Crabas/LSC

Crabas
Nùmene ufitziale:	Crabas / Cabras
Istadu:	Italia
Regione:	Sardigna
Provìntzia:	Aristanis (OR)
Ladiore:	39°56'0" Nord
Longhiore:	8°32'0" Est
Artiore:	6 m. subra su mare
Tirada:	122,18 km²
Populatzione:	9.134 88,11 biv./km²
Apendìtzios:	Soanas, Sant'Uanni de Sinnis, Santu Srabadoi de Sinnis, Funtana Meiga
Comunes lacanantes:	Aristanis, Arriora, Nurachi
Còdighe postale:	09072
Prefissu telefònicu:	0783
Còdighe istat:	05018
Còdighe catastale:	B314
Bividores:	Crabarissus
Patronu:  - Santu  - Die	Maria Assumida 24 Maju
Giassu web:	comunedicabras.it

Artìculu in LSC

Crabas est una bidda de sa provìntzia de Aristanis de 9.134 bividores.

Territòriu de su comune de Crabas (inditadu in rubiu) in intro de sa Provìntzia de Aristanis

Geografia

Sa bidda s'agatat in sa costera tzentru-otzidentale de Sardigna, a su norte de su golfu de Aristanis, in su chirru prus setentrionale de sa parti de su Campidanu chi si narat de Aristanis.

Tenit làcanas cun sas biddas de Aristanis, Arriora e Nurachi.

Su territòriu de su comuni tirat a totu sa parte tzentru-meridionale de sa penìsula de su Sinnis e s'iscerat pro sa richesa de istàngius e de rius, faghendi parte de una de is àreas ùmidas prus istèrridas de Sardigna. Agiunghet a artària de unos 90 metros a subra de su mare.

Pertenent a Crabas is ìsulas de Malu 'Entu e de Su Cadalanu, chi s'agatant pagu a illargu de sa costera de su Sinnis.

Est parte de Crabas fintzas su Cungiau de Gerruso, un'ìsula amministrativa istesiada de su territòriu comunale. S'àrea s'agatat in sa riba de dereta de sa foghe de su frùmine Tirsu.

Istòria

In tempus medievale Crabas fiat parte de su giuigadu de Arbaree, in ue fiat su tzentru prus importante de sa curadoria de Campidanu Majore. Sas primas documentas in ue Crabas est ammentuada andant torra a su de 11 sèculos in ue si ddi naraiat domus de Masone de Capras. Si trataiat de unu atu in ue su giùighe Orzocor II de Lacon-Zori cunfirmaiat sa donatzione de unos cantos benes fatos dae s'ajaja sua Donna Nibata, chi issa etotu aiat retzidu de su giùighe Torbèniu de Làcon-Zori. Crabas fiat tando una bidda dotada de casteddu, residèntzia in s'oru de s'istàngiu in ue is giùighes si retiraiant fatu·fatu e a chi naraiant ''domo de su rennu''. In die de oe nd'abarrant pagus fundamentas chi podent èssere bidas a palas de sa crèsia de Santa Maria Assumida, bessende a pìgiu de s'abba.

Su casteddu teniat bàlida istratègica pro su giuigadu, difatis fiat una bera fortilesa in ue is giùighes chircaiant aprigu durante is gherras vàrias cun sos àteros giuigados. Mancari in su tempus diat pèrdere importàntzia in favore de Aristanis, in època de su giùighe Marianu IV (su de 14 sèculos) Crabas contaiat unos 200 fogos, chi beniant a èssere famìlias, e duncas teniat aprossimadamente unos 1000 bividores.

In su 1420 cun sa ruta de su Giuigadu de Arbaree e sa colonizatzione de is cadalanu-aragonesos, sa bidda fiat assignada a su marchesadu de Aristanis, pro èssere surbida a tìtulu prenu in sa Corona de Aragona cun sa ruta de su Marchesadu (1478) e a pustis in sa Corona de Ispagna.

In su 1637 Crabas fiat atacada de is sordados frantzesos de su conte de Harcourt, isbarcados a Turrimanna, ma is crabarissos aiant bogadu ''is sodraus grogus''.

