chi sulat dae nord-ovest e in unas cantas dies a s'annu superat is 100 km/h subra de Capo Frasca. A Aristanis però arribbat in manera lèbia (a inghìriu de 80 km/h), gràtzias a sa matessi forma de is duos cabos, sa cale artària màssima lompet a prus de 80 metros, chi amparant sa tzitade dae su bentu tropu forte. Is montes prus artos in sa zona sunt su Monteferru a nord (1050 m s.l.m.) e su monte Arci a est (815 m s.l.m.), tropu a tesu pro amparare dae sa tramontana e dae su levante. Pro custu, sa tzitade abarrat esposta a totu is cuadrantes, in particulare a su bentu de sole, chi benende dae sud-est passat sena ostàculos in totu su Campidanu, dae Casteddu a Aristanis.

Aristanis òcupat sa parte NW de sa matessi campura, chi resurtat prus fèrtile gràtzias a is fundos fines chi nche carrat su riu Tirsu. Sa tzitade est in sa riba de manca de custu frùmene, a 5 metros subra de su livellu de su mare. Su Tirsu est su riu prus longu de sa Sardigna, e passat in s'ìsula in diretzione SW dae sa badde ampra de su Gotzèanu pro isfogare in su Golfu de Aristanis, a belle 4 km in lìnia de àera de sa tzitade.

Su clima, temperadu de is latitùdines de mesu, in s'istadiale est sicu e callente e in s'ierru est friscu e proinosu (clima mediterràneu). Is istajones de intermesu tenent temperaduras mites.

In Aristanis ddoe ant tassos artos de umidade, chi dda faghent bastante ùmida, mescamente in s'istiu. Nointames custu, nde sulat fintzas bentu a fitianu, gràtzias a sa presèntzia de s'imbàtidu chi mòderat sa calura de s'istiu.

Is pròidas si cuntzentrant intre santugaine e martzu, batende unos 580 mm/annu. A bias is nèbidas carcas de sa badde mesana de su Tirsu resessent a calare in sa campura, arribbende a sa tzitade. In s'ierru non sunt raras is ghiddiadas, mescamente in is bighinados perifèricos de sa tzitade ue, in is notes prus frìgidas, sa temperadura calat unos grados suta de su zero.

Orìgines de su nùmene

modìfica

Su nùmene de sa tzitade de Aristanis podet bènnere dae su gentilìtziu romanu Aristius. Su geògrafu bizantinu Giorgi Cìpriu in su sèculu VII tzitat s'Arhistianés límne (istagnu de Aristanis), mentras sa tzita prus antiga de su poleònimu est in una carta arborensa de is primos de su sèculu XII, in ue est mentovada comente a Aristanis[8].

In ispagnolu est Oristán e in catalanu, Oristany[9], nùmenes chi s'impreant immoe etotu e chi sunt documentados in manera ampra fintzas in sa limba iscrita.[10]

Istòria

modìfica

Preistòria e istòria antiga

modìfica

Is èsseres umanos ant abitadu su territòriu de Aristanis dae su perìodu prenuràgicu e nuràgicu.

In su sèculu VIII a.C., in su cuntestu de sa colonizatzione fenìtzia de sa costa, sunt nàschidas is tzitades de Tharros, in territòriu de Crabas, e Othoca, in territòriu de Santa Justa. Sighint àteros rastros de frecuentatzione pùnica e romana.

Istòria mesuevale e moderna

modìfica
 
Unas ruinas de is muros mesuevales de Aristanis

S'Aristianis giuigale, pesada acanta sa tzitade fenìtziu-pùnica e romana de Othoca, est essida de importu in su 1070, cando s'archipìscamu arborensu Theoto nch'aiat trasferidu sa seu obispale, abbandonende sa Tharros oramai arruinada, e su Giùighe Orsocu I dd'aiat decrarada capitale de su Giuigadu de Arbarè.[11] Est probàbile chi custu trasferimentu siat cunseguèntzia de is curreras saratzenas chi in cuddos annos fiant comunas in su litorale otzidentale sardu, e a is cales sa tzitade de Tharros fiat vìtima a s'ispissu. Sa tzitade noa, imbetzes, fiat amparada pro mèdiu de is istagnos de Santa Justa e sa furcadura de su fume Tirso, chi in antis de arribbare a Aristanis si partziat in duos ramos, de is cales unu colaiat a nord e s'àteru a sud de sa tzitade.

