Sardinnia/campidanesu

(Reindiritzadu dae Sardigna/campidanesu)

Coordinatas: 40°03′N 9°05′E / 40.05°N 9.083333°E40.05; 9.083333

Sa Sardìnnia est un'Ìsula de su Mari Mediterràniu ocidentali, posta a unus 200km de sa penìsula italiana, su pròpiu de sa Tunisia, unus 300km de sa Ligùria e 500 de sa Spànnia. Sa terra prus acanta est sa Còrsiga, 11 km sceti.

Regioni Autònoma de Sardìnnia
Bandera de sos battor moros Istemma de sa Sardigna
Sa cartina de sa Sardigna
Informatzionis
Stadu Itàlia
Capitali Casteddu
Superfitzi (km²) 24.090
Populatzioni 1.651.793
Annu 2017
Densidadi de pop. (a./km²) 68,54
Provìncias 4
Comunas 377
Presidenti Christian Solinas
Còixi ISO 3166-2 IT-88
Lìnguas Sardu
Atras lìnguas Italianu, tataresu/gadduresu, cadelanu, tabarchinu
Moneda Euro

Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png

GeografiaModìfica

Sa forma de s'ìsula est sa de un'arretàngulu longu, de unus 260km in deretura NS e unus 120 in sa EO. Sa punta a N est sa bidda de Lungoni (Santa Teresa de Gaddura), sa de S su Cabu de Teulada. Is maris chi d'ingìrianta funti su Mari Tirrenu a E e su Mari de Sardìnnia a O. Sa tirada est de unus 24.000km², s'oru de mari de unus 2400 km.

Monti po su 13,5 %, montixeddu po su 68 % e pranu po su 18,5 %. Su monti prus artu tìrat 1834m (Punta de La Màrmora), in sa serra de su Gennargentu, in su mesu de s'ìsula.

Su tempus tìrat a su sicu, in istadi e in ierru. Sa callentura mesana est de 14-18 °C, cun cambiamentus mannus intra de pranu e monti, istadi e ierru: si podit passai de is -2 o -3 a is 30 °C. Su bentu podit essi forti meda, prus de totus su bentu estu (de NO). Proit pagu, 400-600mm a s'annu, cun diferèntzias mannas intra de monti e pranu, oru de mari e terra 'e a intru.

Ddoi at unu lagu naturali feti, su lagu de Baratz, in su NO de s'ìsula, acanta de Tàtari e de s'Alighera. Is frùminis (cambas de àcua sempri prenus) funti pagus: de N a S su Coghinas, su Mannu (de Tàtari), su Temu, su Cedrinu, su Tirsu, su Frumindosa, su Mannu e su Cixerri. Is atrus funt arrius, sicus in parti de s'annu. Su frùmini prus longu est su Tirsu, chi tìrat 159km e bessit in su Mari de Sardìnnia a pustis di essi tocau sa tzitadi de Aristanis.

Sa Sardìnnia est parti de s'istadu italianu est regioni autònoma e tenit una populatzione de 1.680.000 personis. Is lìnguas chistionadas funt s'italianu e su sardu in duas bariedadis prus mannas campidanesu e logudoresu. Est fueddau puru s'inglesu a livellu cumerciali e turìsticu po is medas basis americanas chi ddui funt in totu s'isula.

Stòria

 
Pascaredda (Calangianus)

Càstia puru: Stòria de Sardìnnia.

Sa stòria de sa Sardìnnia tenit arrexinis chi partint de su Paleolìticu. Is òminis bivint perou in s'Ìsula solu de su Neolìticu. De cuddu tempus est s'isfrutamentu de s'ossidiana, unu materiali in cussu tempus raru e pretziosu de su Monti Arci. De su neolìticu a s'edadi de su brunzu (XIX - XIII sèculus innantis de Cristu) est nàscia civilizatzioni "prenuraghesa", caraterizada de is putzus sacrus (is "tumbas de is gigantis"). Su tempus nuràgicu at biu su nàscida in Sardìnnia de una civilidadi distinta de construtzionis megalìticas, isnuraxis.