In su 1652 sure Filipu IV, pro cumbàtere sa Gherra de Catalugna si fiat fatu prestare dinari de unu bancheri de Genova, Gerolamo Vivaldi. Comente fiantza de s'imprèstidu aiat dadu s'istàngiu de Crabas e su de Santa Justa. Non resissende Filipu IV a pagare su dèpidu, s'istàngiu fiat passadu de propiedade a sa familia Vivaldi.

In su 1720 sa bidda fiat passada a is ducas de Savoja, prìntzipes de Piemonte, chi fiant fatos res de Sardigna. Suta de is piemontesos Crabas faghiat parte de su marchesadu de Arcais.

In su mese de trèuluas de su 1853, sos eredes de sa famìlia Vivaldi aiant tzèdidu sa propiedade a unu notaju de Aristanis: Don Sarbadore Carta. Duos annos a pustis fiant incomentzadas is primas gherras pro torrare is terras a s'istadu e difatis, in su 1910 s'istàngiu de Santa Justa fiat ispropiadu, su de Crabas aiat però aguantau in manu a is privadus.

Fintzas a cuss'annu is piscadores de sa bidda sunt istados a totu is efetos tzeracos de sa famìlia Carta, e pro pòdere piscare dèpiant respetare is cumandos chi su mere ddis daiat. Su traballu fiat organizadu de manera ca nch'èsserent piscadores chi podiant piscare cantidades de pische majores o minores, segundu un'iscala geràrchica istabilida de règulas feudales chi duraiant dae sèculos, e chi ddos obligaiat totus a lassare a su mere a su mancu unu 40% de is banlàngios. Chi si ribellaiat a su sistema fiat bogadu e non podiat prus triballare, chi no a fura (sos ispadonis), cosa chi cheriat nàrrere riscu de èssere cassados e postos in prasone, o fintzas bochidos a fosile dae is bàrdias de s'istàngiu. Is gherras de is crabarissos e de is autoridades po torrare s'istàngiu a s'istadu ant tentu durada de prus de unu sèculu. Is piscadores ant retzidu s'istàngiu in cuncessioni dae sa Regione Sardigna in su 1981.

Fintzas a su de 18 sèculos sa populatzione de sa bidda s'est dèpida difèndere de is lòmpidas de moros chi fatu·fatu arribaiant dae mare.

In sa prima metade de su de 19 sèculos sa bidda fiat inclùida in sa provìntzia de Aristanis fintzas a su 1859, cando fiat passada a sa provìntzia de Casteddu. Crabas at torradu a fàghere parte de sa provìntzia de Aristanis in su 1974, annu cando fiat torrada a costiture.

Edade antiga

Rastus e testimonias de bividores antigos nd'at medas, ispaniadas in totu su territòriu de su comune. Si contant in totu 75 nuraghes, 45 a turre sola e 28 cumpostos. Est pretzisu nàrrere ca pro sa prus parte sunt meda addanniaus

Intra de is sitos prus importantes, cherent ammentuados su situ neoliticu de Cùcuru de is Arrius, s'ipogeu chi s'agatat a suta de sa crèsia de Santu Srabadoi, in sa biddighedda omònima e chi fiat nàschidu comente putzu pro su cultu de is abbas, e is ruinas de s'antiga tzitade de Tharros.

Crabas bida de s'istàngiu

Andat torra a su 1974 s'iscberta de sas istàtuas oe naradas gigantes de Mont'e Prama, in s'àrea omònima de Sinnis. Agatadas fatas a cantos e torradas a montare, sunt isculturas a totu tundu artas fintzas unos 2,5 metros datadas intre de su de 7 e su de 11 sèculos a.C, cosa chi nde faghet is prus antigas de s'àrea mediterrànea otzidentale. Segundu istùdios fatos cun su georadar suta diretzione de su geofìsicu Gaetano Ranieri e suportadu de is archeòlogos de s'Universidade de Tàtari, interrados suta s'àrea de Mont'e Prama s'agatant is rastus de una tzitadi antiga, cun istradas, fàbricos mannos, templos e 120 tumbas, chi tirat a unos 16 ètaros.