 
S'istemma de su Giuigadu de Arbarè: s'àrbore irraighinadu arborensu

Su mesuevu aristanesu su caraterizaiat pro more de is medas gherras intre su giuigadu arborensu e is àteros regnos sardos. In su 1195, su Giùighe de Casteddu Guglielmo de Massa aiat invàdidu s'Arbarè, fintzas a sa capitale, chi dda at craspuada e posta fogu, faghende dannos graes a s'antiga catedrale.[12]

 
Un'iscritzione dae sa Porta de Mari (1293)

Is giùighes arborensos sutzessivos, però, dda ant acontzada, e in is sèculos XIII e XIV ddi ant megioradu is fortificatziones antigas, chi su Giudice Barisone aiat pesadu, mediante su fràigu de unas bintoto turres e s'artziada de is muros tzitadinos finas a is deghe-bìndighi metros.[12] Aristanis a s'època contaiat unos 10.000 abitantes e, cumprendende is burgos de San Lazzaro, Nono, Madalena e Vasai crompiat un'estensione de unos 27 ètaros. Sa forma de sa tzitade a fusu fiat tìpica de sa tzitade-fortificada mesuevale italiana.[12] Sa règia giuigale s'agataiat in sa pratza Manno de oe, a in antis narada "Sa Majorìa".[12]

In su 1324 su Giuigadu de Arbarè si fiat alleadu cun is catalanu-aragonesos, chi aiant isbarcadu in s'ìsula cun s'idea de conchistare is possedimentos pisanos pro nde creare su Regnu de Sardigna, pro posca passare a ddos cuntrastare pro tempus meda. Sa gherra longa e sambenosa est essida in su tentativu de egemonia a subra de totu s'ìsula, operadu dae su giùighe Mariano IV (1347-75) e dae is fìgios suos Ugone III (1376-83) e Elianora (1383-1404), reghidora de is fìgios; sa cuntierra aiat bisestradu totu sa Sardigna, no is duas fatziones isceti, fintzas pro more de is epidèmias de peste; sa matessi Aristanis est istada interessada in is sa gherra, e duncas chinta de assìtiu, sena resèssida, dae Pere Martínez de Luna in s'istiu de su 1368[13].

Su Giuigadu de Arborea est istadu su cun sa bida prus longa de is giuigados sardos, e at acabbadu de esìstere in su 1420, cando s'ùrtimu soberanu de Arborea, Gulliermu III de Narbona, aiat tzèdidu su chi abarraiat de s'antigu regnu a sa Corona aragonesa pro 100.000 fiorinos de oro[14].

 
S'istemma de Aristanis in s'època ispagnola

Duncas, in su 1420 is aragonesos ddu ant trasformadu in unu marchesadu in favore de Lenardu Cubeddu, discendente de Ugone II de Arbarè.

Lenardu de Alagon, ùrtimu marchesu de Aristanis, aiat intentadu de rivendicare is territòrios pròpios a su Vitzeré, ma in su 1478 a Macumere s'esèrtzitu suo at subidu una derrota grae meda, e duncas su marchesadu ddu ant annessu a su Regnu de Sardigna in manera definitiva[15]. Is res de Aragona ant assùmidu su tìtulu de marchesu de Aristanis, e oe ancora apartenet a is res de Ispagna, a su presente Filipu VI de Ispagna. Dae insaras Aristanis, artziada a su rangu de tzitade règia in su 15 de austu de su 1479[16], at sighidu s'istòria de sa Sardigna ispagnola.