Ma si podit essi segurus chi su mari est stadu sa bia principali chi at muntesu sa Sardìnnia a centru de sa civilidadi mediterrània. Podit essi chi is chi biviant in Sardìnnia fiant issus sa "genti de su mari" chi timiant is egitzianus antigus. Ma est seguru chi, de su mari, apat incomintzau a benni genti chi circaiat ràmini, prumu, trigu, e atras cosas po fai commèrciu. Ananti a totus is fenìcius, chi arribant incui oi ddoi est Casteddu, 1500 annus ananti de Cristu. A pustis ant fraigau atras citadis: Tharros, Nora, Bithia, Sulci, Sant'Antiogu. Is ùrtimas fiant mannas meda, ca incui ddoi aiat su minerali chi ddi serviat. Non si sciit meda de comenti fiant is cosas cun chini biviat in Sardìnnia e custus fenìcius, ma issus abarraiant acanta de su mari e circaiant de stai in acordu con sa genti autoctona. Funt bistadus is fenìcius a scriiri ananti de totus su nòmini Sardìnnia, in una pedra chi est in su museu archeològicu de su Castrum de Casteddu, si podit nai chi issus non impreaiant is bocalis candu scriiant. Parit chi, comente s'est passau de is fenìcius de su Lìbanu a cussus chi bivendi in Àfrica funt nàscius Pùnicus, calincuna cosa siat cambiada, ca custus fint peus e cheriant fai is meris. In custu tempus sa Sardìnnia fit puru una basi milidari de is punicus, ca is naves insoru, de Cartàgini e su portu de Capu Malfatanu, acanta de Teulada, serraiant in una morsa su Mari Mediterràniu e nisciunu podiat passai. A pustis de sa segunda gherra pùnica arribant is romanus, e po sèculus meda sa Sardìnnia abbarrat romana. Candu Roma est arruta funt arribaus is Vàndalus, chi teniant puru sa parti de Àfrica chi est acanta acanta a sa Sardìnnia: Ipona (chi oi si narat Annaba, in Algeria) est sempri stada prus acanta a Casteddu de dònnia citadi de sa penìsula italiana. In calincuna manera is romanus de oriente, is bizantinos (in sardu Aregus) ndi giàgarant is vàndalus e po cincucentus annus abarrant in Sardìnnia. A s'acabu si·nd'andant, ma lassant famìllias nòbilis, chi funt is chi ant a andai a cummandai in su perìodu de is Giuigadus. De is Aregus abbarrant is santus e is lùmenis: Costantinu, Bachis, Chìrigu, po nai.

De interessu mannu is sèculos intra su IX e su XV d.C., candu si est isboligada sa civilizadura de is giuigadus, cuatru rènnius autòctonus de traditzioni romana, non feudali, nàscius po mori de s'isolamentu de sa Sardìnnia in is sèculus de su domìniu àrabu de su Mediterràniu (is sèculus VIII - IX d.C.).

In s'annu 1324, sos Aragonesus conchistant manu militari Casteddu cun s'agiudu de su Rènniu de Arbarea, boghend·nci a foras is Pisanus. Est sa nàscida de su Rènniu de Sardìnnia. De su 1354 a su 1420, cun fasis diversas, addurat sa gherra intro de su rènniu aragonesu e su arbaresu, s'ùrtimu abarrau de is cuatru rènnius sardus antigus. Personis de importu de cussu perìodu de gherra e pestilèntzias sunt su Giùixi arbaresu Mariani IV e sa fìllia sua Lionora. In su 1420 s'ùrtimu giùixi, Guillermu de Narbona, bendit su tìtulu giuigali a su Re de Aragona po centumilli fiorinus de oru. Abarrat unu rènniu solu, in s'Ìsula, su Rènniu de Sardìnni, prima cadelanu e a pustis ispanniolu. Cun is cadelanus e is spanniolus sa Sardìnnia connoscit su feudalismu.

In su 1720 sa corona colat in conca a is ducas de Savòia, chi in custa manera si faint reis.