Mapa de is sitos archeològicos ispainados in totu su Sinnis

In su 1996 sunt istadas agatadas fintzas unas ses tauleddas in bronzu, naradas taulleddas de Tzricotu, comenti su nuraghe in Sinnis acanta de in ue sunt istadas atzapadas. S'origine de custos repertos no est crara. Segundu tzertos istùdios datant a is de 14-12 sèculos a.C. e cuntenent iscrituras in caràteres cuneiformes. Is mèdios de anàlisi a disposta in die de oe però non sunt de ajudu pro ddas pòdere datare mègius e a sa lughe de is datos obietivos tentos, a parrr de archeòlogos istimados sunt isceti prendas de època bizantina.

Logos de atraida

Crabas dae s'istàngiu, cun bista a sa crèsia manna (Santa Maria Assuntada)

Bidda

In su tzentru s'agatant domos antigas pesadas cun su làdiri. Caraterìstica de su tzentru est s'assentadura in rugas istrintas, curtzas e introchilladas. Segundu carchi boghe sunt istados is antigus ddas ai cheridas aici pro chircare de cunfùndere sos istràngios, ca timiant is lòmpidas de is moros, chi fatu·fatu afracaiant sa costera.

Is crèsias de Santa Maria Assumida (su de 17 sèculos) e de s'Ispìritu Santu (su de 16 sèculos) sunt is monumentos chi mègius s'iscerant.

In intro de sa bidda s'agatat unu museu archeològicu cun agatamentos chi benint dae Tharros e de totu is sitos de Sinnis, e chi dae su 22 de martzu 2014 tenet in ammostu fintzas unas cantas de sas istàtuas connotas che gigantes de Mont'e Prama, partzidas pro imoe cun su Museu archeològicu de Casteddu.

Essende de sa bidda si podet isseberare de pigare su longu-istàngiu, camìnu de sighre a pee o in bicicreta, chi partende dae sa pratza de sa crèsia de Santa Maria sighit s'oru e s'istàngiu.

Archeologia

Andende cara a Sinnis s'inciapat sa biddighedda de pedra de Santu Srabadoi de Sinnis, cun sa cresiedda e s'ipogeu.

In Sant'Uanni de Sinnis s'agatant sos isgavos de sa tzitade fenìtziu-pùnicu-romana de Tharros e sa crèsia paleocristiana dedicada a Sant'Uanni Batista (sèculu VI-X).

A longu a longu de sa costera e de s'istàngiu s'agatant is turres de càstiu ispagnolas, chi unu tempus, in acàpiu cun àteras fintzas a Bosa e a su territòriu de Arbus, sunt serbidas a annoditzare is lòmpidas dae mare.

In Sinnis podet èssere visitadu su situ archeològicu de Mont'e Prama, in ue si sunt agatende sas istàtuas omònimas.

Su situ neolìticu de Cùcuru de is Arius, chi s'agatat inghiriadu de s'abba de su canale iscucuradore, In die de oe non podet èssere visitadu e est in istadu de abandonu.

Un'ammentu deghet fintzas a sa Pischera de Mar'è Pontis, chi foras de sa bàlida pro is fainas de cosa de is piscadores, ammostat fintzas acabbiddamentu e architeturas de interèssiu.

Territòriu

Turre ispagnola de Su Potu, chi s'agatat in s'oru meridionale de Mar'e Pontis pagu a tesu de s'essida dae sa bidda

Su territòriu chi inghìriat Crabas ammostat fintzas bellesas naturales, is rius e sos istàngios sunt nodidus pro sa richesa de fera de paule. Intre de custos is mangones, sunt sos animales chi atirant prus de totus sa curiosidade de is turistas.

A segus de s'istàngiu de Mar'e Pontis (o istàngiu de Crabas), deghet vìsita fintzas a sa paule de Pa'e Sai chi s'agatat in s'oru estu de Mar'e Pontis, pagu a norte de sa bidda, e sa laguna de Mistras chi s'agatat in sa costera de sud de Sinnis.

Famadas is prajas de Sant'Uanni de Sinnis e de Is Arutas, ma fomentzas is de Maimoni e de Mari Ermi.

Dae su 1997 est istadu istituidu su Parcu marinu "Penìsula de Sinnis-Ìsula de Malu 'Entu a su fine de amparare sa fera e sa frora in totu su territòriu de mare e de costera.

Economia

su mare de Is Arutas

S'economia de sa bidda s'apoderat subra sa messaria e sa pisca, prus pagu su pastoriu, chi fiat prus ispaniadu in tempus andadu. Su turismu est una faina in ammanniamentu e cussa cun prus possibilidades de isvilupu, fintzas gràtzias a s'agiudu de is istàtuas de Mont'e Prama, chi ant fatu balangiare fama a sa bidda e a totu su Sinnis in is ùrtimos annos.