Intre su 1542 e su 1572, s'est fraigada sa turre costera, oe narada Torre Manna, pro amparare s'intrada a su golfu de Aristanis, e su foghe de su Tirsu chi si ddu podiat impreare pro lòmpere a sa tzitade. Don Peroche de Salazar at tentu su còmpitu de subrintendere a sa fundatzione; custu òmine est istadu su primu capitanu e <i>alcalde</i> de Aristanis, dae su 1530 a su 1543.

 
S'internu de sa Catedrale

Su 21 freàrgiu 1637, durante sa gherra de is Trinta annos, una flota frantzesa de barantasete vascellos, a su cumandu de Enrico de Lorena, conte de Harcourt, aiat isbarcadu in s'oru de Aristanis e aiat assachiadu sa tzitade pro belle una chida.[17] Non cherende posca afrontare is milìtzias de su Regnu de Sardigna, chi arribbaiant a sucursu de sa tzitade crompida, is frantzesos si fiant retirados in manera pretzipitosa, abbandonende fintzas is istendardos, chi oe si cunservant in sa catedrale.[17] In su 1720 Aristanis, comente a su restu de s'ìsula, est passadu a sa dinastia de is Savojas.

Istòria cuntemporànea

modìfica
 
Sa Bia Dereta (xilografia, 1899)

In s'abrile de su 1921, Davide Cova, Emilio Lussu, Camillo Bellieni e unos cantos àteros subrabìvidos sardos de sa prima gherra mundiale ant fundadu su Partidu Sardu de Atzione in sa tzitade.

In su 1927, a su comunu de Aristanis s'agregant, comente a fratziones, is comunos de Massama, Nuraxinieddu, Silì e Santa Justa. A custu ùrtimu, in su 1947, ddi ant torradu s'autonomia comunale.

Istachende·si cun su tzircundàriu suo dae sa Provìntzia de Casteddu, Aristanis est essida capitale de sa Provìntzia de Aristanis, a pustis de sa creatzione sua in su 16 de trìulas de su 1974.

 
Una mirada de sa tzitade

Monumentos e logos de interessu

modìfica

 