De importu, suta is Piemontesus, su perìodu "revolutzionàriu" de is annus 1793-1796, cun unu protagonista mannu: Juanni Maria Angioy. Su Rènniu de Sardìnnia addurat cun totu is prerogativas suas fintzas a su 1847, candu su re Càralu Albertu cuntzedit sa "Fusione Perfetta" cun is ducatus continentalis de su rènniu. In su 1861, a pustis de is duas primas gherras de indipendèntzia italiana e de is conchistas garibaldinas, mudat nòmini in Rènniu de Itàlia.

 
Su nuraxi de Loelle in Uddusò

In su sèculu de binti funt de ammentai is fatus de sa Brigata Tàtari in sa Prima Gherra Mundiali, de chi s'est scidada torra s'identidadi e su natzionalismu sardu. De su 1921 est sa nàscida de su Partidu Sardu de Atzioni, fundauu, cun atrus, de Emìliu Lussu.

Su fascismu at tentu dificultadi meda a ponni arreixinis in Sardìnnia. In su 1924 Benitu Mussolini mandaiat in Sardìnnia su generali Gandolfo po sperrai su Partidu Sardu de Atzioni (chi teniat a cussu tempus su 30-40% de is votus): nascit s'esperièntzia de su "sardu-fascismu", est a nai sa gestioni de su PNF in Sardìnnia de sa dereta de su PSdAz, ghiada de Pàulu Pili. In càmbiu, Mussolini finàntziat sa Lei de su Milliardu, ma comintzat un'òbera de italianitzatzioni fortzada de sa Sardìnnia, colonizendi cun vènetus is paulis a intra de Terraba e Aristanis, e atachendi s'imperu de sa lìngua sarda, "natzionalitzendi a s'italiana" is massas sardas puru.In sa II Gherra, Casteddu fit casi deruta de is bombardamentus anglo-americanus, e is nazi-fascistas aiant operau una ritirada stratègica de s'Ìsula. In is annus chi sighiant, in Casteddu si fit acodrada una Consulta po scriri unu Statudu de Autonomia, chi fit aprovau, in formas moderadas e partzialmenti autolesionistas po sa Sardìnnia, in s'ùrtima sètzida de sa Corona costitudora in su 28 de friàrgiu de 1948: est sa nàscida de sa Regioni Autònoma de Sardìnnia, speru e disisperu de is annus postbèllicus.

In is annus '50 ant pigau incumintzu fatus nous. Est stada bogada sa malària, gràtzias a su dinai de sa fundatzioni Rockefeller, e custu est stadu unu fatu bonu po is populatzionis de is marinas e su turismu. In su pròpiu tempus ant impostu perou sa tzerachia militari: unu muntoni de ètarus leadus a is atividadis econòmicas e postus in suta de sa cumpetèntzia militari de sa Nato e de is americanus: Su 60% de totus is tzerachias milidaris italianas funt, a dii de oi, in Sardìnnia. De is annus '60 imbecis est su "Pranu de Rinàscida", una leze de su stadu italianu chi cuntzediat finanziamentus agevoladus po fai nasci industrias mannas in Sardìnnia. De aici funt nàscius is polus chìmicu Portu Turre e is rafinerias in Sarroch. In is annus '70 po sa ligi contra a su banditismu in Sardìnnia fit stada finanziada s'indùstria de Otzana. Ma, a pustis de medas annus, si podit nai chi in parti est stadu unu faddimentu, po is dannus ambientalis e po cussus econòmicus màssimu in su casu de Otzana. S'industrializatzioni at creau puru grandis cambiamentus sotzialis. Ma in su pròpiu tempus ant fraigau in cussus annus diversas infrastruturas chi ant amellorau meda su livellu istruturali e econàmicu de s'Ìsula.

Sa RegioniModìfica

Sa Sardìnnia est una de is 5 regionis autònomas a statudu speciali de Itàlia. Sa Sardìnnia est s'ùnica Regioni de Itàlia (in paris cun su Vènetu) chi sa gente sua at de manera uficiali su nòmini de «popolo» dadu de su Parlamentu italianu.

Assentada in sa Costitutzioni de sa Repùblica Italiana, est nàscia in su 1948. Is primas eletzionis nci funt stadas in su 1949.