S'organizatzione in acàpiu cun is àteras biddas de Sinnis e fintzas de su Montiferru, acumpangiada a una proposta culturale de unu pranu de atraida adecuadu diat pàdere permìtere s'isvilupu de una arretza turìstica sustenìbile e moderna.

Festas

• 24 de maju: sa festa de sa patrona Santa Maria Assumida

• 13 de làmpadas: sa festa de Santu Antoni de Padova

• 29 de austu: sa festa de Sant'Uanni, tzelebrada in Sant'Uanni de Sinnis
• In su mese de austu s'organizat sa Sagra de sa Butàriga.

• 1° domìniga de cabudanne: sa festa de Santu Srabadoi.

Festa de Santu Srabadoi

Est cussa pro Santu Srabadoi sa festa prus caraterìstica e fintzas intèndida dae sa bidda, difatis in onore de su Santu is òmines andant in prutzessione, currende iscurtzos e bestidos cun una camisa longa bianca, dae sa biddighedda de Santu Srabadoi a Crabas.

S'orìgine de custu cultu, andat torra a una lòmpida de moros in is primos annos de su de 16 sèculos, cando is òmines fiant andados a difèndere sa costera, e is fèminas fiant andadas a nche batire s'istàtua de su santu de Santu Srabadoi a Crabas.

In beridade is fèminas, mancari non siat connotu de medas agenos a sa bidda, ancora sighint a fàghere una prutzessione issoro onni annu in is pròpias dies.

Una de sas istàtuas de Mont'e Prama. Fatas de arenària, sunt istadas agatadas - e si nde sighint a agatare - in su situ omònimu de Sinnis chi istat in su territòriu de Crabas a sa làcana cun su de Arriora. S'istatua in custa fotografia rapresentat unu pugilista.

Màndigos tìpicos

Is màndigos prus pròpios de Crabas sunt fatos cun su pische.

• Sa mreca est mugheddu fatu buddire cun sale meda e a coa infrascadu cun sa tzibba, una erba de paule.

• Sa butàriga est fata cun is oos de su mugheddu chi sunt postas a sicare in su sale.
• Sa burrida si podit aprontare cun duas ratzas de pische diversas, chi benint a èssere s'iscrita o su gatutzu. Su pische est postu a buddire e a pustis cundidu cun una bànnia de tamata chi est coghinada a parte. Sa retzeta no est duncas pròpia a cudda de sa burrida de Casteddu, chi cheret fata isceti cun su gatutzu e cundida cun bànnia de nughe, antimes de sa tamata.

Is binos tìpicos de Crabas sunt sa crannatza e sa nieddera.

Limba

Su sadru faeeddadu in Crabas tenet trassas in sustàntzia de su campidanesu, francas pro carchiuna caraterìstica chi nche dd'acostat a su logudoresu. Est pro custu fatu classificadu a intru de sa variedade arborense.

Su crabarissu difatis, cun pagus etzetziones (coxinai, bixinu, paxi e pagus atrus fueddus), mentenet sa [g] e sa [k] velares anantis de is vocales /i/ e /e/. A esempru, si narat:

• lughi (in logu de luxi)
• chera (in logu de cera)
• canabara (in logu de cenabara)

Situ archeològicu de Tharros.

Atra caraterìstica chi si podet agatare, mancari in prus pagos faeddos, est sa trasformatzione de su sonu GU/QU a comentzu de faeddu o intre vocales in b- o -bb-; duncas si narat pro esempru:

• batodighi (in logu de cuatodixi)
• ebba (in logu de egua, in realidade fatu·fatu usadu etotu)
• sambiri/sambini (in logu de sanguini)

Àteros faeddus si narant a sa moda campidanesa, pro esempru:

• cuatru (non batru)
• anguidda (no ambidda)
• sangunau (non sambenau)

Fintzamentzas in su lèssicu est manna s'influèntzia de su logudoresu, unu esempru chi podet bàlere pro totus est su de su vèrbiu cherri (in logudoresu cherrer), chi est meda prus usadu de su sinònimu campidanesu 'olli/bolli.