 
Sa catedrale de Santa Maria Assunta
 
Sa crèsia de Santu Frantziscu
 
Sa crèsia de Su Cramu

Architeturas religiosas

modìfica
  • Catedrale de Santa Maria Assunta (1130). Destruida in un'assìtiu, durante su rennu de Marianu II dda ant torrada a costrùere. De s'istrutura originale abarrant petzi bases de s'àbside e de su campanile e sa capella de su Remèdiu, chi acasàgiat unas cantas isculturas medievales.
    In su 1733 s'isciusciat sa Catedrale gòtica de su sèculu XIII pro nde fàghere una de istile barocu. A custa fraigada pertenet sa Capella de s'Archivietto, in ue si cunservant is ossos de Santu Archillau.
  • Seminàriu Tridentinu, fraigadu in su 1712.
  • Canònica Antiga de sa Catedrale.
  • Crèsia de Santu Frantziscu, in istile neoclàssicu, s'atuale crèsia est òpera de s'architetu casteddaju Gaetano Cima, de su 1835.
  • Crèsia e monastèriu de Santa Crara, su cumplessu est fraigadu in su 1343 pro su Giùighe Pedru III de Arbarè subra de una crèsia preesistente dedicada a Santu Bissente. Est un'edifìtziu in istile Franco-Gòticu cun una navada sìngula e un'àbside cuadrada. Est unu de is pagu rastros de s'arte mesuevale in Aristanis.
  • Crèsia e cunventu de Su Cramu. Òpera de s'architetu Viana, dda aiat cummissionada su Marchesu de Arcais, e s'istile est Barocu-Rococò. Si tratat de unu de is mègius esèmpios de Barocu e Rococò aristanesos.
  • Crèsia de su Santu Ispìritu. Sa crèsia est tzitada in unos cantos documentos de su sèculu XVI, ma petzi un'iscumbata archeològica diat pòdere ammustrare cun tzertesa is orìgines prus antigas de custu edifìtziu, chi segundu unas cantas ipòtesis diat leare a s'edade bizantina.
  • Santu Sebastianu, connota fintzas comente Santu Sebastianu in foras de is muros, cun Santu Martinu fiat s'ùnica crèsia mesuevale chi s'agataiat a foras de su tzircùitu muràriu de sa tzitade. Fiat frecuentada mescamente dae pellegrinos e massajos. S'edifìtziu atuale ddu ant fraigadu intre sa fine de su XVI e is cumintzos de su sèculu XVII, e est cunsiderada sa crèsia parrochiale prus antiga in is burgos de sa tzitade.
  • Basìlica de su Remèdiu, s'agatat in sa fratzione de Donigala Fenughedu, est meta de pellegrinàgiu durante is dies de N.S. de su Remèdiu, su 8 de cabudanni.
  • Crèsia e monastèriu de is Caputzinas. Totu su cumplessu religiosu de sa crèsia e de su cunventu de is mòngias ddu ant fraigadu in su 1739 subra cummissione de su tzitadinu aristanesu facultosu Pietro Ibba.
  • Crèsia de sa Beata Vèrgine Immaculada e cunventu de is caputzinos. Sa crèsia e su cunventu annessu ddos ant pesados in su 1608 subra cummissione de su nòbile aristanesu Domenico Paderi. Su cumplessu fraigadu a foras de sa tzinta murària, in su caminu chi portat a sa crèsia e cunventu de Santu Martinu, dae is orìgines suas acasàgiat is mòngios caputzinos.
  • Crèsia de Santu Martinu, tzitada in su testamentu de Ugone II de su 1335, dda ant fraigada fortzis in su sèc. XIII e portat, isculpidos in unu capitellu, is istemmas cun is palos de Aragona acostagiados a s'àrbore irraighinadu de Arborea.
  • Crèsia e Cunventu de Santu Domìnigu, fraigados in su 1634 subra cummissione de su nòbile aristanesu donnu Baldassare Paderi. Su cumplessu at acasagiadu is domenicanos finas a su 1832.
  • Oratòriu de sa Purìssima, capella-oratòriu antiga de sa Cunfratèrnita de s'Immaculada naradu de sa Purìssima, documentada giai dae su sèculu XVII.
  • Crèsia e ispidale de Santu Antoni Abate (Hospitalis Sancti Antoni), tzitadu in su testamentu de Ugone II de Arbarè de su 1335, est a intro de sa tzitade murada, e serbiat pro s'assistu de is malàidos. Sa crèsia de Sant'Antoni acanta de s'ispidale, de orìgine gòtica, tenet unu campanile a vela a duas lughes e resurtat orientada cun sa faghe a ovest.
  • Crèsia de Santu Màuru Abate.
  • Santu Giuanni de is frores, a in antis narada Santu Giuanni de foras, fiat una de is cresieddas de su sartu de sa tzitade medievale.
  • Santu Efis. Crèsia baroca de su sèculu XVIII, s'agatat in su bighinadu de Su Brugu.
  • Santa Lughia. Crèsia in istile neoclàssicu, s'agatat in su tzentru istòricu pagu a tesu de sa crèsia de santa Crara.
  • Crèsia de Santu Saturnu, torrada a fraigare in su 1901, resurtat subraposta a un'edifìtziu antigu meda intituladu a su màrtire callaritanu Santu Saturnu. A intro, ddoe at un'altare majore fatu in màrmaru toscanu.
  • Campusantu de Santu Pedru, fraigadu in su 1835 subra cummissione de Mons. Giovanni Bua, Archipìscamu Arborensu.
  • Crèsia de Santa Petronilla, de orìgine romànica, in is sèculos at tentu interventos meda. Documentada giai in su 1341, si presentat cun un'impiantu mononavadu. A intro si cunservant is bultos antigos de linna de sa santa titulare de sa crèsia. S'agatat in sa fratzione de Donigala Fenugheddu.
  • Crèsia de Santa Maria Madalena. Su primu mentovu s'agatat in su testamentu de Ugone II de su 1335, e dda ant fraigada in un'istile chi bidet ancora motivos ligados a su romànicu ma cun insertadas gòticas; est datàbile a is cumintzos de su XIV sec., e s'agatat in sa fratzione de Sibì.
  • Crèsia de Santu Nigola, Oratòriu de is Ànimas, est acanta de sa crèsia parrochiale de su sèc. XV dedicada a Santa Maria Assunta. S'impiantu suo forsis torrat a s'època artumesuevale, mentras is interventos sutzessivos sunt de època romànica, cun probabilidade dae sa primu metade de su sèculu XIII; s'agatat in sa fratzione de Massama.
  • Crèsia de Santu Pàulu Apòstolu. Assetiada in is bighinados de Toràngius e Axi Anadis, dda ant costrùida in is annos noranta de su Noighentos, e dda ant mantenta is prados frantziscanos de Santu Frantziscu finas a su 2013.
  • Crèsia de Santu Giusepi traballadore. S'agatat in sa zona de Sa Ròdia.
  • Crèsia de Sacru Coro. Assetiada in sa zona chi pigat su nùmene suo e chi in antis fiat mutida "Corea", est una crèsia in tzimentu armadu chi de is annos sessanta-setanta.
  • Crèsia de Santu Giuanni Evangelista. S'agatat in su bighinadu de Santu Nigola. Est sa crèsia prus reghente.
 