Oi, su presidenti de sa Regioni est Christian Solinas.

Sa Regioni tenit 4 provintzias e una tzitadi metropolitana:

CulturaModìfica

LìnguaModìfica

Càstia puru : sardu, galluresu, tataresu, catalanu aligheresu, tabarchinu, italianu.

Is sardus paris a s'italianu fueddant su sardu, lìngua nou-latina arreconnota comenti uficiali paris cun sa de stadu in su 1997, a pustis de medas batàllias po cust'obietivu, ma puru atras lìnguas chi sardas no funt e costituint minorias, comenti a su galluresu, cunsiderau de unus cantus cumenti unu lìnguàgiu autònomu, o unu cossu simile a cussu de sa cidadi de Sarteni, o isulas linguìsticas a sesi, cumenti a s'aligheresu, una varianti de su catalanu orientali, su venetu in Fertìlia, Maristella, Arborea e Tanca Marchesa (bellu sparèssiu perou). Sicundu de unu studiu recenti de sa regioni, su sardu ddu iant connòsci unus 1.495.000 pessonis e fueddai unus 1.000.000, a fronti de su 3% sceti chi naraiat de no ddu connosci, de no ddu cumprendi e de no ddu bolli imparai. Ant sinnialau chi, perou, ddoi est arrìschiu chi su sardu iat podiri andai intra de pagu tempus in unu processu de estintzioni, si no si ponit remèdiu, ca no ddoi est prus su bilinguismu, biu chi nc'est unu stigma assotziau a custa lìngua e in is ufìtzius pùblicus no s'imperat a favori, oi, de s'italianu sceti: sa majoria de sardus est oi in dii italianizada.

FestasModìfica

TurismuModìfica

S'Ìsula est fentomada po is localidadis turisticas suas, e intra custas podeus arregordai sa Costa Smeralda, is isulas de La Maddalena e Caprera, sa citadi de S'Alighera, po is calas spantosas de s'Ogiastra incastradas in is falèsias calcàreas artas: Cala Goloritzè, Cala Luna, Cala Gononi e puru po s'internu suu, e in particulari su Gennargentu. In is ùrtimus annus in su Sud ant fraigau medas locandas e logus turìsticus (a SE Crabonaxa e Murera a SO Santa Margarida e Guàrdia de is Morus de Pula, Chia). Interessantis po su turismu, s'archeologia de is Ìsulas de s'Arcipèlagu sulcitanu (Santu Antiogu e Santu Pedru): in custu arcipèlagu in su perìodu Maju - Làmpadas faint oi ancora sa pisca de su Tunnu Arrùbiu (Tunnus Tynnus) cun is brancus de tunnus chi benint de s'Atlànticu, in fasi riprodutiva.

Asiendas de s'umanidadi de s'UNESCOModìfica

  • Nuraxis e is atras espressadas de sa civilidadi nuraxesa, rapresentadas de Su Nuraxi de Barùmini, de su 1997;
  • Parcu Geo-mineràriu Stòricu e Ambientali de sa Sardìnnia, unas cantus àreas tuteladas po su carateri insoro de importu stòricu e ambientali chi ant tentu e finas immoi ant in sa stòria minerària meda longa de s'Ìsula, de su 1998;
  • Cantu a tenori, asienda orali e immateriali de su 2005;
  • Nodriamentu mediterràniu, asienda orali e immateriale de su 2010;
  • Cantu de sa Sibilla (Cant de la Sibil·la), cantu gregorianu in catalanu fatu sa noti de Pasca de Nadali in is Catedrali de S'Alighera e in cussa de Palma di Majorca sceti, asienda orali e immateriali de su 2010.
  • Falada de is candaleris, asienda orali e immateriali de su 2013.

Boxis curreladasModìfica

Cullegamentus de forasModìfica

BibliografiaModìfica

  • Francesco Cesare Casula, La storia di Sardegna, Ets - Carlo Delfino ed., Sassari 1998
  Europa | Itàlia | Provìntzias de sa Regione Sardigna  
Aristanis | Casteddu | Nùgoro | Sud Sardigna | Tàtari