Est pretzisu nàrrere, ca agatende·sì sa bidda in una zona de mesu intre prus variedades, medas faeddos podent èssere intèndidos pronuntziados siat in una manera siat in un'àtera. S'usu de una forma o de s'àtera càmbiat susetotus segundu s'arte de chie faeddat (messaju, pastore, piscadore de istàngiu, piscadore de mare e aici sighende). Si narat pro esempru:

• inoi e fintzas inoghi/inoga
• acua e fintzas abba
• praxi e fintzas praghi

Fintzas su matessi faeddu podet èssere pronuntziadu a sa manera logudoresa o a sa manera campidanesa segundu su cuntestu in ue si cheret usare. Est su chi sutzedet cun su menguante de s'agetivu "bellu", chi si faghet bellixeddu isceti in chistiones de estètica (però s'usu s'est ispaniadu isceti in is ùrtimas deghinas annos) e belligheddu isceti in chistiones de calidade. Pro àteros faeddos e is derivatziones issoro s'agatant fenòmenos simigiantes, pro esempru si narat druchi, drucori, indrucai, ma unu màndigu comente una turta est unu druci; si narat paxi, però unu chi agatat un'acòrdiu a pustis de una briga s'apàghiat e agatat apaghiamentu.

Àteros faeddos, in is ùrtimas deghinas de annos prus che totu, in sa limba chistionada padessent de una italianizatzione marcada, aici pro esempru su verbu suntzedi podet èssere naradu sucedi, s'agetivu capatza/u podet mudadu in capaci e àteros faeddus chi in tempus andadu podiant èssere pronuntziados indiferentemente in duas maneras comente pro esempru provìntzia, detzidi, tzivilli, s'intendent semper prus a s'ispissu narados isceti provìncia, decidi e civilli.

Paris a totu sa zona de Campidanu de Subra, fintzas in Crabas s'agatat s'elisione de sa -n- intra vocales (pani→paĩ; beni→beĩ; manu→maũ), de sa -l- intra vocales (soli→soi; colori→caori; meloni→maoĩ), de sa -r- in is sìllabas cun -rt- intre vocallis (portu→potu; murta→muta; martis→matis) e prus chi non in àteros logos s'inversione de is cunsonantes (cherbeddu→crabeddu; marxani→mraxaĩ; barca→braca).

In is sèculos passados su sardu crabarissu - comente totus is chistionados in is biddas de sa zona - teniat seguramente caràteres meda prus simigiantes a su logudoresu, mancari semper in ammesturu cun àteros tìpicos campidanesos. Rastas de custu fatu si podent agatare in unos cantos topònimos (esempros: "S'Arburi Longu"; "Abba Chen'e Soi"; "Su Forraghe").

Evolutzione demogràfica

Bividores censidos

Personas famadas ligadas a Crabas

• Giovanni Casu, maistru e costruidore de launeddas.
• Francesco Cesare Casula, dotzente universitàriu, istòricu e iscritore.
• Giovanni Marongiu, dotzente universitàriu, giai Ministru pro su Mezzogiorno in su VII guvernu Andreotti.
• Mena Manca Cossu, insignante, istudiosa, intelletuale militante.
• Michela Murgia, iscritora, binchidora de su Prèmiu Campiello 2010.
• Mario Sechi, giornalista, diretore de su giornale fitianu romanu Il Tempo.

Artìculos in ligòngiu

• Sinnis
• Parcu marinu Penìsula de Sinnis-Ìsula de Malu'Entu
• Tharros
• Cùcuru de is Rius
• Gigantes de Mont'e Prama
• Tauledas de Tzricotu
• Istàngiu de Crabas
• Museu archeòlogicu comunale Giovanni Marongiu
• Casteddu de Crabas

Acàpios a foras

• S'ischeda de su comune in su portale Comunas de sa Regione Sardigna
• Àrea marina amparada Penìsula de Sinnis - Ìsula de Malu 'Entu Archiviadu su 22 santugaine 2014 in s'Internet Archive.
• Giassu informativu subra de sa praja de Is Arutas Archiviadu s'8 freàrgiu 2012 in s'Internet Archive.
• Giassu informativu subra de s'ìsula de Malu 'Entu Archiviadu su 19 maju 2012 in s'Internet Archive.