Su seminàriu de s'artzipiscamadu
 
Sa turre de Marianu II o de Santu Cristòforu

Architeturas tziviles

modìfica
  • Palatzu de is Iscolopos - pratza Elianora - seu de su Munitzìpiu
  • Palatzu Giuigale (ex presone), is primas mitzas chi nde testimòniant s'esistèntzia s'agatant in is crònacas de s'arribada a Aristanis de s'Archipìscamu de Pisa, Federico Visconti, in su 1263. Sa noa est cunfirmada in su testamentu de su Giùighe Ugone II de su 1335, chi ddu localizat in un'ala de sa pratza de sa Majoria, oe pratza Manno.
  • Palatzu de Arcais - cursu Umberto (bia Dereta) - seu de sa Provìntzia.
  • Domo de Elianora, in sa bia Parpaglia.
  • Seminàriu de s'artzipiscamadu - bia Crèsia majore
  • Palatzu Falchi - cursu Umberto (bia Dereta)
  • Palatzu Carta - pratza Elianora
  • ''Casa de la Ciudad'' - pratza de sa Tzitade (pratza Elianora)
  • Palatzos Bastogi (palatzos SAIA), un'esempru de architetura ratzionalista in Aristanis - bia Casteddu.
  • Palatzu Isco.Ti.Co., oe ancora si nde chistionat meda pro more de su cuntrastu urbanìsticu suo cun sa Turre de Santu Cristòforu chi ddi est acanta - pratza Roma.
  • Palatzu Tolu - Bia Vittorio Emanuele II
  • Portale de Vito Siotto, s'agatat in sa fratzione de Donigala Fenugheddu.
  • Su Ponti Mannu, in s'intrada de Aristanis Nord.

Architeturas militares

modìfica
 
Turri Manna
  • Tzinta Murària, su tzircùitu muràriu de sa tzitade de Aristanis, s'isnodaiat in 2 km peri is atuales bia Mazzini, bia G. M. Anjoy, bia Solferino, bia Casteddu, bia Diego Contini e pratza Roma. Fiat afortiadu pro mèdiu de turriones difensores cun merruleris in is ghennas e de 28 turreddas a cuatru lados.
  • Turre de Mariane II o Turre de Santu Cristòforu o Port'a Ponti. Pesada in su 1290, fiat una de is duas printzipales ghennas de intrada de s'antiga tzinta murària, e s'agatat in sa pratza Roma atuale. Sa gemella Turre de Santu Filipu o Port'a Mari, chi fiat in s'atuale Pratza Manno, dda ant aterrada in su 1907, cando in istadu de abbandonu e ruina dda aiant giuigada "de perunu balore artìsticu o culturale" a banda de su Ministeru de s'Istrutzione Pùblica .
  • Turrione de Portixedda
  • Turre Manna, in su burgu de Turri Manna.
 
S'istàtua de Elianora de Arbarè
  • Istàtua de Elianora de Arbarè, chi dda ant fraigada s'iscultore Ulisse Cambi e s'architetu Mariano Falcini, s'est inaugurada in su 22 de maju de su 1881.[18]
  • Monumentu a is Caidos de totu is gherras, in Pratza Marianu IV

Sotziedade

modìfica

Evolutzione demogràfica

modìfica

Abitantes tzensidos


Etnias e minorias istràngias

modìfica

In su 1º ghennàrgiu 2019, sa populatzione istràngia ammontaiat a 1 046 persones, o siat unu 3,3% de sa populatzione totale. Is natzionalidades printzipales fiant:

Limbas e dialetos

modìfica

Sa bariedade de su sardu faeddada in Aristanis est su campidanesu aristanesu.

Traditziones e folclore

modìfica
Sa Sartìllia

Sa Sartìglia

modìfica
 
Sa Sartìglia

Sa manifestatzione prus de importu est sa Sartìglia: giostra ecuestre de orìgine forsis mesuevale, forsis rastru de sa dominatzione catalana, chi acontesset in s'ùrtima domìniga e in s'ùrtimu martis de su carrasegare. Dda aparitzant is duos grèmios prus antigos de Aristanis: su grèmiu de is massajos, chi curret sa domìniga, e su grèmiu de is maistros de linna, chi curret su martis. Su capu-cursa est su componidori, ddu acumpàngiant su Secundu, su Terzu Cumpoi e unos cantos àteros cadderis. Partètzipant a sa sartìllia 40 parìllias, seberadas tràmite seletziones, pro unu totale de 120 cadderis.

Sa particularidade de su componidori est chi dae su momentu in su cale ddi si ponet sa màscara traditzionale in sa cara, issu non podet prus tocare sa terra fintzas a s'agabbu de sa manifestada, o siat belle 6/7 oras a pustis; si narat chi si su componidori ruet de caddu, at a acontèssere un'annada de carestia e àteras disauras.

Cada cadderi curret in sa bia Crèsia majore "seu de Santa Maria" e intentat de cròmpere cun s'ispada un'isteddu apicadu a unu nastru, postu a belle metade de sa cursa. Si narat chi, majore su nùmeru de is isteddos conchistados, mègius at a èssere sa sorte, o siat sa fertilidade de is campos in s'annu nou.

Bestimentas traditzionales de Aristanis

A s'agabbu de sa cursa, su componidori beneighet sa gente cun unu matzeddu de violas naradu "Sa Pippia de Maju".A pustis de sa Sartiglia, si curret sa Parìllia, is s'antiga arruga de Santu Sebastianu, sa bia Mazzini de oe. Is cadderis in custu casu current a tres a tres, cumbinende·si in figuras vàrias, cun acrobatzias, a sa ritza subra de is caddos e in àteros modos vàrios, formende trìades, s'ammustrant in evolutziones subra de is caddos in cursa.

Annestru

modìfica

In su territòriu comunale ddoe sunt 11 iscolas segundàrias de segundu gradu, de is cales 10 pùblicas e 1 privada, 5 iscolas segundàrias de primu gradu pùblicas e 7 iscolas primàrias pùblicas e 1 privada.[19]

 
Unu retablu de su Batorghentos espostu a s'Antiquarium arborense
  • Museu archeològicu Antiquarium arborensu
  • Collida de s'òpera de sa Crèsia majore
  • Pinacoteca Comunale "Carlo Contini"
  • Teatru Santu Martine
  • Teatru Garau

Infrastruturas e trasportos

modìfica

Aristanis est acanta de su caminu sardu printzipale, sa SS 131, chi curret a est de sa tzitade. Unos àteros collegamentos istradales cun su tzircondàriu sunt sa SS 388, sa SS 292 e àteros caminos provintziales.

Ferrovias

modìfica

In s'ala est de sa tzitade passat sa ferrovia Casteddu-Figari: in custa àrea ddoe est s'istatzione de Aristanis, in ue firmant is trenos de Trenitalia.

Aristanis tenet unu portu industriale (chi est però in su territòriu comunale de Santa Justa), ativu in particulare in sa movimentazione de mertzes, mescamente minerales, carbone e produtos agrìculos. In prus, in sa Marina de Torregrande ddoe at unu portu turìsticu.[20]

Aeroportos

modìfica

A unos 4 km a est de su tzentru urbanu, ddoe est s'Aeroportu de Aristanis-Fenosu, serradu a su tràficu.

Mobilidade urbana

modìfica

Su trasportu urbanu e interurbanu de Aristanis ddu frunit s'ARST cun postales.

Amministratzione

modìfica
 
Sa Pratza Elianora e su Munitzìpiu
File:Oristano-Gonfalone.png
Gonfalone comunale

Gemellàgios

modìfica

In s'annu 2019, est istada Tzitade Europea de s'Isport.

Riferimentos

modìfica
  1. 1.0 1.1 Topònimu ofitziali in lìngua sarda cunforma a s'artìcolu 10 de sa Lei n. 482 de su 15.12.1999, adotau con Delìbera de su Cunsillu Comunali n. 72 de su 15.09.2010
  2. Sa faeddada setzesa, in www.sabertulantiga.com. URL consultadu su 13 santugaine 2022.
  3. Centu concas, centu berritas cumpangia de Nuragus, in Làcanas.it, 2012. URL consultadu su 13 santugaine 2022.
  4. Ardu Angelo - Autore, in Susil Edizioni - Editoria dei tuoi Pensieri. URL consultadu su 13 santugaine 2022 (archiviadu dae s'url originale su 13 santugaine 2022).
  5. Artwork by Sergio Putzu, in streetartcities.com. URL consultadu su 13 santugaine 2022.
  6. Predi Antiogu (PDF), in sotziulimbasarda.net.
  7. sodraus, in diocesioristano.freeservers.com. URL consultadu su 13 santugaine 2022.
  8. Massimo Pittau, Il nome di Oristano, in pittau.it, 8 marzo 2017.
  9. Cerdeña: Un reino de la Corona de Aragón bajo los Austria, in books.google.es.
  10. Gran enciclopèdia catalana (XML), in enciclopedia.cat.
  11. Francesco Cesare Casula, pp. 312-313.
  12. 12.0 12.1 12.2 12.3 Francesco Cesare Casula, p.313.
  13. Francesco Cesare Casula, p.356.
  14. Francesco Cesare Casula, p.372.
  15. Francesco Cesare Casula, p.440-441.
  16. Francesco Cesare Casula, p.421.
  17. 17.0 17.1 Francesco Cesare Casula, p.453.
  18. Si veda il sito di "monumenti aperti", Copia archiviata, in monumentiaperti.com. URL consultadu su 14 aprile 2012 (archiviadu dae s'url originale s'8 martzu 2013).
  19. Scuole dell'obbligo statali, in comune.oristano.it. URL consultadu su 26 settembre 2016 (archiviadu dae s'url originale su 26 santugaine 2021).
  20. Il porto, Consorzio Industriale Provinciale Oristanese. URL consultadu su 20 febbraio 2015 (archiviadu dae s'url originale su 5 freàrgiu 2015).

Bibliografia

modìfica

Artìculos ligados

modìfica

Ligàmenes esternos

modìfica
Controllu de autoridadeVIAF (EN247705690 · GND (DE4216670-6 · LCCN (ENn83216615 · MusicBrainz bfad0a17-d371-450a-a07e-46437bf98264 · NKC (ENCSge664116 · WorldCat Identities (ENn83-216615